... i altres herbes

Serra Ferrer
Saben vostès que Mateu Alemany, en una decisió de la qual s'ha penedit un munt de vegades, decidí mesos enrere vendre el Reial Mallorca a la família Martí Mingarro i rebutjar l'oferta del grup que encapçalava Llorenç Serra Ferrer. Setmanes enrere, hi hagué un acostament entre Alemany i Serra i les relacions s'han normalitzat, però els puc asssegurar, i no m'equivoc, que el pobler no fa comptes reiniciar les negociacions per adquirir el Reial Mallorca. Li faria il·lusió, fins i tot diria que molta, però és conscient que la situació econòmica de l'entitat dificulta, i molt, l'acord.

Grande
No hi ha dubte que el Reial Mallorca ha marcat la vida de Vicenç Grande en molts i variats aspectes. Ara que molts han convertit l'exmàxim accionista en una espècie de dimoni cucarell, voldria recordar que a Grande li va costar molts de milions la seva presència en el Reial Mallorca. I ho dic amb la legitimitat que em dóna haver estat extremadament crític amb la gestió de Grande. Bé, en tot cas, la veritat és que el club vermell ha tingut una influència notable en la vida de Grande. Dissabte, el Reial Mallorca commemorava el seu 94è aniversari i Vicenç Grande ho celebrà de la millor manera possible. Fou padrí d'una nina preciosa, de nom Emma. La petita, la mare i també el pare m'asseguren que està perfectament. Enhorabona! És segur, naturalment, que serà una gran mallorquinista.

Manzano
La Germandat d'Alfonsins celebrà dissabte el 50è aniversari, que és el 94è del Reial Mallorca. En aquesta ocasió, entregaren el trofeu Sinatra a Gregorio Manzano. Durant els anys anteriors, han estat premiats Dolça Mulet, Vicenç Grande, Catalina Cirer... Per cert, em diuen que Manzano és bastant recurrent en les seves converses. Sembla que el preocupen especialment dues qüestions: l'escassa asistència d'aficionats a l'ONO Estadi i el fet que la premsa publicàs els doblers que guanyen els futbolistes i ell mateix.

Crespí (I)
L'Atlètic de Balears que presideix Fernando Crespí, tot i la imprescindible ajuda d'Inverfutbol de Bartomeu Cursach, pateix dificultats econòmiques. De fet, dies enrere es va saber que el club està immers en un conflicte econòmic amb l'expresident Damià Estelrich. Ja saben vostès que mantenc que Crespí, a qui Cursach anomena el Forner, és el pitjor president de la història recent de l'Atlètic de Balears. I els puc assegurar que n'ha tinguts de molt xerecs! Puc entendre que mantingui un llarg i dur enfrontament amb Jeroni Petro, però quan vaig saber que també està barallat amb Damià Estelrich... I Crespí, tot i l'oxigen de Cursach, no està empegueït de la manera com condueix l'Atlètic de Balears.

Un dia, em va dir que tenia tres advocats a la junta directiva -després he sabut que era una mentida més- i estic en condicions d'afirmar que, si disposàs de menys missers i més persones de seny, li aniria molt millor. En tot cas, generalitzar sempre és negatiu. Ho dic perquè m'asseguren que Crespí disposa a la seva directiva d'un grup de gent molt vàlida, feinera i amb idees noves. Ho demostra, per exemple, el butlletí que edita via internet l'àrea social, tot i que alguna vegada he estat objecte de les seves crítiques. I és, precisament, en aquest butlletí on vaig llegir que demà, dia 11, la junta directiva ha convocat una assemblea extraordinària de socis. L'objectiu és que el president "doni compte als socis de l'Atlètic de Balears de l'actual situació del club". Crespí, a més a més, segons comenta el butlletí esmentat, "vol explicar amb tota classe de detalls tot el que ha passat des de la seva arribada a la presidència de l'entitat". L'assemblea tindrà lloc a la graderia coberta de l'Estadi Balear.

Crespí (II)
Fernando Crespí, sempre acompanyat del seu fidel Fernando Miró -li dona la raó en tot moment- acudí diumenge a la llotja de l'Estadi Balear, com és habitual i normal quan l'equip juga a casa. Idò bé, vaig quedar bocabadat de saber que per la megafonia del camp es va poder escoltar, durant el descans, una consigna clara i contundent: "La dignitat no s'embarga. I qui l'embarga no és balearico". Semblava una clara referència al conflicte que manté Crespí amb Estelrich. Per cert, em diuen que el president actual es garantí per escrit el cobrament de 50 milions de pessetes quan l'Atlètic rebi els doblers del Deportivo per la venda de Xisco Jiménez, ara al Racing, al Newcastle.
Els abonats del Balears que tenen curiositat per saber com està aquesta qüestió tindran l'oportunitat, demà, de demanar-ho en persona al president. Però no és d'això del que volia parlar-vos, sino de la poca elegància que suposa proclamar consignes com l'esmentada per la megafonia del camp. Un president que tolera fets com aquest no es mereix el respecte d'una afició com la del conjunt blanc-i-blau. L'Atlètic Balears no es mereix un president tan poca coseta. Quina pena!

Crespí (III)
Itambé llegesc al butlletí de l'àrea social de l'Atlètic que el jutge de Primera Instància número 15 de Palma ha convocat una assemblea d'accionistes de l'Estadi Balear amb el següent ordre del dia: "1. Aprovació dels comptes de la Procamp. 2. Renovació dels càrrecs directius. 3) Nomenament d'observadors a l'Atlètic de Balears". Idò.

Crespí (IV)
En qualsevol cas, diumenge va quedar clar que l'afició del conjunt blanc-i-blau, o una part sustancial, dóna suport al president actual. S'hi podia veure una pancarta que no oferia dubtes, perquè era clarament favorable al màxim mandatari del club, Fernando Crespí. Evidentment, ja es poden imaginar que el primer sorprès de veure el cartell va ser el president mateix. Segur que no s'ho esperava.