| Estudiantes | 1 |
|---|---|
| Barcelona | 2 |
Estudiantes: Albil; Rodríguez, Cellay, Desábato, Ré (Vermell, min.90+1); Díaz, Benítez (Sánchez, min.76), Verón, Braña; Enzo Pérez (Máxi Núñez, min.79) i Boselli.
FC Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Abidal; Xavi, Busquets (Touré Yaya, min.79), Keita (Pedro, min.46); Messi, Ibra i Henry (Jeffrén, min.82).
Gols: 1-0, min.37: Boselli. 1-1, min.89: Pedro. 1-2, min. 110; Messi. 1-2, min.110: Messi
Arbitre: Benito Archundia, de Mèxic. Va mostrar cartolina groga a Messi (min.23), Dies (min.45+1), Clement Rodríguez (min.58), Enzo Pérez (min.65), Henry (min.81), Desábato (min.93), Vermell (min.111), Valdés (min.118), Desábato (min.119).
L'argentí Lionel Messi, el millor jugador del món, va donar el triomf al Barcelona en la final del Mundial de Clubs en marcar amb el pit, en el minut 110, el gol de la victòria (1-2) del conjunt català sobre l'argentí Estudiantes de la Plata.
Era ell, Messi, qui estava cridat a fer l'estocada en el partit que havia de decidir el campió del món. Un gol seu, amb el pit, amb l'escut, en el minut 110 va trencar la igualtat de l'Estudiantes-Barça (1-2) per donar a l'equip blaugrana un trofeu que se li resistia.
Com a Wembley, quan el Barça es va proclamar campió d'Europa el 1992, el conjunt blaugrana es va endinsar perillosament en la pròrroga, d'on va tornar a sortir campió. Aquesta vegada davant d'un autèntic Estudiantes, ja guanyador el 1968, i que va estar a punt d'agafar el segon trofeu intercontinental. Ara bé, se li va escapar per un minut, després que Pedro Rodríguez, en el 89, empatàs el partit.
L'equip de Pep Guardiola ho va intentar fins al darrer alè i va tenir oportunitats d'empatar en més d'una ocasió. De fet, a punt va estar de desaparèixer el sisè títol de l'any (Lliga, Copa del Rei, Lliga de Campions i les Supercopes d'Europa i d'Espanya). Hauria passat si no hagués estat primer pel petit Pedro i després pel 'crack' dels 'crakcs', Lionel Messi.
L'Estudiantes es va apuntar a la llibreta de deures que el Barcelona flaquejava a les pilotes llargues i altes i ho va provar tot d'una per temptejar l'adversari, que encara sabent que per aquí pateix d'intensitat sembla no haver pres nota de com resoldre els mals que l'ataquen.
Cada vegada que la pilota queia sota el control de la medul·lar argentina, Enzo Pérez i Mauro Boselli es disposaven a rebre en llarg per provocar el primer ensurt. Piqué i Puyol, en l'eix de la defensa blaugrana, van haver d'ajustar molt els seus moviments per controlar aquest tipus d'accions.
Tanmateix, per on va poder arribar el gol argentí va ser en una passada rasa en la qual Verón va habilitar Pérez, que no va tenir el punt de velocitat per arribar abans que Vícor Valdés. Aquest va avortar amb una sortida precisa el que podria haver estat el primer tant del partit.
El Barcelona no estava còmode. Igual que contra l'Atlante mexicà, els de Pep Guardiola tenien problemes en totes les línies, ja que el centre del camp ni tenia espais ni rebia amb comoditat. Messi es va moure a la zona ampla per afegir vímets amb els quals associar-se amb Xavi i Busquets i va abandonar la banda dreta per a Alves, que va atacar en algunes accions però en solitari.
La primera oportunitat dels barcelonistes es va trenar en el minut 8, però la internada de Xavi va mancar de convenciment per part del català per afusellar Albil i va preferir la passada creuada que no va trobar rematador.La pilota va quedar atrapada en el centre del camp durant una llarga fase del partit, en la qual amb prou feines una acció decidida va posar la pilota en l'àrea d'algun dels dos equips. Fins i tot arribat el minut 26, en el qual Verón va resoldre amb un tret creuat després d'un córner.
Sis minuts després es va produir una acció crítica en l'àrea d'Estudiantes. Albil va tocar la cama de Xavi i el va fer caure, quan aquest intentava regatejar-lo, mentre que el col·legiat va assenyalar treta de porteria. L'Estudiantes no va perdre el torcebraç en el partit ni tampoc va oblidar la idea amb què podia pegar un cop letal al Barcelona: la pilota llarga a Boselli o Pérez, i que caigués una segona acció a un d'aquests per iniciar un atac des de la frontal.
