Segon pla

Me sap greu. Si vostè cercava refugi a les pàgines d'esports de l'allau d'informacions, comentaris, opinions i imatges sobre el tema del dia i de la setmana, que no és cap altre que la declaració de Jaume Matas i alguns parents seus als jutjats de Palma, aquí serem tan poc originals que encetarem aquest comentari d'avui parlant de l'expresident del Govern (i exministre del Govern espanyol). Sempre he dit -i m'hi reafirm- que no desig la privació de llibertat per a ningú, però també crec que, per moltes acusacions que acumuli Matas, el pitjor que ens ha fet com a poble no està tipificat com a delicte.

El pitjor que ens ha fet Matas com a col·lectiu, com a poble, fou trair-nos. Baratar-nos per defensar interessos de gent molt concreta i determinada, que aquests dies no ha mostrat la cara per ell. No deixa de ser ben significatiu que ningú, ni els que sobrealimentà durant la legislatura més negra des que hi ha autonomia, l'hagi volgut defensar. La màfia espanyola tampoc no paga traïdors.

El futbol, ahir, almanco a Mallorca, ocupava un segon pla. Tothom parlava i estava pendent dels jutjats.
Però ahir també hi havia jornada de Lliga. Una d'aquestes jornades sense pena ni glòria que es disputen entre setmana i que, com a mínim, al Mallorca li ha servit per jugar dos caps de setmana seguits a casa i per passar el mal tràngol del partit a fora de casa, així, discret, gairebé desapercebut. D'encefalograma pla. Com el partit d'ahir a El Sadinero, un partit que va servir per sumar un puntet. Mentre el Mallorca asseguri els punts a casa, aquests punts solitaris sumats a fora són mel. És clar que dissabte, davant el Barça, la cosa serà una mica més complicada.