“Sembla que ens volen fregir”

El muntanyenc Carlos Pauner tornà a defensar ahir la seva actuació i la de Juanito Oiarzabal de les crítiques que han patit per la mort de Tolo Calafat a l'Annapurna. "Sembla que ens volen fregir", va indicar el muntanyenc de Jaca, que va afegir que s'havia intentat "tot" per salvar la vida del palmesà i que no pogueren fer-hi res més.
Pauner digué que té la consciència "supertranquil·la" perquè havien anat "molt més enllà" de la seva obligació, però va lamentar que tots els esforços realitzats no fossin suficients per rescatar Tolo. Així mateix, va explicar que a 7.600 metres, que és l'altitud a la qual es trobava el muntanyenc palmesà, si una persona no camina és impossible dur-la. A més, va afegir que coneixent Tolo tenia pocs dubtes de l'ocorregut: havia gastat molta força en la pujada, encara que en arribar a dalt estava bé, però després es va col·lapsar físicament i mentalment.

Va comentar també que té clar que si un s'atura a 7.600 metres morirà, però Tolo no tenia aquesta percepció.
"No va tenir aquesta capacitat, que és una virtut allà a dalt, de caminar fins a la mort i no va ser conscient de la situació. Tolo va cometre un greu error i l'Himàlaia no li va perdonar", va comentar. Carlos Pauner va indicar que han estat transparents, tant amb la família de Tolo, a la qual li havien explicat de primera mà tot el que passava.
Sobre el fet d'haver arribat al cim tard, que és una de la circumstàncies sobre les quals s'han abocat crítiques, el muntanyenc aragonès assenyalà que no hi havia cap problema, perquè tenien tots els elements a favor: l'absència de vent, nit clara i l'endemà bon temps, i n'eren conscients.

"Estava tot lligat i ben lligat", va indicar. Pauner destacà que quan quedà al camp IV al costat d'Oiarzabal, el romanès Horia i els xerpes, tots violaren la principal regla de l'Himàlaia: sortir com més aviat millor de la zona d'altura. "Imaginau-vos la sorpresa quan tornàrem i veiérem que se'ns criticava per no fer-hi res, tot i que tenim congelacions per haver quedat a dalt. És el món al revés i va en contra del sentit comú", digué. "Era el nostre amic i per ell arriscàrem la vida, fins i tot el pilot de l'helicòpter", explicà. "A mi em passà el mateix al Kanchenjunga. Em deixaren a la sort i mai no m'heu sentit dir res en contra de Merelllo o de Mondinelli. Ells feren el que havien de fer, salvar la seva vida. És la nostra obligació. Sembla que s'oblida i que anam allà com a màrtirs. Hi anam per pujar el cim, davallar d'allà i salvar la vida i, si podem fer res més, visca, i si no, ningú no t'ho demanarà i això és així".