No va haver d'esperar gaire l'Estudiantes per obrir el temptejador amb un centre, quan Mauro Boselli es va colar entre Puyol i Abidal per posar el cap i enviar la pilota al fons de les malles (1-0), malgrat l'estirada de Valdés. Era un marcador raonable tenint en compte les oportunitats que s'havien generat en el xoc i pel to del conjunt argentí, que sense complicacions en defensa i en el nodrit centre del camp mantenia a ratlla el seu rival, el qual continuava amb les constants vitals decaigudes i amb alguns jugadors, com el francès Henry, inoperant i sense força per lluitar per les pilotes.
En el segon temps, Guardiola va tornar a modificar la banqueta sense més dilacions i va posar el sempre combatiu Pedro Rodríguez en el camp en lloc de Keita, a fi de fixar les bandes amb dos jugadors i que Ibra i Messi entrassin des d'enrere, sense ubicar un jugador com a davanter centre.
Als dos minuts, un furt de pilota va acabar amb una acció directa de Messi a Ibrahimovic, que no s'ho va pensar dues vegades després d'un bon control però en el seu fort tret no va col·locar la pilota entre els tres pals. Ibra, novament en el minut 7 d'aquest segon temps, es va marcar una jugada de potència, però va topar amb una precisa sortida d'Albil que va arribar a temps per aclarir la pilota.
El Barcelona empenyia i, amb el seu joc de combinació i a través d'accions de coratge, com una d'Ibra, va intentar igualar el tanteador, però l'acció del suec no va trobar un Pedro que no esperava l'error a la sortida d'Albil. O quan Pedro, el 70, va realitzar una gran jugada personal sense recompensa.
La persecució del Barcelona va començar a ser majúscula i llavors sí que l'Estudiantes es va replantejar el partit i el seu sentit del mateix. No li va importar fer unes passes enrere, tapar tots els buits, pressionar i mossegar els rivals que havien de crear, i deixar només a cap punta Mauro Boselli per caçar, fins que va ser substituït per Maxi Núñez.
En els últims minuts, l'Estudiantes es va veure completament desbordat. Fins que va arribar el gol de Pedro Rodríguez (1-1), que va enviar de cap per a sobre del meta, provocant el deliri en el camp en el minut 89. El partit va arribar a la pròrroga i en ella apareixia un Barça una mica més sencer davant un Estudiantes atordit pel gol encaixat i bastant fatigat. Messi, en la primera que va poder encarar, va deixar assegut més d'un rival però el seu tret no va trobar la meta, com en una d'Ibra en el 101.
No va ser fins al segon quart d'hora quan el Barça va posar la directa i, d'un centre precís d'Alves, Lionel Messi va posar el pit per acompanyar la pilota al fons de les malles i establir l'1-2 i. En definitiva, propiciar que el Barça aconseguís per primera vegada el Mundial de Clubs i provocar les llàgrimes al rostre de Josep Guardiola, el creador del 'Barça de les Sis Copes'.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Foteu al camp catalanarros de merda,visca Mallorca lliure de espanyols i catalans.Visca el Mallorca i Mallorca.
vui migdia el Telenotícies de TVE ha dedicat molt més espai al Madrid que al Barça. Això demostra que el Barça no és espanyol.
Segur que avui al programa d'Intereconomia Punto Pelota, hi sortirà el hooligan madridista i anticatatalanista d'en Tomas Roncero llevant-li merit als sis titols, i d'aqui a unes quantes setmanes començarà també a treure els "canguelos" i "cagometros" de cada temporada.
Ses pròximes eleccions les guanyarà el Barça.
Enhorabona al Barça, i com sempre defensant a sa seva terra, Catalunya. Ja ho podria fer el Mallorca, que n'aprengui. Visca el Barça i visca els Països Catalans!
Vaja, vaja, el Barça de Guardiola...i de Laporta, agradi o no agradi. Tan de bo la llibertat d'actuació que te el Barça a tots els ambits esportius, el tingués també Catalunya en l'àmbit politic !!
Idò sí. Ací, a Madrid, la gran notícia és el 6-0 del Madrid al Saragossa. La Copa del Món del Barça, a pàgines interiors!
Els dels DM són tan bons periodistes que equiparen la victòria del Barça a la del Madrid amb el Saragossa. És a dir, guanyar la copa del món de clubs o guanyar als aragonesos és igual. I llavors també amb aquest mateix criteri volen SER LÍDERS AMB LES NOTÍCIES ESPORTIVES D´IB3, la deriva madridista o espanyolista del DM, arriba a cotes estratosfèriques. Hi ha que ser una fanàtic dimoníac no veure el partit de T5 i encara copiar i aferrar el que dia efe.
