Alegria

Finalitzar la primera volta de la Lliga en quart lloc és un èxit que tothom hauria signat a principi de temporada. El RCD Mallorca viu una de les campanyes més positives, però sembla que tot i això hi falta alegria, molta alegria. Què està passant? Supòs que ara hauria d'explicar què està passant segons el meu punt de vista, però no en tenc cap resposta concreta. No sé què està passant i no sé per què uns magnífics resultats esportius no es traslladen a un orgull col·lectiu i a una satisfacció general. Potser encara hi ha massa dubtes sobre el futur del club, potser les incerteses són moltes, potser la crisi econòmica ens afecta, potser estam tan acostumats a patir, que no ens acostumam a les alegries; potser les contínues notícies sobre la precarietat econòmica del club són massa contudents...

Sigui com sigui, els resultats són immillorables i l'estat d'ànim és molt millorable.
Dissabte mateix, vaig veure l'equip a l'aeroport de Palma i al de Barcelona. Seguidors? Inexistents. Tomeu Vidal? Amb la indumentària de l'equip i seriós. Mateu Alemany? Amb roba pròpia i seriós. Gregorio Manzano? Seriós. Jugadors? Llegint llibres i revistes -aquí es trenca el tòpic que diu que els futbolistes no llegeixen- i seriosos.
Home, tampoc no es tracta d'anar pel món fent festa, però vaig notar que es respirava poca alegria també dins l'equip.

Per ventura només és una sensació meva, però em tem que els jugadors també estan preocupats per una situació incerta. Ara només cal esperar nous finançaments, continuar amb els bons resultats i recuperar la il·lusió. Aquesta primera volta ha estat la dels èxits esportius; esperem que la segona sigui la dels èxits institucionals.
Temps al temps, però fa ràbia veure que la crisi econòmica general afecta també un Mallorca que està donant la talla al terreny de joc però que es trobat molt i molt "tocat" per la mala gestió anterior.