Tolo Calafat va morir ahir al cim de l'Annapurna després d'estar tres dies atrapat a més de 7.500 metres d'altura esperant un rescat que mai no va arribar. El dispositiu de recerca del muntanyenc palmesà es va suspendre un cop l'helicòpter de rescat va haver sobrevolat la zona sense trobar-ne senyals, tal com confirmà el seu company d'expedició Juanito Oirzabal. Tot i tenir-ne la posició mitjançant un GPS, la neu que caigué durant la matinada anterior va fer impossible localitzar Tolo i l'alternativa d'enviar-hi un nou grup de xerpes va ser descartada pel mal temps previst. Ahir dematí es va conèixer la pitjor notícia possible des de l'Annapurna. Després de les esperances diposites la jornada anterior en l'operació de rescat de Tolo Calafat al cim d'aquest colós de l'Himàlaia, de 8.091 metres d'altura, finalment va ser impossible arribar-hi per ajudar-lo.
L'experimentat muntanyenc -de 39 anys- havia fet el cim dimarts amb una expedició formada per Oiarzabal i Carlos Pauner i completà així el cinquè vuit mil. Els problemes per a Tolo varen arribar a l'hora de davallar cap al camp 4, situat a 7.100 metres d'altura. Després d'una ascensió dura i amb diversos entrebancs, l'expedició va fer el cim més tard del que tenien previst, tal com explicà ahir des del camp base Javier Pérez, quart membre de l'expedició que finalment no va poder fer l'ascensió al cim de l'Annapurna. A l'hora de tornar cap al camp 4, Tolo va perdre contacte amb els seus dos companys. Li varen fallar les forces i no va poder continuar el descens, possiblement afectat per un edema cerebral.
Quan un alpinista pateix aquest mal, comença a tenir mala coordinació, li costa caminar i fins i tot pot patir al·lucinacions. Quan des del camp base s'assabentaren de la situació de Tolo, el qual tenia un walkie-talkie i un telèfon via satèl·lit, intentaren convèncer-lo perquè fes un esforç i s'intentàs apropar als companys. Tanmateix, el palmesà, que anava acompanyat per un xerpa, no ho va poder fer. Mentrestant, Oiarzabal i Pauner arribaren finalment al camp 4 i varen conèixer la situació de Calafat. Dimecres a primera hora, el xerpa que acompanyava l'illenc va arribar al camp 4 esgotat, després de passar la nit al ras i els explicà la situació de Tolo. Els seus companys intentaren convèncer els xerpes de la coreana Oh Eun Sun, que el dia anterior també havia coronat el cim de l'Annapurna i que es convertí en la primera dona que ha pujat els 14 vuit mils, que els ajudassin a rescatar el seu company.
Els muntanyencs espanyols oferiren 6.000 euros per cap als xerpes perquè els ajudassin en el rescat de Tolo, però s'hi varen negar, i com que la seva cap, Sun, no hi va insisitir, varen partir en direcció al camp base. Després d'aquesta decepció, i sabent que l'helicòpter no hi podria pujar fins ahir, dijous, per intentar el rescat del palmesà, Oiarzabal i Pauner decidiren enviar cap a la posició de Tolo el xerpa -Dewa- que havia estat amb ells, un veterà de 53 anys. Aquest, carregat amb una tenda, un sac, oxigen, corticoides i menjar, va sortir novament en direcció al cim per intentar assistir el muntanyer illenc. Mentrestant, des del camp base, Pérez tractava de transmetre ànims a Tolo, a més d'intentar convèncer-lo perquè sortís a camí a Dewa. Mitjançant el telèfon via satèl·lit, Tolo va poder parlar fins i tot amb la seva dona.
Aquesta comunicació, després de quasi dos dies al ras a més de 7.500 metres d'altura, donaren ànims als companys, amics i familiars, que pensaren que podria aguantar una nit més a l'espera de l'arribada del rescat. Això no obstant, finalment el miracle no es va produir. Dewa, després d'onze hores de cerca per sobre del camp 4 no, va poder trobar Tolo per donar-li el material que havia de menester. El fet que ja no contestàs a la ràdio ahir dematí va fer pensar als seus companys que havia succeït el pitjor. Tot i això, l'helicòpter va sortir amb un equip mèdic preparat per a la intervenció. Oiarzabal explicà després que l'aparell va fer un parell de passades per la zona on pensaven que es trobava Tolo, però que no pogueren veure res. Així donaren per desaparegut l'esportista palmesà.
Tolo Calafat
Calafat morí al lloc dels seus somnis
El funeral se celebra avui a la parròquia de Santa Creu, a Palma
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No fum. No m'agraden ni els cotxes ni les motos. Per mi tan sols són una eina de treball (a pesar meu) i mai els consideraré un esport. Crec que persones com en Jorge Lorenzo són un mal exemple i que comporten que a darrera hi hagi altres persones que morin emulant-lo. Darrera un aventurer intrèpid sempre hi ha un equip de rescat que també es juga la vida. Quan mor algú d'aquesta manera i se'l valora com un heroi crec que s'obri el camí a que d'altres vulguin arriscar la vida d'aquesta manera. La societat dels récords és del segle passat i l'hem de superar. Deman perdó per si he pogut ferir qualcú dient el que pens i reiter el meu condol a familiars i amics. Segur que en Tolo era una gran persona.
La mort arriba a tot el que neix, no hi ha culpes ni culpables. Ell ja ha escrit la seva història i la seva ànima vola lliure per sempre més a les altes muntanyes. El meu condol a tots els que el vàreu estimar.
El meu condol a la seva família i en especial a na Margalida. Ha fet el que ha volgut i per això la mort d'alpinistes i toreros em sab creu per la tragèdia que deixen darrera emperò no em fan llàstima ja que fan el que els agradava i saben al que s'exposen. En el fons són egosites i no tenen en compta a les pesones que els estimen.
Descansi en pau però coneixia el risc.No hi ha superhomes,esper que hagi valgut la pena el que s'ha demostrat a ell mateix pels que deixa.
Jo no el coneixia, però segur que era un valent. Entenc que tots els seus companys estigueu tan nefrats i conmocionats com segur hi està també la seva família. Ànims, que és alló que voldria en Tolo.
Gràcies per la correcció.
No coneixia en Tolo però, com a mallorquina, em sent orgullosa d'ell. Ha estat un home coherent amb la seva manera de pensar. Mereix tota la meva admiració.
A banda d´incultes, censors!! S´escriu meteorologia. Que ve de meteor, no de metereo...
Joder Miquel, quanta demagògia...aquest alpinista tenia aquesta passió, igual que tu igual en tens d'altres, ningú t'obliga a que t'agradi s'alpinisme, però és una decisió de cadascú, en aquest cas sa den tolo calafat...me pareix una falta de respecte i de consideració expressar això en aquests moments...
O sigui encara pot estar viu! per que no intenen rescatar-lo demà?