... i altres herbes

Pep VergerPalma26/02/10 0:00

Sense tacar-se
Mateu Alemany, màxim accionista del Reial Mallorca, és conscient de l'extrema necessitat que té l'entitat de fer net, de reorganitzar-se, però no vol tacar-se les mans en decisions sempre polèmiques i difícils. És per això que el gerent Juan Barrios, de qui tinc extraordinàries referències, fa setmanes que treballa en la presentació del concurs de creditors -inevitable- i d'un ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació). És a dir que seran els administradors concursals els encarregats de negociar les imprescindibles retallades. Evidentment, afectarà el personal, malgrat que el nombre de treballadors prescindible del Reial Mallorca és relativament petit. Ara bé, els futbolistes -ja ho podeu imaginar- seran els principals tocats pel concurs de creditors.

De fet, els doblers que cobren en concepte de drets d'imatge és ben possible que sigui substancialment retallat. Així, és fàcil pensar que els administradors oferiran la carta de llibertat a algun futbolista. Ah!, i, evidentment, el director esportiu Nando Pons, renovat per Vicenç Grande fins al 2.094 -perdó, fins al 2014- en serà també un dels grans damnificats, si així ho consideren els administradors concursals. Ja sabeu que els administradors poden tornar enrere les decisions que considerin perjudicials per a la Societat Anònima en els dos darrers anys. I segur que tots han pensat en el premi que rebé Pons de Grande. No seria estrany, és clar, que el director esportiu hagués de retornar el premi.

El futur
Hi ha dos únics plans de viabilitat per al futur: o el Mallorca es ven a un multimilionari disposat a perdre un bon grapat de milions, o haurà d'ajustar la seva despesa als ingressos. Clar, ja us podeu imaginar que no hi haurà més remei que retallar despesa, perquè incrementar els ingressos també sembla complicat. Ara bé, fa comptes Serra Ferrer de comprar el Reial Mallorca?

Serra Ferrer
Hem de tenir clar que el tècnic Llorenç Serra Ferrer té moltes ganes de convertir-se en el nou màxim accionista del Reial Mallorca. Ara bé, sembla complicat que el pobler pugui adquirir el paquet accionarial de l'entitat a curt termini. Tot fa pensar que, tot i que les relacions entre Alemany i Serra han millorat substancialment les darreres setmanes, Alemany tindrà molt més fàcil vendre la Societat Anònima Esportiva una vegada hagi sortit del concurs de creditors. En aquest sentit, sembla clar que Serra Ferrer i el grup d'empresaris que ja li donaren suport l'estiu passat no disposen del múscul financer necessari per superar la situació econòmica de l'entitat sense necessitat de concurs de creditors.

Clar, evidentment, no tenen cap intenció de convertir-se en els enterradors del Reial Mallorca. És per això que tot fa pensar que Alemany farà la neteja -bé, vull dir els administradors judicials amb Alemany com a màxim accionista- i, posteriorment, es pot produir la venda al grup de Serra Ferrer. Una coseta més: Pere Terrasa, que ara exerceix d'home de confiança del director general d'IB3 Televisió, Antoni Martorell, em sembla que no està disposat a tornar al Reial Mallorca a qualsevol preu. De fet, sospit que no serà fàcil convèncer Terrasa perquè deixi la seva feina actual.

Mallorquins
Clar, la situació econòmica del Reial Mallorca obligarà Mateu Alemany a fer una aposta pels futbolistes de la pedrera. Serà imprescindible en un futur immediat que a la primera plantilla hi hagi un grapat de futbolistes formats a l'entitat. Ja us podeu imaginar que d'aquesta manera s'abaratirà notablement el cost de la plantilla. Ara bé, també és prou evident que les possibilitats de baixar de categoria augmentaran de manera notable. En aquest sentit, em diuen que Alemany és conscient que els mateixos que ara li reclamen una aposta clara, ferma i decidida pel planter el voldran "apedregar" si l'equip encadena tres derrotes consecutives. És a dir que confiar en la pedrera és arriscat. Dit això, la teoria diu que per tenir Rubén a la plantilla hi pot ser Martí Crespí, que en lloc de Lux hi pot ser Nauzet Pérez. I, com aquests, hi pot haver un bon grapat de casos diferents.

Audiències (I)
La pàgina web del Reial Mallorca ens fa saber que el partit entre el Mallorca i el Sevilla fou el tercer programa esportiu més vist de la setmana. Asseguren que 2.514.000 espectadors veieren l'enfrontament per La Sexta i les diferents autonòmiques. A les Balears, fou seguit per 59.000 persones des de La Sexta i per 33.000 des d'IB3. És a dir que el miraren un total de 92.000 persones en la nostra comunitat. I això és molt, o poc? Triau vosaltres mateixos.

Audiències (II)
Personalment, el més trist em sembla que és comprovar que La Sexta congregà més espectadors que IB3 Televisió. Les retransmissións d'IB3 no tenen res a envejar a les de cap altre canal i els comentaristes són tan bons o xerecs com els de qualsevol altra televisió. Demostra, en tot cas, que aquesta societat nostra no està encara normalitzada lingüísticament. Queda molta feina per fer. IB3 TV, evidentment, s'ha convertit en una eina fonamental. Que sigui per molts d'anys!

Els germans
Una bona part de l'esport balear està en mans dels germans González. Em referesc a Diego González, delegat de Presidència per a l'Esport, i a la seva germana Maribel González, que ara, a més de l'àrea d'Educació de l'Ajuntament de Palma, gestiona Esports. Ben segur que no hi haurà problemes de gelosia.

En català
Diego González no va dir ni una sola paraula en la nostra llengua durant la seva presentació. Ho vaig criticar, però s'ha de reconèixer que rectificar és de savis. De fet, durant la presetanció dels 10 Quilòmetres Ciutat de Palma, que va tenir lloc dimecres, es dirigí als assistents en català. S'ha d'agrair, i molt, l'esforç. Així mateix, fa dies fou entrevistat al programa A contracop, que presenta a mitjanit l'amic Jaume Ginard a IB3 Ràdio, i també emprà la nostra llengua. Enhorabona!

Manzano
Gregorio Manzano ha escrit un altre blog a la pàgina web del Reial Mallorca. El tècnic ens hi explica les decisions que va prendre durant el partit de dissabte passat davant el Sevilla, però no reconeix ni una sola errada. M'heu de permetre que us reprodueixi el paràgraf final de l'escrit de Manzano. "... Per assolir l'èxit d'una plaça a Europa és imprescindible fer feina en equip i, com he comentat als jugadors, una errada es pot perdonar; la mala actitud, mai...".