Messi fica el Barça en les semifinals (4-1)

BARCELONA: Víctor Valdés, Dani Alves, Gabi Milito, Márquez, Abidal, Sergio Busquets, Keita, Xavi, Pedro, Messi i Bojan. Maxwell per Abidal en el minut 53, Touré Yaya per Bojan en el minut 55 i Iniesta per Pedro en el minut 86.

ARSENAL: Almunia, Sagna, Vermaelen, Silvestre, Clichy, Diaby, Denilson, Walcott, Rosicky, Nasri i Bendtner.
Eboué per Silvestre en el minut 64 i Eduardo per Rosicky en el minut 73

GOLS:
0-1: minut 18, Bendtner.
1-1: minut 21, Messi.
2-1: minut 37, Messi.
3-1: minut 42, Messi.
4-1: minut 87, Messi.

ÀRBITRE: Wolfgang Stark (Alemanya). Amonestà Denilson en el minut 30, Rosicky en el minut 43 i Eboué en el minut 66, tots tres de l'Arsenal.

Enorme, meravellosa, superlativa, històrica, insuperable, indescriptible, memorable. Els adjectius no basten per descriure l'exhibició que Leo Messi oferí ahir en un Camp Nou ple de gom a gom que es fregava els ulls, com si no es cregués el que veia. Un recital de futbol, un pòquer de gols de l'astre argentí, el crack en majúscules, el millor jugador del planeta, el que probablement es converteixi, si no ho és ja, en el millor futbolista de la història, va col·locar el Barcelona per tercera vegada consecutiva -la quarta en cinc anys- en les semifinals de la Lliga de Campions.

Els qui varen anar a l'estadi i els qui varen veure el partit per televisió recordaran el 4-1 del Barcelona a l'Arsenal per tot el que hi va fer Messi. Arséne Wegner i els seus jugadors, sens dubte, també. I això que els anglesos arribaren amb la lliçó ben apresa al Camp Nou. A l'Emirates volgueren jugar de tu a tu al Barça i només la miraculosa actuació d'Almunia els salvà de rebre una golejada històrica al seu propi feu.

Wenger va pensar que anit, sense Cesc, Arshavin ni Song, gosar disputar de nou l'hegemonia de la pilota al campió d'Europa hauria estat gairebé regalar l'eliminatòria. De manera que disfressà el seu Arsenal d'equip petit, amb les línies molt juntes, amb Diaby perseguint Xavi per tot el camp i els puntes pressionant Márquez i Milito per complicar-los l'existència cada vegada que volguessin treure la pilota jugant-la des de darrere.
Els gunners, replegats en defensa, esperaren així el seu moment a la recerca d'un gol d'estratègia o d'una contra miraculosa que sembràs la incertesa en el Barcelona i fes inútil el 2-2 de l'anada.

L'Arsenal pega primer

I aquesta contra va arribar passat el primer quart d'hora. Va ser un contracop precedit d'una claríssima falta de Diaby a Milito que el col·legiat alemany Stark no va xiular, cosa que permeté la internada de Walcott i la doble rematada de Bendtner -la primera contra Valdés i la segona a la xarxa. Això complicava l'eliminatòria. Però no hi ha cap plantejament tàctic ni gol, per injust i inesperat que sigui, que pugui neutralitzar un jugador com Messi. L'argentí, que ja havia posat en dificultats Almunia un parell de vegades a l'inici del partit, es torbà 3 minuts a neutralitzar la diana del conjunt britànic i a capgirar el resultat.

Primer va ser amb un obús des de la frontal i, poc després, una precisa definició dins l'àrea. Abans del descans, culminà un contraatac amb una vaselina antològica. Entre gol i gol, oferí un repertori inexhaurible de filigranes, driblatges, canvis de ritme i rematades que no entraren per ben poc. En el segon temps, l'Arsenal cercà el 3-2 tímidament, però conscient que tot estava gairebé dat i beneït. Quan faltaven dos minuts per al final, arribaren el quart de Messi i l'èxtasi.