El Madrid alimenta el fantasma dels vuitens de final (1-0)

OLYMPIQUE DE LIÓ: Lloris, Réveillere, Cris, Boumsong, Cissokho, Makoun, Toulalan, Pjanic, Govou, Lisandro i Delgado.Kallstrom per Pjanic, Gomis per Lisandro i Bastos per Delgado.

REIAL MADRID: Casillas, Arbeloa, Ramos, Albiol, Marcelo, Mahamadou Diarra, Xabi Alonso, Granero; Kaká, Higuain i Ronaldo.Garay per Marcelo i Benzema per Higuaín.

GOL:
1-0: minut 47, Makoun.

ÀRBITRE: Martin Atkinson. Amonestà amb targeta groga el local Govou i els visitants Xabi Alonso, Marcelo i Arbeloa.

El Reial Madrid va alimentar el fantasma del malefici dels vuitens de final de la Lliga de Campions, una ronda que no supera des de fa cinc anys i de la qual novament pot tornar a quedar-hi després d'haver caigut davant del Lió (1-0). El Bernabéu dictarà sentència d'uns vuitens de final que els francesos van saber posar del seu costat gràcies a un gol de Makoun que va fer justícia a la major ambició i domini dels lionesos davant un indolent i ineficaç Reial Madrid. Els blancs se'n van tornar a anar derrotats de Gerland, un estadi en què mai no han guanyat, on mai no han marcat un gol i on acumulen partits desastrosos.

En aquesta ocasió, es van deixar bona part del prestigi que vénen acumulant en les darreres setmanes i van posar fi a una ratxa de victòries. El Madrid va saltar a Gerland amb l'única intenció de superar un tràmit que, forçosament, es resoldrà en tres setmanes en el Bernabéu, el seu autèntic bastió, allà on els de Manuel Pellegrini estan començant a construir una formació que apunta alt. Però a Lió no van voler posar-hi res. Res a fer en un estadi en el qual sempre se n'han anat golejats i sacsejats, en el qual plovia quan no nevava i feia fred, en el qual les circumstàncies eren poc propícies per al futbol de saló i apel·laven més al treball malcarat.

Com el Lió, que va proposar una trinxera en cada centímetre del camp i va impossibilitar qualsevol floritura, la qual cosa va limitar el lluïment blanc a un parell de tocs d'un Cristiano Ronaldo constantment xiulat.
El pla va servir un temps, el primer, en el qual els francesos van deixar veure les seves limitacions, les pròpies d'un equip gairebé innocu, amb la pólvora mullada, que s'empetiteix quan el joc entra als darrers metres.
Però a la tornada del vestidor el guió va canviar. Makoun es va internar pel centre del camp i va deixar anar una fuetada que va trobar l'escaire de Casillas. Els blancs van quedar amb cara de circumstàncies i es van veure obligats a cercar l'àrea rival.

Més atac es va traduir en més risc, en més espais defensius, un context que va fer les delícies d'un Lisandro que va cobrar un pes vital en el partit. Del tedi del primer temps es va passar a una successió trepidant d'ocasions. Els lionesos estaven deslligats a la recerca del segon, mentre que el Madrid amb prou feines va contestar amb algun detall aïllat, com una fenomenal jugada de Ronaldo que el portuguès va aconseguir col·locar a l'escaire de Lloris, que va respondre amb una supèrbia aturada. El Madrid es va mostrar impotent. Gerland és un estadi maleït i hauran d'apel·lar a la màgia del Bernabéu per espantar el fantasma del malefici dels quarts.