Pòquer de Federer

El tennista Roger Federer va ratificar la condició de número 1 mundial i va superar el britànic Andy Murray en la final de l'Obert d'Austràlia (6-3, 6-4, 7-6 (11)) en un xoc dominat clarament pel suís, que va sumar el quart ceptre en el Grand Slam australià, després d'endur-se'l el 2004, el 2006 i el 2007. El suís va dominar còmodament els dos primers sets de la final i va tallar la reacció de Murray en el tercer, segellat amb un tie-break èpic. Amb aquesta victòria, Federer continua allargant el lideratge històric en nombre de torneigs de "grans" i ja n'acumula 16: sis a Wimbledon, cinc als Estats Units, quatre a Austràlia i un a Roland Garros.

Murray cercava el primer Grand Slam de la seva carrera i la seva etapa en el torneig, en el qual només havia cedit un set a semifinals contra Marin Cilic, i presagiava que podia ser la seva oportunitat. Tanmateix, es va topar amb la millor versió de Federer, aquesta que empetiteix els rivals fins a reduir-los a meres ombres. Després d'un inici de tempteig, amb un trencament de servei per a cada tennista i diversos jocs relativament tranquils, Federer va millorar en el vuitè del partit, amb dues fuetades espectaculars que li donaren la segona ruptura de servei (5-3) i el primer set de la final.

Amb la primer mànega al sarró, Federer va deixar anar el canell i va regalar al públic de Melbourne el millor repertori de cops. Amb un joc en blanc a la resta (3-1), va cobrar de nou avantatge, mentre alternava dretes com martells amb deixades sublims i obria angles inabastables davant de la impotència de Murray. Així va guanyar també el segon set. Quan tot semblava resolt, el britànic, que va començar a sofrir molèsties musculars, es va regirar i va aconseguir un trencament de servei que va consolidar amb diverses tretes molt dures, per encarrilar la tercera mànega a favor seu (2-5).

Arribat aquest moment, Federer va tornar a despertar. Va remuntar i l'igualà a 5 jocs. Murray va disposar de fins a cinc punts de set en el desempat, però Federer els va avortar amb destresa i va tancar la final en el seu tercer punt de partit. Així, allargà una vegada més la maledicció que provoca que cap britànic no guanyi un Grand Slam des de l'època de l'il·lustre Fred Perry.