N. 1

Ja ni tan sols admet comparacions amb els més grans de la història del futbol. Allò que ha aconseguit Leo Messi (Rosario, 1987), de 22 anys, únicament és a l'altura d'un altre geni, com el brasiler Edson Arantes do Nascimiento, Pelé. Amb l'edat actual, Johan Cruyff, Diego Armando Maradona, Alfredo di Stefano, Franz Beckenbauer, Bobby Charlton ni Zinedine Zidane no varen assolir els èxits de l'argentí, en boca de tots després de la darrera exhibició a Saragossa, on va sumar un altre hat-trick, el segon consecutiu de Leo Messi en la Lliga. Només Pelé (Tres Coraçoes, 1940), considerat com el més gran de la història del futbol, tenia un palmarès millor que Messi quan havia complert els 22 anys.

El brasiler, un fenomen de precocitat, ja havia conquerit dos mundials amb la selecció del seu país, el primer a Suècia (1958) i el segon a Xile, quatre anys després. A més, Pelé ja havia aixecat quatre campionats paulistes amb el Santos. Al marge d'aquesta comparació, pel valor afegit que suposa haver conquerit dos mundials, Messi polvoritza tots els rècords. Individualment, i només el 2009, l'argentí conquerí 22 títols, entre els quals hi ha el la Pilota d'Or i el FIFA World Player. Tanmateix, d'ençà que va debutar amb el Barca, els títols es multipliquen: dues lligues de Campions, un Mundial de clubs, tres lligues, tres supercopes d'Espanya i una Supercopa d'Espanya, a més d'una medalla d'or amb la selecció olímpica argentina i un Mundial Sub 20.

Messi sembla no immutar-se, malgrat els elogis que cada dia li dedica la premsa mundial. Ha marcat onze gols dels darrers quinze sumats pel seu equip, és el líder en la taula de màxims golejadors de la lliga espanyola i segon en la classificació de la Bota d'Or, que distingeix el millor golejador de les lligues europees. Malgrat això, l'argentí va cedir a Zlatan Ibrahimovic la possibilitat de llançar un penal davant del Saragossa, amb 2-3 a favor i en el minut 90, encara que tot el mèrit de l'acció anterior havia estat seu. Amb 22 anys, Johan Cruyff havia conquerit quatre lligues i una Copa amb l'Ajax. Amb aquesta mateixa edat, Diego Armando Maradona havia firmat pel Barça i en el seu palmarès figurava un títol Metropolità amb el Boca Juniors, a més d'un Mundial Juvenil amb l'Argentina.

Alfredo di Stefano, amb aquesta edat, havia aixecat una Copa Amèrica i una Lliga argentina amb River Plate; i Franz Beckenbauer, dues copes d'Alemanya i una Recopa com a jugador del Bayern Munic. Quan Bobby Charlton ja havia complert els 22 anys, l'anglès tenia dues Premier amb el Manchester United i Zinedine Zidane començava a destacar en el Girondins de Burdeus. Cap comparació no és possible amb Leo. Acumula 25 gols, ha marcat de manera consecutiva en cinc partits i ha fet driblatges i filigranes impossibles. A més, té entre cella i cella la Lliga i la Champions al Bernabéu. Messi només té un deute pendent, el seu joc amb la selecció argentina.

Als peus del Déu del futbol

"Déu del futbol, Messi brutal", "Messi d'un altre món" i "Inventa el futbol cada dia" són alguns dels adjectius i comentaris que la premsa dedicà ahir al davanter argentí del Barça. L'Sport, a més d'anomenar-lo "Déu del futbol", digué que "ET va néixer a Rosario i juga en el Barça". El Mundo Deportivo, després de titllar-ho de "brutal i extraterrestre", destacà que "es va veure el Leo més maradonià, exhibint-se a La Romareda". Marca titulà "Maradona, aquí tens el teu fill" i l'AS es consolà amb un titluar com "El flegmó atòmic" sobre una foto en la qual Maxwell i Pedrito celebren un gol de l'argentí.

"Nova exhibició maradoniana del 10 del Barca, que firma un altre hat-trick abusant del Saragossa", assenyalà el diari Público en l'edició d'ahir. El País digué en portada que "Messi enlluerna a Saragossa" i obrí les pàgines esportives amb l'afirmació "Messi esgota els adjectius". Finalment, El Periódico parlà d'"actuació galàctica", de "nombres de màgia" i d'"inesgotable genialitat". Així mateix, la premsa internacional es va fer ressò de la gran actuació de l'argentí. Així per exemple a Itàlia el Corriere dello Sport titulà "El diví Messi no s'atura" i La Gazzetta dello Sport titllà la seva actuació d'"obra d'art".