Solidaritat

Fa uns dies varen anunciar als quatre vents la gran solidaritat del món esportiu amb les desgràcies d'Haití. Aquesta solidaritat es va transformar en dos missatges de Kaká i Casillas. Gran solidaritat! En canvi, Tiger Woods va concretar la seva acció solidària en tres milions d'euros. No vull dir que els futbolistes hagin de ser solidaris mentre molts d'altres amb "possibles" són còmodament al sofà de casa seva, però potser estaria bé que aquells que tenen sous milionaris fessin una passa més i servissin d'exemple per a la resta de la societat. Mentre milers de morts continuen als carrers de Port-au-Prince, nosaltres continuam fent una vida normalíssimament vergonyosa i el futbol continua donant mostra d'excèntrics fitxatges i contractes abusius i lamentables en una època de crisi.
Així el futbol es converteix en l'espectacle social de masses més poc social. Davant aquesta realitat, dues possibles respostes. La crítica: una altra manera de fer és possible, aquest és un camí que s'ha de canviar.

L'habitual mallorquinament universal: i què hem de fer, així són les coses. Triïn una o l'altra, però en triar pensem que marcam una direcció d'un món global i, per què no dir-ho, injust. I el RCD Mallorca? Bé, gràcies, continua a llocs de la classificació que ni l'entrenador mateix no havia somniat a principi de l'actual temporada. I el món? Malamanent, gràcies, continua amb unes desigualtats i injustícies que tots havíem somniat i que -i això és el pitjor- no ens afecten perquè ja estam massa vacunats contra les desgràcies dels altres. A algú li pot semblar normal; a mi em sembla immoral fer festa quan mitja humanitat veu com la vida li fuig només per haver nascut a la part del planeta "equivocada". Per tant, passarem per alt el partit d'ahir i el resultat. No pretenc aconseguir cap fita ni cap acte de solidaritat excepcional, bastaria despertar alguna consciència anestesiada per la quotidianitat.