Dia D

Ningú dubta que aquesta és una de les millors temporades del RCD Mallorca, però tothom dubta sobre el futur del club. Mateu Alemany té un problema greu: solucionar els problemes econòmics que ja són prou coneguts i vèncer una incertesa que està minvant tots els suports del club. Ja n'hi ha molts que glossen i veuen un Mallorca a Segona B. Pens que és una visió terriblement apocalíptica, però el fet és que la visió existeix i és prou definitòria del pensament de periodistes, socis i patidors seguidors d'un club de segona amb un equip de primera.
Quin món! Sort que paral·lelament a la desgraciada marxa del club ens trobam altres fets d'actualitat més desgraciats, encara que ens distreuen l'atenció. Munar als jutjats, creuament d'acusacions, Matas que a la fi vendrà, etc. Quin país! Allà on vagis, més enllà de les nostres fronteres insulars, tothom et demana què està passant a Mallorca.

Ens hem convertit en el centre del món pel que fa a la quantitat de merda que es troba cada vegada que algú alça l'estora. I allò que és pitjor: ningú no sap quantes estores falten per aixecar i quanta merda manca per sortir. Sigui com sigui, la nostra imatge està més marcada per la mediterraneïtat siciliana que pels valor de l'antiga Roma. No sé si hi ha doblers per millorar la imatge que transmetem, però estaria bé que algú pensàs la manera de recuperar la confiança, l'autoestima i la imatge de Balears. I mentrestant, continuarem batallant entre la indignació, la sorpresa i la impotència. Sort que aquest dimarts Jaume Matas dirà la veritat, tota la veritat i res més que la veritat! Sort que aclarirem tots els dubtes sobre el Palma Arena, la compra de propietats, les comissions, etc. A partir de dimarts, ho sabrem tot i podrem viure més tranquils...
Algú ho dubta? Incrèduls! Desconfiats! Malpensats!
Temps al temps i confiança -o fe- en la Justícia...