El Reial Mallorca rapinya un punt

El Reial Mallorca sumà un valuós punt (1-1) davant l'Almeria en el darrer alè, quan només faltaven tres minuts per al final. El conjunt de Gregorio Manzano ocupa ara la cinquena posició, empatat a punts amb el Sevilla, que és quart. Jugar la Lliga de Campions és possible, jugar a Europa és un somni que, fins i tot, és probable. De fet, almanco fins ara, l'equip de Manzano ha fet mèrits més que suficients per retornar a una competició continental la temporada pròxima. Ahir, l'Almeria s'avançà ben aviat en el marcador, però el Mallorca reaccionà i passà a controlar el duel. L'empat final fa justícia a allò que succeí sobre el terreny de joc.

Manzano, com estava previst, alineà els mateixos onze que jugaren davant el FC Barcelona. És a dir, Aouate ocupà la porteria. En defensa, Mattioni i Ayoze ocuparen les bandes, mentre que Nunes i Ramis se situaren a la zona central. Martí i Mario jugaren de pivots amb Borja i Castro a dreta i esquerra i Aduriz i Víctor com a davanters. L'Almeria, que de la mà de Juanma Lillo ha reaccionat i ha deixat la zona perillosa enrere, presentà un onze innovador, ja que no pogué alinear Chico, Acasiete, Solari i Nieto, per lesió, i Juanma Ortiz, per sanció. En tot cas, el conjunt andalús presentà un onze de gran vàlua amb futbolistes de gran projecció i qualitat. I Lillo arriscà amb un equip valent i un plantejament tàctic agosarat, ideat per controlar la pilota i dominar el rival.

I el duel començà amb un clar domini de l'Almeria. El conjunt andalús era superior i acaparava la possessió davant un Mallorca que es defensava amb dificultats. Just s'havien disputat cinc minuts quan Uche, de cap i entre els centrals, rematà una centrada de Cisma i superà Aouate. L'equip de Manzano havia de reaccionar. I ho va fer. Quan es complia el primer quart d'hora de joc, el Mallorca mostrava ja signes de recuperació. Les aproximacions començaren a sovintejar. Aduriz rematà fora, Borja no encertà a controlar l'esfèric -sol dins l'àrea-, Ramis xutà fora una falta... i Víctor, poc abans d'arribar al descans, xutà fora.

El Mallorca, per moments, s'havia convertit en el clar dominador davant un Almeria que mai no renuncià al contracop. Varela substituí Mario a la represa i Borja Valero abandonà la banda i es col·locà devora Pep Lluís Martí. El Mallorca continuà exercint un clar domini territorial. El cronòmetre avançava i els homes de Manzano no aconseguiren empatar. L'Almeria reculava per moments, malgrat que continuaven cercant la porteria d'Aouate al contracop.

Manzano cercà solucions ofensives i donà entrada Webó en substitució d'Aduriz, que semblà ben disgustat pel canvi arrancant a córrer per dirigir-se al vestidor. El Mallorca continuà dominant, però l'empat no arribava. El conjunt de Manzano era millor, però no podia descuidar-se, ni poc ni molt, ja que l'Almeria deixà ben clar en un grapat d'oportunitats la vàlua dels seus futbolistes. El cronòmetre volava cap al final, el Mallorca no aconseguia marcar i l'Almeria disposava també de les seves opcions. El partit era viu, tot i que Borja i Martí s'imposaven al centre del camp. El Mallorca tenia més la pilota, però els andalusos, al contracop, provocaren algun ensurt a la defensa d'Aouate.

Faltava encara més d'un quart d'hora per al final quan Keita entrà per Víctor. Manzano havia variat la seva parella atacant, cercant inspiració, però el gol de l'empat no arribava. Les aproximacions eren constants i, a la fi, Webó, de cap, aconseguí l'empat al rematar una bona centrada d'Ayoze. El gol del davanter camerunès feia justícia al presenciat sobre el terreny de joc. El Mallorca queda així cinquè a la classificació, però manté intactes les seves opcions de jugar la Lliga de Campions la temporada pròxima, ja que es troba empatat a punts amb el Sevilla, que és quart. A més, consolida les possibilitats de disputar l'Europa League, antiga UEFA, tot i que retornar a una competició continental no serà feina fàcil, ja que són molts els equips interessats.

"A estones hem jugat sense cap"