Europa no és un somni impossible

Valladolid: Just Villar; Pedro López, Baralla, Arzo, Del Forn; Medunjanin (Nauzet, min. 70), Borja; Keko, Bueno, Sesma (Lázaro, min. 46) i Manucho (Costa, min. 46).

Mallorca: Aouate; Josemi, Rubén, Nunes, Ayoze; Varela (Webo, min. 79), Mario Suárez, Borja Valero, Castro (Xina, min. 92); Víctor (Juliol Alvarez, min. 65) i Aduriz.

Gols: 1-0: Min. 49, Bueno. 1-1: Min. 69, Rubén. 1-2: Min. 83, Julio Alvarez.

Arbitre: Clos Gómez (comitè aragonès). Va amonestar Pedro López, Costa, Castro, Josemi i Ayoze.

Incidències: Estadi José Zorrilla. 16.500 espectadors.

L'àrbitre aragonès Clos Gómez assenyalà el camí dels vestidors i els futbolistes del Mallorca s'abraçaren al centre del camp, just abans de saludar els aficionats vermells desplaçats a Valladolid. Són una pinya, un grup d'amics que lluiten per l'objectiu col·lectiu de sumar com més punts millor. L'equip balear havia aconseguit un treballat triomf (1-2) per sumar la segona victòria lluny de Palma i consolidar-se a la zona noble de la classificació. Retornar a Europa la temporada que ve no és cap somni impossible, sinó tot el contrari. De fet, després de l'empat d'ahir entre el Sevilla i l'Athletic de Bilbao, els illencs són només a 3 punts de l'equip andalús i en tenen 3 d'avantatge sobre el club biscaí -setè-.

Guanyar, tanmateix, no va ser una feina fàcil. El Mallorca fou millor en la primera meitat, en la qual disposà d'oportunitats clares, però s'arribà al descans amb el resultat inicial. I el refrany diu que qui perdona ho acaba pagant. De fet, l'inici de la segona part fou decebedor, atès que el conjunt d'Onésimo s'avançà en el marcador. Els visitants reaccionaren, capgiraren el resultat en dues jugades aïllades i sumaren els tres punts.

Com s'havia previst, Gregorio Manzano suplí les baixes dels sancionats Ivan Ramis i Pep Lluís Martí amb Rubén i Borja Valero, respectivament. Així, el tècnic redefiní l'equip i es decidí, a la fi, per jugar amb dos davanters. A la porteria, com sempre, s'hi posà Aouate, mentre que en defensa s'alinearen Josemi i Ayoze com a laterals i Nunes i Rubén com a centrals. A mitjan camp, Mario era acompanyat per Borja, mentre que Varela -la gran novetat- n'ocupà la banda dreta -Julio Àlvarez començà a veure el duel des de la banqueta- i Gonzalo Castro se situà a l'esquerra. En atac, Aduriz formava parella amb l'algaidí Víctor. Manzano optava, en definitiva, per un onze valent, amb una marcada vocació ofensiva.

L'entrenador dels locals, Onésimo, presentà una alineació amb moltes novetats, perquè no podia disposar dels lesionats Pelé, Sisi, Jacobo, Sereno, Cannobio, Luis Prieto i Nivaldo. El partit era transcendental per a un Valladolid que necessitava la victòria a totes passades per aproximar-se a la permanència. Per la seva banda, el Mallorca havia de menester els tres punts per continuar a la zona europea amb independència d'altres resultats.

Després d'uns primers minuts de tempteig, el conjunt illenc passà a dominar el matx. Aduriz gaudí d'ocasions molt bones, però no n'aprofità cap. Castro estavellà un xut al pal i Víctor agafà el rebuig i l'envià a la xarxa. L'àrbitre anul·là el gol perquè considerà que l'algaidí estava en fora de joc. S'equivocà. El Mallorca era millor, tenia el control del partit i la pilota sovintejava les rodalies de Villar. El Valladolid, en canvi, era una caricatura d'equip, sense ordre ni disciplina, sense idees ni imaginació i amb nul·la capacitat ofensiva.

Onésimo, com no podia ser d'altra manera, hi cercà solucions durant el descans i féu entrar Diego Costa i Carlos Lázaro. L'encertà. De fet, el conjunt amfitrió marcà ben aviat, després d'un mal rebuig d'Aouate que aprofità Keko per cedir l'esfèrica a Bueno, que l'empenyé sense oposició.

El Mallorca tractà de reaccionar, però el rival havia millorat de manera substancial. Es complia el minut 65 quan Manzano donà entrada a Julio Àlvarez i retirà Víctor. Pareixia un canvi defensiu, però l'actuació del migcampista fou determinant. Així, Àlvarez tragué un córner i Rubén, de cap, empatà el partit.

El duel entrà en una fase en la qual qualsevol dels dos contendents podia marcar, tot i que el Mallorca es notava superior. Manzano va moure peça i Webó substituí Varela. El cronòmetre avançava cap al final i, quan faltaven vuit minuts, una gran assistència del davanter camerunès fou aprofitada per Julio Àlvarez que, tot sol davant Villar, definí a la perfecció i donà avantatge als balears.

El Valladolid ho intentà fins al darrer minut, Aouate es lluí per desviar un cop de cap de César Arzo i s'arribà al final amb triomf -el segon lluny de Palma des que es va iniciar el campionat- de l'onze vermell.