Ni pa, ni circ

La qüestió és que, d'una banda, el pa sembla insuficient, si entenem per pa el fet de tenir les necessitats bàsiques cobertes. D'altra banda, el circ..., què voleu que us digui? Circ n'hi ha, certament, però l'afluència dominical a Son Moix és suficientment mostra per concloure que els nostres estimats ciutadans no van al futbol ni per oblidar.

Recapitulem, doncs, ni pa, ni circ, ni alegries, ni pau, ni estabilitat, ni res de res que no sigui desgavell, desastre i tragèdia i, per suposat, ni guanyant contra el Valladolid fora casa la gent es dóna per satisfeta!

Amb tot això, no em fa més que peresa parlar sobre allò que, en aquests moments, ni ocupa ni preocupa pràticament ningú: el futbol. Valladolid-Mallorca, i què? Cinquens, sisens o setens, i què? Les causes de la indiferència davant el RCD Mallorca són, sens dubte, moltes, però, tal vegada, convendria analitzar-les acuradament per part d'aquells als que els hauria de preocupar ben molt aquesta acusada indiferència.

Tal vegada, però, la manca d'il·lusió i la crisi social del club es troben en l'enèsima posició a la llista de prioritats dels actuals dirigents del club. Potser podem entendre que, ara per ara, hi ha realitats més importants però, si seguim així, arribarem a tenir un club sense afició, i un club sense seguidors no és un club.

I la mateixa lògica és aplicable al país. Un país sense persones que creguin en les nostres institucions, sense ciutadans convençuts dels nostres potencials, sense autoestima no és un país com cal o, simplement, és un país abocat a la mort definitiva.

Esperem que la ciutadania percebi que, tot i la crisi institucional -al RCD Mallorca i a les institucions públiques-, val la pena continuar creient en les nostres institucions, perquè això és el que ens farà forts com a país.