S´ha emprat el terme "inshal.là" per haver-se celebrat la copa del món de clubs a un dels set estat dels emirats àrabs -Abu dhabí- i en enllà és habitual, corrent, normal i seguint la "tradició" sempre dir l´expressió inshal.là -que vendría a esser l´arrel gramatical de la paraula "ojalá" espanyola- era per un respecte i bona educació cap a una terra -l´àrab que tan bé ens ha acollit, si haguessim perdut també ho diria així, no té res a veure el resultat d´una competició amb les bones maneres i l´acolliment que fan els ciutadans d´un lloc envers els altres que venen a passar uns díes amb ells, la paraula en qüestió vol dir -que déu faci que es compleixi, que es dugui a terme el que hom vol en aquell moment de la seva existència-, si s´hagués celebrat a un país jueu diríem les paraules que segueixen al peu de la lletra de la "Torà"; shalom ara no record ben bé quines són, si fos a un país de parla espanyola diriem : "a ver si esta vez...." ; i si vos en el país basc : " ai de la ostia....." . només era un apunt per si surt el llest de torn que diu, i perqué comença l´opinió amb insahl.là aquest senyor....., idó per tot lo anteriorment exposat i també perqué no dir-ho perqué em vé de gust i em dona la reial gana i aquest mitjà ens ofereix en tota llibertat expresar-nos com volem i en tota bonhomía i sense censures dels mitjans de la xarxa com fan altres diaris digitals com per exemple el que anys enrera s´anomenava "La Almudaina". Salut, llibertat i visca el ............i mallorca -i el baleares també-.
Inshal.là en Sir Josep Guardiola i Sala no es fiqui mai a sa política -crec que està molt lluny de les seves ambicions vitals per altra banda- però estic totalment d´acord en l´opinió d´en rafel, humiltat, pinya, esforç, res de prepotència ni mentides ni falsedats, cadascú té el que es mereix i a nosaltres els barcelonistes, culés, blaugranes empreu l´epítet que vulgueu tan sa val ja us ho mereixiem, de jugar així ja ho feim des del cruiff la dècada dels ´70 jugar bé, tocar pilota -el que l´estimat i simpàtic (no perque ja no estigui entre noltros sino perquè és així) andrés montes va batiar molt encertadament crec jo com el "tiqui taca"- tenir possessió del esfèric, concentrà el joc del barça més a l´àrea contrària que en la pròpia, donar espectacle, vistositat, l´art convertit en futbol i/o el futbol convertit en art tot plegat ja es duia a bon terme anys enrera i guanyavem títols, es clar que sí però el d´enguany "l´any perfecte" es la cristalització de tot plegat, tots aquest anys enrera que ens faltava la cirereta per culminar un somni, més que futbol de tota una nació un poble un sentiment que només el pot entendre el que ho ha viscut de prop i que molta de la ciutadanía i afeccionats/des que van a l´estadi a veure el barça no els interessa gens el futbol emperò només sentir cantar l´himne blaugrana, els segadors i veure 98.000 ànimes -espectadors, afeccionats- junts cantar, fruïr i disfrutar amb l´èquip ja ho val el preu de l´entrada o el que sia, som més que un club i sempre serà així i recordar el que ha dit xavi hernàndez que a partir d´ara qualsevol èquip del món per bò que sia només podrà igualar -mai superar- el rècord de l´èquip fundat pel suïss jan gamper l´any 1898 perque avui per avui el millor èquip de futbol del món és el barça de lionels messi (as), pujols, pedrito´s, valdés, iniesta´s, xavis, jefren´s, bojans, piqué´s, busquets, i més i més i messi imessi... tots ells sortits de la pedrera de l´escola-futlbol de "la massía" !que n´aprenguin exemple! només ens supera amb aquest concepte un altre èquip estimat i respectat per mols de motius esportius i històrics com és l´atlètic de bilbao -bilbo-. Felicitats a tota la família blaugrana i disfruteu i fruïu aquests moments de glòria i els millors auguris pel que ha de venir i en record d´aquells que no han pogut viure aquesta germanor i felicitat d´aquests moments inoblidables, vagi també per tots ells, que segur ho estaràn celebrant allà on sia.... Salut i llibertat i feliç -si es això possible- 2010 (perquè el 2012 ja sa sap -es broma¨). Visca el baça i visca catalunya des de mallorca amb carinyo i admiració.