Derrota dolça?

Si Us he de ser sincer, ahir va passar exactament el que m'esperava. O em temia, si voleu. Això del penal fallat per Aduriz no m'ho havia imaginat, però ja em temia que el resultat seria aquest 0-1 que no és ni carn, ni peix. Aquesta mena de derrota dolça que no fa gaire mal, però que et treu de la cursa per la Copa. Que t'elimina dolçament, però t'elimina. Ahir es va confirmar el que ja s'havia vist al partit d'anada: el Mallorca, en el conjunt de l'eliminatòria, ha estat superior i era qui mereixia passar a la següent ronda. Però, tal com diu el tòpic, el futbol és així i les eliminatòries de copa, moltes vegades, són cruels. Ahir el conjunt de Manzano va experimentar en la seva pròpia pell fins a quin punt pot ser cruel el futbol.

Mentre el Mallorca s'estampava contra la paret del Getafe i els mallorquinistes es desesperaven davant la injustícia de veure's expulsats del campionat de Copa, a la barriada barcelonina de Gràcia es començava a viure aquesta espècie de rèplica del Sant Antoni pobler que des de fa desset anys organitzen en Toni Torrens i companyia i que tendrà el seu epicentre demà dissabte al vespre amb els foguerons plantats a totes les places de la vila. En aquest Sant Antoni gracienc, també hi va ser present el Mallorca i la seva eliminació davant el Getafe en forma de gloses que som incapaç de reproduir, més que res perquè som incapaç de recordar-les.

I és que ahir, a Gràcia, hi va haver combat de glosadors i de garrotins per encalentir motors de cara a la gran nit de demà. Hi va haver gloses per als mallorquinistes i per als mals arbitratges, però, comparat amb el que es va dir d'uns quants polítics (alguns en actiu i altres fugats), les referències futbolístiques varen ser pecatta minuta.
En fi, ara a centrar-se en la Lliga. Qui no es conforma és perquè no vol.