REAL MADRID: Casillas, Sergio Ramos, Arbeloa, Albiol, Garay, Lass, Guti, Granero, Cristiano Ronaldo, Kaká i Higuaín.Van der Vaart per Granero i Diarra per Arbeloa.
LIÓ: Lloris, Reveillere, Cissokho, Cris, Boumsong, Toulalan, Govou, Delgado, Makoun, Pjanic i Lisandro.
Källström per Boumsong, Gonalons per Makoun i Ederson per Pjanic.
GOLS:
1-0: minut 5, Cristiano Ronaldo.
1-1: minut 75, Pjanic.
ÀRBITRE: Nicola Rizzoli, Amonestà Granero i Van der Vaart, del Reial Madrid, i Delgado, del Lió.
L'Olympique de Lió donà el correctiu més dur al Reial Madrid en deixar-lo fora per sisena temporada consecutiva en vuitens de final de la Lliga de Campions. A més, és un any especialment dolorós pels 250 milions invertits per Florentino Pérez en un projecte que tenia la final del Bernabéu com a gran repte. El Reial Madrid firmà un nou fracàs a Europa. Les conseqüències d'una eliminatòria en la qual el Madrid només va ser superior en 45 dels 180 minuts encara han d'arribar, però és lògic pensar que Pellegrini està sentenciat.
Pellegrini alineà l'onze que tothom esperava. Aparcà els seus invents de l'anada i apostà per la versió més ofensiva del seu equip. Guti guià de manera encertada el Madrid en una immillorable primera part.
Sense un segon per respirar, el Reial Madrid arraconà el Lió. En cinc minuts, els blancs igualaren l'eliminatòria gràcies al gol de Cristiano Ronaldo. Els atacs dels blancs es començaren a succeir. Cristiano fregà el travesser i Higuaín provà sort amb un xut frontal. D'altra banda, la velocitat de Govou i Delgado foren el principal perill del Lió.
Higuaín fallà l'ocasió més clara del vespre. Una passada en profunditat de Granero el plantà tot sol davant Lloris, però l'argentí perdonà l'imperdonable. No va ser el seu vespre. Quan començà la segona meitat, el Madrid va perdre força. Li faltà l'energia i entregà el domini al Lió, que demostrà que el resultat de l'anada no va ser un miratge. L'entrada de Källström i Gonalons varen canviar la imatge dels francesos. El Reial Madrid no despertà. El joc es féu més dur i els de Pellegrini varen caure en la pressió francesa.
Fins i tot Guti va perdre l'energia de la primera part i Cristiano es mostrava cada pic més desesperat per no trobar el premi a un bon partit per part seva. El domini territorial va ser del Lió tota la segona part. Casillas no va poder fer res quan Pjanic el va afusellar en el minut 75. El Bernabéu va quedar mut. De res varen servir els intents a la desesperada de Ronaldo. Els que sí varen perdonar foren Lisandro i Delgado per part del Lió. Els blancs varen quedar desolats en un vespre negre que deixà retratats els protagonistes. En aquest cas, el pitjor fou Pellegrini, l'escut de tots. Les bales apuntaran cap a ell quan es comenci a parlar del futur del Reial Madrid.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pobre Madrid: tants milions i tans pocs collons.
OHHHHH ALFONS XIII estas molt empipat veig.Aixo demosttra que primer ets del Barça o Madrid abans que un equip que representa les nostres Illes(t´agradi o no t´agradi),i encara tens rencors dels anys 50. HOME ,AIXO JA HA PASSAT I NOMES SEN RECORD SA PADRINA,El mallorca no es un equip prepotent es igual que el Batrça dins la seva provincia.I aixo de feixistes no tenen la cupa els que ho son sino gent com tu que no fa el reves es a dir;duu banderes catalanistes al ONO ESTADI.visca el mallorca
Pep, la temporada passada el Barça ho va guanyar tot desde la humilitat, que es tot el contrari a la prepotencia; amb un entrenador sempre respectuós amb l'equip rival, fos quin fos l'equip al que s'enfrontàs. El ADN del Barça mai no ha estat de club prepotent, sinó de club aglutinador, solidari, etc... (recorda que es l'únic de tots els club gran del món, que col.labora desinteresadament per causes benèfiques, ho fà amb Unicef com saps). El Bárça historicament ha estat un club respectuós amb tothom, tot el contrari que el seu rival a la lliga espanyola, el R.Madrid, club aquest sí, que dur la prepotencia al seu ADN, i que historicament fitxa jugadors de perfil xulesc i prepotent (Cristiano Ronaldo, Guti, Sergio Ramos, Hugo Sanchez, Juanito, Buyo, i molts d'altres que ara no em venen al cap), i amb un president que es la prepotencia personificada, i veu al R.Madrid com una marca, i ademés la millor marca del món (com va dir en una ocasió, afirmant que el R.Madrid era més conegut que la Coca-Cola) i no com un club de futbol, pensant-se ell, que per ser el club amb més copes d'europa aconseguides, guyanyarà tots els titols només amb la camiseta; fitxant només jugadors guapos, metrosexuals, i que no pensen en el grup, sinó només amb ells mateixos, en comptes de fitxar jugadors per formar un equip (recordem que el futbol es un esport de grup, no un esport individual). En resum, no es pot comparar de cap manera el FC Barcelona i el R.Madrid desde aquest punt de vista, perque mentres el primer es un club respectuós, humil de caracter, i solidari, el segon es un club de perfil prepotent i que creu que a tothom li ha de fer reverencies per tot allà on vagi.
Es comenta que avui la redacció d'esports d'IB3 és una tomba.
Pep i Andreu, si el Mallorca ha arribat a esser qualque cosa ha estat pel suport dels poders més dretans, retrògrads, casposos i feixistes. El Mallorca ha estat durant molts anys, i ho segueix essent, a nivell local, un equip prepotent, amb uns seguidors prepotents i amb ajudes dels àrbitres i dels polítics. No sou els més indicats per parlar de prepotència. És un equip odiat per molta gent a Mallorca per les injustícies fetes per als seu benefici, per això mai podrà representar res ni a ningú més que a la seva afició, gran part d'ella per gregarisme i no per tradició, i amb el dubtós honor de tenir unes penyes de forasters feixistes que, si jo fos mallorquinista, em cauria la cara de vergonya. Amèn.
Oe, Olimpique Lyonnais, Lyonnais, Oe, Olimpique Lyonnais, Lyonnais.... Quan els prepotens mosseguen la pols, sóc feliç¡¡
Oh la la!
Molt be PEP canya pels poderosos.VAMOOOOOOOSSSSSSSSSSSSS STUGGART. GRACIEEEEEEEEES OLIMPIC DE LYO.
Ahir vaig beure xampany i tambe en beure si perd el Barça.Estic tip de la prepotencia d´aquests dos equips.I mes stic content pels pares que duen els seus fills al ONO ESTADI per veure RONALDO ,MESI i companyia per veure com guayen al Mallorca.Potser tenen laurels pero tambe tenen espines.FORCA LYO I STUGGART.visca el Mallorca.
Ahir vespre vaig ser molt feliç...tant com el dia del partit de tennis. Jo no estic contenta perquè el Madrid perdi, que em fa pena pels seus jugadors (per en Cristiano Ronaldo, no, no el puc veure, és un cregut, prepotent, fanfarron, etc) però sí ho estic per la gran majoria dels seus seguidors que son uns fatxes. Quan pens com es senten : n'Esperanza Aguirre, n'Aznar... no és pagat per riure. Esperem que la setmana qui ve hi hagi més sort, que aquesta compte bastant...