Imparable (2-0)

El Mallorca vessa confiança, inspiració i efectivitat. Ahir, el conjunt de Gregorio Manzano superà el Deportivo (2-0) i recupera la quarta posició, que dóna opció a disputar la Lliga de Campions. I encara no sabem quin és el límit d'aquest equip, que ahir va fer el millor partit de la temporada. No hi ha grans individualitats, però el conjunt és equilibrat i exhibeix un bon joc col·lectiu. El Mallorca continua en fase de creixement, no s'atura de millorar i mira cap a Europa. Classificar-se per a la Champions no és un somni impossible, jugar l'Europa League -antiga UEFA- és ben factible, però mai no s'ha de perdre la humilitat, la perspectiva d'un equip que ha de fer de l'ordre, de la disciplina i de l'eficàcia -com succeí davant els gallecs- els arguments principals.

Ahir, sumà el novè triomf consecutiu a Son Moix -ho ha guanyat tot a Palma- i Manzano ja és l'entrenador amb més partits dirigits al Mallorca a Primera Divisió (185). Ah, i aquest equip ja és el millor de la història en una primera volta amb un total de 33 punts, un més que el conjunt que dirigí Cúper la temporada 1998-1999, quan en sumà 32. Manzano, sense Webó, a la Copa de l'Àfrica, i Víctor, lesionat, apostà per jugar amb Aduriz en punta amb Borja Valero just per darrere. En el centre del camp, Mario Suárez i Martí eren els encarregats d'ordenar i distribuir el joc, mentre que Julio Àlvarez i Castro se situaren a les bandes. En defensa, la gran novetat fou Mattioni, que ocupà el lloc tradicionalment reservat per a Josemi a la dreta i Ayoze es col·locà a l'esquerra. I en el centre de la rereguarda, Nunes i Ramis.

Ahir, el Mallorca va ser superior quasi en tot moment. El Deportivo va arribar a Palma amb moltes baixes a la plantilla, atès que Lassad, Ricki, Mista, Sergio i Guardado varen quedar a la Corunya. El conjunt gallec té serioses dificultats per fer gol. Ahir, emperò, el conjunt de Lotina mostrà, a més de la falta de capacitat rematadora, un bon grapat de mancances més. El Mallorca fou millor i, ja en la primera meitat, disposà de clares oportunitat per avançar-se en el marcador. Julio Àlvarez envià la pilota al pal amb un xut creuat; Borja Valero, completament sol, xutà fora; i Castro, Mario Suárez, Aduriz... no encertaren. El conjunt gallec, per part seva, just s'aproximà a l'àrea d'Aouate amb perill en una oportunitat amb un xut creuat d'Adrián.

El Mallorca era extremadament superior, però Ramírez Domínguez assenyalà el camí dels vestidors amb el resultat inicial. La segona meitat començà sense canvis als onzes respectius. Tanmateix, encara no s'havia complert el primer minut de joc quan Pep Lluís Martí, des de fora de l'àrea, xutà a porteria. Li pegà malament i Mario Suárez, a boca de canó, espitjà l'esfèric per inaugurar el marcador. El matx ja era on el Mallorca volia, perquè el Deportivo tenia aleshores l'obligació d'obrir-se a la recerca de l'empat. El conjunt de Manzano, però, no cedí la pilota i continuà atacant. Es complia el minut 52, quan Aouate va treure llarg de porteria, Castro superà la tebiesa de Manuel Pablo i avançà Aranzubia.

Lotino no tardà a intentar fer reaccionar el conjunt i donà entrada a Iván Pérez i a Bodipo, en substitució de Laure i de Juca. Això no obstant, res no canvià. El Mallorca, de moment, s'agradava i, fins i tot, abusava del joc preciosista. El Deportivo mai no mostrà signes de reacció i Manzano no trigà a fer canvis. Pezzolano substituí Martí quan faltava poc menys d'un quart d'hora per al final. Després, Keita suplí Aduriz i Bruno China entrà per Borja Valero, però el joc de l'equip no se'n ressentí. De fet, els gallecs mai no van saber com plantar cara al conjunt de Manzano. El cronòmetre volà cap al final i el marcador ja no es va moure. El Mallorca mai no passà per dificultats, tot i que en el darrer tram no disposà d'oportunitats clares. I quan l'àrbitre Ramírez Domínguez assenyalà el camí dels vestidors, Son Moix esclatà d'alegria. S'havia derrotat un rival directe en la lluita per jugar a Europa. I de quina manera!