La penúltima

Ahir la realitat feia necessària la doble carambola: guanyar a la Corunya i que el Barça ho fes a Sevilla. La segona premissa es va produir, però el Mallorca no pogué amb el Depor. El Mallorca ja té assegurada la participació a Europa, però la Lliga de Campions només serà possible amb una victòria mallorquinista la darrera jornada i una derrota del Sevilla.

Sigui com sigui, tots els mallorquinistes haurien signat a principi de temporada trobar-nos, com ens trobam, dins els cinc primers llocs de la classificació.

Segur que Miquel Dalmau, des d'allà on sigui, mostrarà la seva rialla quan vegi que el seu equip dóna la talla i és a Europa. I aprofitam per parlar de Dalmau i desitjar que tant de bo tots els presidents del Mallorca segueixin la línia que va encetar: discreció, passió, mallorquinització del club, comptes clars, pacte institucional, diàleg... Miquel Dalmau va ser un exemple i ja estaria bé dedicar-li els bons resultats d'aquesta temporada.

I la setmana que ve tornarem a patir entre un Barcelona que ha de guanyar, un Mallorca que també ha de guanyar i un Sevilla que ha de perdre.

Veurem si la sort ens acompanya i podem tancar la temporada de manera exemplar, encara que, ara per ara, ja podem estar ben orgullosos d'uns magnífics resultats. La qüestió, en acabar la Lliga, serà saber què passa a partir d'ara amb el RCD Mallorca...