TW
0

L'afició
El Reial Mallorca informà que 19.675 espectadors acudiren ahir a Son Moix a presenciar el duel entre el conjunt de Gregorio Manzano i el totpoderós Barça. Fa massa temps que tenc serioses dubtes sobre la fiabilitat de les xifres d'assistència que ofereix l'entitat, però, tot i donar per bons els 19.675 aficionats que oficialment anaren al camp, em sembla poc, molt poc. El sentit comú, que ja sabeu que no és el més comú dels sentits, ens diu que l'encara Ono Estadi -després, previsiblement, tornarà a ser Son Moix- hauria d'haver registrat ahir un gran ple. S'ha de considerar, clar, que el rival era el FC Barcelona dels sis títols i que el Mallorca està fent una campanya senzillament extraordinària.

Ja sabeu que el debat sobre les raons que provoquen que els seguidors donin l'esquena a l'equip és ben obert. Són moltes i diverses, però la crisi institucional, que sembla no tenir fi, és ben important. Tanmateix, al marge dels aficionats que no acudiren a Son Moix, em cridà l'atenció comprovar la gran quantitat de seguidors del Barça que eren ahir a l'estadi. Fins i tot, diria que alguns abonats del Mallorca celebraren el gol d'Ibrahimovic. És possible? Uff!

L'oportunitat (I)
L'afluència d'aficionats a Son Moix i la nombrosa presència de barcelonistes em recorden que fa temps -massa temps- que tenc la sensació que el Mallorca no ha sabut aprofitar la perllongada permanència a Primera Divisió. Catorze temporades a Primera Divisió hauria d'haver estat temps més que suficient per consolidar l'entitat, tant des del punt de vista esportiu com institucional. La situació, en canvi, és ben xereca. Esportivament, tot fa pensar que els millors futbolistes de l'equip hauran d'abandonar l'entitat a final de campanya. Institucionalment, les incògnites són nombroses i molt inquietants. De fet, a l'horitzó més proper, s'hi intueix el concurs de creditors, amb la incertesa de saber quan es presentarà. Les conseqüències del concurs de creditors són també, ara per ara, del tot imprevisibles. Clar, i també ens queda per saber si, com apunten alguns rumors, Mateu Alemany té la Societat Anònima Esportiva venuda.

A qui? A quin preu? O, com pregona l'ara propietari, és impossible en les actuals condicions trobar un comprador. En definitiva, que el Mallorca no ha sabut aprofitar la llarga estada a Primera per consolidar-se. Els diferents dirigents que han passat pel Reial Mallorca d'ençà que es convertí en Societat Anònima Esportiva, l'any 1992, són una mica culpables de no haver aconseguit una propietat estable. Ni Dalmau, ni Beltrán, ni Asensio, ni Alemany, ni Cursach, ni Grande, ni... saberen crear les condicions perquè el Mallorca disposàs d'una propietat estable. Clar, i també el tarannà d'aquesta societat nostra ha contribuït a crear la situació actual.

L'oportunitat (II)
Així mateix, tenc la sensació que el Mallorca va desaprofitar dissabte una excepcional oportunitat per aconseguir puntuar davant el Barcelona. El conjunt de Manzano va disposar d'oportunitats clares per marcar, però no encertà i un solitari gol d'Ibrahimovic decidí així el triomf dels blaugranes.

Mallorquins?
Hi ha la possibilitat real que un club de mallorquins compri el Reial Mallorca a Mateu Alemany. Evidentment, no pot descartar-se, però ara per ara serà complicat. De fet, el grup que encapçalava Llorenç Serra Ferrer, tot i la reconciliació pregonada per Alemany, ha quedat una mica escalivat i no fa comptes presentar cap oferta. Ara bé, si l'actual propietari els ofereix el club a un preu raonable... Una altra possibilitat, sempre al cap de molts mallorquinistes, és Bartomeu Cursach. El propietari d'Inverfutbol, l'empresa que fa possible la subsistència de l'Atlètic Balears, tot i la presència del president Fernando Crespí i el seu fidel admirador Fernando Miró, ja va ser màxim accionista del Mallorca i sempre he pensat que, tard o d'hora, tornarà a l'entitat.

Que ningú no ho descarti! Cursach, un home prudent però impetuós, estic ben segur que entrarà en escena si el panorama es torna desesperat. Una altra opció seria l'encapçalada per Joan Aguiló, president de l'Associació de Co propietaris de l'estadi Lluís Sitjar. Aquest grup pretén que el Mallorca sigui de molts; com més, millor. És, al meu parer, la millor de les solucions, malgrat que tenc dubtes que pugui ser factible. Aguiló, a més a més, disposa de la generositat dels copropietaris de l'estadi Lluís Sitjar que, d'una manera o una altra, contribuirien a sanejar la Societat Anònima Esportiva. Clar, i perquè aquesta opció sigui possible, es fa imprescindible que Cort adquireixi el vell estadi a bon preu. I no pot descartar-se que Miquel Vaquer, propietari d'Oxidoc, es decideixi a fer una passa endavant.

Aduriz
Ja sabeu que l'Athletic de Bilbao pretén que el Reial Mallorca, encara que esportivament s'hi classifiqui, no pugui disputar competicions europees la temporada que ve pel deute que manté amb l'equip biscaí pel traspàs d'Aritz Aduriz. La situació ha indignat Mateu Alemany, malgrat que els puc ben assegurar que si la situació fos a la inversa... De fet, la reclamació de l'Athletic de Bilbao és ben justa. En aquest sentit, voldria recordar que l'exmàxim accionista i expresident Vicenç Grande havia arribat a un acord amb el president del conjunt biscaí Fernando García Macua per ajornar-ne el pagament. Alemany rebutjà l'acord, perquè Grande posava com a garantia de pagament els drets de televisió d'IB3. Al final, l'actual propietari haurà de reconèixer que l'acord de Grande no era tan xerec, tot i que mesos enrere el rebutjà sense miraments.

Bàrbara Bibiloni
Bàrbara Bibiloni és la nova gerent de la Fundació Illesport. És una dona jove, valenta i compromesa amb la transparència. Acaba d'aterrar a la fundació i el seu cap ja és farcit d'idees per millorar la gestió que s'ha duit a terme fins ara. Està convençuda que serà capaç de fer arribar la fundació en les millors condicions per quan arribi l'hora de l'anunciada fusió amb l'Escola Balear de l'Esport. De moment, m'asseguren que ja té al cap alguna despesa supèrflua que pot eliminar-se sense cap problema. Ah, per cert, vull recordar que la Fundació Illesport era gestionada fins ara per la ja desapareguda Conselleria d'Esports de Mateu Cañellas.

Constància
El Constància, presidit per Jordi Guirado, està d'enhorabona, ja que ha aconseguit implicar una empresa d'Inca, com Quely, en el patrocini del club. Diu molt a favor de Guirado, però més important encara és que Quely s'hagi decidit a donar suport a un projecte esportiu. Enhorabona a tots!