Mallorca: Aouate; Josemi (Mattioni, min. 46), Nunes, Rubén, Ayoze; Juliol Alvarez, Martí, Mario Suárez (Webó, min. 75), Castro (Bruno China, min. 91); Borja Valero i Aduriz.
Villarreal: Diego López; Javi Venta, Godin, Gonzalo, Capdevila; Fuster (Ibagaza, min. 62), Senna, Bruno, Pires (Marcano, min. 82); Nilmar i Llorente (Cani, min. 80).
Gol: 1-0, m.81: Nunes.
Arbitre: Parades Romaní (comitè andalús). Va amonestar Fuster, Borja Valero i Aduriz.
Son Moix continua sent un fortí inabastable per als rivals. Ahir el Mallorca superà el Vila-real sense ser superior al conjunt castellonenc. Els de Manzano utilitzaren les armes habituals: solidesa defensiva (ahir l'aportació principal va ser d'Aouate), treure petroli de les poques ocasions de què disposà i una bona dosi de sort.
Quan l'olor d'empat ja havia envaït tot l'estadi, el Mallorca tragué del barret de Nunes la fragància del triomf amb una brillant rematada de cap. Era el minut 81, Julio Àlvarez va treure una falta des del lateral dret de l'atac mallorquinista, va penjar la pilota dins l'àrea petita del Vila-real i allà, majestuós i inspirat, Nunes s'elevà per damunt de la resta i copejà la pilota amb la testa amb la força i col·locació suficient per fer inútil l'estirada del porter rival, Diego López, que va veure, impotent, com l'esfèric s'escolava dins el seu marc.
Escac i mat! El Mallorca s'embutxacava els tres punts en joc i allargava la lluna de mel amb la victòria a l'estadi de Son Moix.
Allò cert és que el partit va ser molt igualat, amb domini altern i sense un clar mereixedor dels tres punts. No és menys cert que el futbol desplegat per ambdues esquadres va ser més aviat mediocre i en algunes fases directament dolent.
La primera meitat va començar amb el domini mallorquinista que es concretà en algunes aproximacions amb cert perill a la porteria rival.
En el minut 9, Julio Àlvarez va treure una falta molt a prop de la línia frontal de l'àrea. La tanca rival envià la pilota fora.
En el minut 32, un rebuig horrorós del defensa Godín va deixar la pilota al costat d'Aduriz, que, sense pensar-s'ho dos pics, va fer una rematada xilena que sortí lleugerament desviada.
El domini mallorquinista s'anà esllanguint i passada la primera mitja hora ja no en quedava res. Ara era el torn del conjunt visitant. El Vila-real no donà senyals de vida prop de l'àrea mallorquinista fins al minut 33, quan en un ràpid contracop Joseba Llorente es plantà davant Aouate, però entre el porter i Josemi aconseguiren desbaratar la jugada. En el minut 39, Senna botà un córner que rematà molt bé Godín amb el cap. La pilota sortí fora per ben poc. En el minut 44, Pires en primera instància i Llorente en segona tingueren el gol a les botes. Josemi, de nou, evità que el marcador es mogués.
La segona meitat començà amb el mateix guió amb què havia acabat la primera: possessió de la pilota molt repartida, però ocasions per als de Juan Carlos Garrido. En el minut 56, de bell nou Llorente quedà totsol davant Aouate i no se li acudí cap altre recurs que entaferrar una pilotada a l'israelià.
La rèplica mallorquinista arribà en el minut 67, però Mario Suárez desaprofità una ocasió amb un xut massa fluix que aturà sense dificultats Diego López.
El Vila-real, especialment a través d'un poc inspirat Joseba Llorente, malbaratà les oportunitats i el tòpic ja avisa que qui perdona acaba pagant. Una vegada més, es va complir el malefici. Quan faltaven menys de deu minuts perquè es complissin els 90 reglamentaris, l'àrbitre assenyalà la falta que donaria pas al gol de Nunes.
A partir d'aleshores, amb la victòria al sarró, el Mallorca es dedicà a reforçar la solidesa defensiva i a llançar qualque contracop verinós. El Vila-real entengué que tampoc no seria ell qui rompria la ratxa de triomfs mallorquinistes a Son Moix i abaixà els braços.
Així, el Mallorca signà una nova victòria a casa, i ja en són deu, manté la impressionant dada d'haver encaixat només tres gols en els partits jugats a Son Moix i es consolida a la tercera posició de la classificació amb 37 punts. N'hi ha qui hi veuen en aquestes dades els nombres d'un equip que disputarà la Champions la propera temporada... N'hi ha d'altres que s'estimen més interpretar-ho com que ja només resta sumar cinc punts per garantir la permanència a la Primera Divisió. Sigui com sigui, jugar a Son Moix continua sent sinònim de guanyar el matx.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Escolta Dani,jo no vaig en contra del Mallorca.Sempre li don suport.Soc soci i anim molt.I has de callar tu a lo millor.Respeta la opinio delsd altres
callau voltros dos el mallorca es el millor i punt
eXACTE NO VAIG VEURE EL MATEIX PARTIT QUE TU.Per aixo varem guanyar i aixo pareix que t´ha fet mal.El punt d´equilibri nomes va ser del MALLORCA perque si no es aixi perds.Ten records del Xerez? Doncs jo hi era en directe i el punt d´equilibri va ser pel Xerez per aixo perderem.I saps quin es el punt d´equilibre no fer el penal ADURIZ perque el partit s´hagues acabat.HO SENT molt si estas enfadat.
Se veu juan que tu no vas veure es mateix partit que jo a l'ono estadi, hi va haver bastants moments que mos van ballar, i noltros en canvi res, i en questió d'ocasions, ells les van tenir totes pq noltros? n'aduriz i chori desaparescuts
Sempre que el MAALLORCA guaya mai es superior,sempre l´altre es millor.No entenc les croniques.El futbol es medeix entre un equilibri de joc i gols i ahir el Mallorca ho va fer i el Vilareal no.Crec que haure de donar lliçons de futbol als periodistes.Sempre molt parcials cap al contrari.Pero bono es que guanyar al Vilareal es molt dificil i al Mallorca ningu li va regalar res.Va guanyar per c....... i els anims del public.I aixo que l´arbit va ser asqueros amb no se quantes faltes inexistents.VISCA EL MALLORCA