El Geta i la Geta

Mallorca rebia aquests dies passats la "geta" i en justa correspondència el Mallorca visitava el "Geta"
La "geta" és una de les polítiques amb la cara més dura de tota la Unió Europea. Amb el seu cinisme habitual ens ve a donar lliçons de democràcia i d'ètica política i pretén que oblidem que fa més de trenta anys que viu de la política i això malgrat els nefastos resultats que ha assolit cada vegada que s'ha sotmès al veredicte de les urnes.
El "Geta" era el pitjor equip de la segona volta, durant la qual encara no havia aconseguit cap victòria, però el Mallorca, que aquesta temporada s'està especialitzant en la reanimació dels equips que estan sota mínims, ahir tampoc no fallà a l'estadística i regalà tres puntets al conjunt de Míchel, que ara ja anam de sobrats. Tres punts i tres gols, que tampoc no són cap broma.

Ahir a Madrid, el Mallorca, més que de sobrat, va anar de perdedor, de conjunt sense agressivitat, sense caràcter i sense ambició. Si Manzano fa comptes sumar els devuit punts que segons els seus càlculs ha de menester l'equip per plantar-se en competició europea, haurà de corregir aquesta espècie de desconnexió que es produeix la majoria de vegades que el Mallorca juga fora de casa i, a vegades, contra conjunts amb una plantilla clarament inferior en qualitat a la mallorquinista.

Les places europees no les regala ningú. Te les has de guanyar. Les has de suar. I aquesta temporada resulta espectacularment exagerada la diferència que hi ha entre les dues cares que té el conjunt de Manzano, o sigui, la que sol oferir a Son Moix i la que mostra quan juga a fora.
Per guanyar cal mostrar cara.
Encara que n'hi hagi que ho vulguin fer amb la "geta".