Assignatures pendents

Aquesta setmana he participat en una conversa d'aquelles que no duen enlloc però que serveixen per exercitar la capacitat de retòrica dels intervinents. El tema era la felicitat: per què no som feliços? Què hem de fer per aconseguir la felicitat? Es pot ser infeliç individualment i col·lectivament?
El debat sorgí del futbol i del RCD Mallorca amb la pregunta "si el Mallorca va tan bé, per què els mallorquinistes no acaben de donar la sensació de satisfacció, de felicitat?

Probablement, fins i tot pels mallorquinistes de "tota la vida", el Mallorca no acaba d'omplir un gran espai en el seu quefer diari. Això vol dir que les victòries no serveixen per esborrar les preocupacions del dia a dia. Per tant, per molt que facem servir la frase del polític nord-americà Henry Kissinger, que afirmava "no hi pot haver una crisi la setmana vinent. Ja la tinc tota ocupada", la crisi global continua i el futbol no ens serveix per oblidar-la.

D'aquí es deriva una qüestió que ja hem comentat en diverses ocasions: no valdria la pena que el RCD Mallorca es plantejàs per què aquesta manca de penetració social, tot i les temporades a la Primera Divisió, els èxits esportius, etc.? Anava a dir que aquesta hauria de ser la primera assignatura que ha de superar l'actual directiva, però seria molt agosarat, sense conèixer amb exactitud els problemes interns del club, fixar quina és la primera o la segona assignatura. En qualsevol cas, és una assignatura pendent que, millor prest que tard, estaria bé que algú intentàs tractar.

Dels resultats esportius només podem continuar dient que són immillorables i, precisament per això, encara fa més ràbia que els èxits esportius no vagin de la mà dels "socials". Esperem que, superats els patiments de finançament, el consell d'administració del club pugui abordar aquests altres aspectes, que són imprescindibles per a una institució que pretengui ser alguna cosa més que un equip de futbol.