Comença la defensa del títol

Amb el suport d'un nou quartet, amb David Ferrer com a únic supervivent de la final de Barcelona, la qual va suposar la conquesta per a Espanya de la quarta Enciamera, l'equip que dirigeix Albert Costa inicia demà, a Logronyo i davant Suïssa, la conquesta de la seva tercera Copa Davis de manera consecutiva. El conjunt espanyol és víctima també de la "fuga" de talents que es donen de baixa per a la primera ronda del torneig. Les principals raquetes del circuit, com el suís Roger Federer, el britànic Andy Murray i l'argentí Juan Martín del Potro, han excusat la seva presència per als compromisos dels respectius països.

Albert Costa s'ha trobat sense el mallorquí Rafel Nadal i sense Fernando Verdasco, d'entrada. En plena recuperació de les molèsties físiques, a darrera hora s'hi va unir el valeencià Juan Carlos Ferrero, citat pel capità, i que va caure després de disputar la final del torneig d'Acapulco, lesionat a un genoll. El capità espanyol disposa de l'experiència de David Ferrer, amb catorze intervencions en duels individuals, i Tommy Robredo, amb dotze més sis en dobles, per fer front al xoc contra Suïssa, juntament amb Nicolás Almagro, que ha estat cridat per cobrir l'absència de Ferrero, que només ha acudit una vegada amb el combinat estatal, i Marcel Granollers, que debutarà a la Copa Davis.

Suïssa, per altra banda, està sempre condicionada per les absències de Roger Federer. El número 1 del món atorga a aquest torneig una importància relativa. No sol incloure les eliminatòries al seu calendari. I només acudeix al rescat de l'equip en casos de necessitat. Quan la continuïtat del conjunt helvètic en el Grup Mundial està enlaire. Una major presència del tennista de Basilea ampliaria les expectatives de Suïssa. Tanmateix, les seves opcions decauen notablement sense Federer. I sol estar condemnada a la lluita per la permanència. Stanislas Wawrinka, instal·lat entre els vint millors del món, és la seva arma més fiable.

És sobre qui s'empara el quartet de Severin Luthi. Darrere hi ha raquetes escassament prestigioses, com Marco Chiudinelli, Michael Lammer i Yves Allegro. La condició de local, la superfície i la posició de vigent campió, encoratgen el caràcter de favorit d'Espanya, que acumula devuit eliminatòries consecutives amb victòria com a amfitrió. Més encara, la solidesa es fa evident a terra batuda, on suma vint xocs triomfals. El conjunt espanyol emprèn a Logronyo la defensa del seu títol. La recerca de la tercera Enciamera consecutiva. Un fet que no succeeix des que els EUA en sumaren cinc entre les edicions de 1968 i 1972. Seria la cinquena corona per a Espanya, a tir de les set que té Suècia i devers nou de la Gran Bretanya i França, però molt lluny de les 28 d'Austràlia i les 32 dels Estats Units.