José Lucas Mena Pato. | Maria Llull

TW
0

La present temporada del Fisiomedia Manacor ha estat més que rodona. L'equip mallorquí aconseguí ser campió del grup Sud de la Divisió de Plata matemàticament quan faltaven set jornades per al final de la fase regular. Els homes de José Lucas Mena Pato només han deixat escapar una victòria en tots els partits disputats aquest curs, una fita quasi impossible per a qualsevol tècnic.

Sens dubte, aquesta campanya ha estat immillorable per al Fisiomedia...
Hem de felicitar l'equip perquè està fent una feina espectacular. Mai esperàvem guanyar 22 partits i empatar-ne un, i crec que s'ha de donar l'enhorabona als jugadors. Hem complert un primer objectiu, que era quedar primers. Ara hem de ser el millor primer dels dos grups -Sud i Nord- per arribar a la meta final, que és l'ascens. En els play-off és on lluitarem realment per ascendir.

A qualsevol que consulti les vostres estadístiques li pot parèixer fàcil arribar fins aquí, però no ho és.
No és gens fàcil, sobretot després d'haver baixat de la màxima categoria la temporada anterior. En Divisió de Plata només pugen dos equips de 30, i és molt difícil perquè sempre n'hi ha 6 o 7 amb l'objectiu de l'ascens. El que hem de pensar és que no hem fet res excepte complir amb el nostre objectiu. Ara tot ens va molt bé, però ens queda per endavant una cosa molt bonica, que és aconseguir l'ascens i tornar a la màxima categoria, que és on el Fisiomedia Manacor es mereix estar sens dubte.

Quines han estat les claus d'aquesta gran temporada?
La unió i la companyonia, no només dels jugadors, sinó també de la directiva, del cos tècnic, de l'afició, dels mitjans de comunicació... Tots anam pel mateix camí, que és aconseguir l'objectiu d'ascendir, perquè la ciutat de Manacor s'ho mereix. És cert que els protagonistes són els jugadors, i en el vestidor hi ha un grup important que surt a competir en cada partit, cosa que no és fàcil en aquestes altures, quan ja som primers. Ens queda el més complicat: l'ascens.

Què heu après de l'anterior experiència a la Divisió d'Honor?
La nostra experiència va ser important. Vàrem patir molt i perdérem molts partits, però els jugadors agafaren molt de coneixement. Això ens ha anat molt bé per a aquesta trajectòria a la Divisió de Plata. Hem millorat bastant i sabem quines coses no s'han de repetir si aconseguim l'ascens. Una altra cosa que ens afavorirà és el fet de poder jugar a Manacor. Jugar a Inca va ser un cop dur.

Quin ha estat el comportament de l'afició al llarg de la temporada?
Els aficionats omplen el pavelló cada partit, i això no és gens fàcil. Hi hagué desil·lusió després de l'ascens pel fet de no poder jugar a casa nostra. La gent va anar a Inca a veure'ns, però ja no va ser el mateix. Si tornam a competir en Divisió d'Honor, volem jugar en el nostre pavelló, envoltats de la nostra afició.

Quin balanç feis de la vostra experiència a Mallorca?
Ha estat genial. He après molt. He d'agrair a Miquel Jaume que apostàs per mi. Amb el seu suport, hem pogut convertir aquest equip en el que és. És per estar content, perquè per a un entrenador no és senzill estar tants anys en el mateix equip. Això demostra que la meva feina també ha estat important. Continuarem en la mateixa línia perquè estic molt content amb el club i l'afició. El meu fill ha nascut a Mallorca i jo sempre tindré aquest lloc en el meu cor. Avui en dia em sent com un mallorquí més.