El somni del Chori

Després de dues temporades irregulars, Gonzalo Castro s'ha guanyat un lloc a l'onze de Gregorio Manzano. L'uruguaià, que va marcar el gol que suposà la primera victòria del Mallorca lluny de l'Ono Estadi i el trencament del malefici que perseguia els vermells al Reyno de Navarra, té dos gran somnis: poder contribuir a classificar l'equip per a competicions europees i disputar el Mundial de Sud-àfrica amb l'Uruguai. Tot i això, té clar que aquests objectius només s'aconseguiran si es continuen fent les "coses bé". "Quan un es veu a dalt a la classificació somia ser a Europa. L'objectiu és superar els quaranta-tres punts, però crec que si continuam per aquest camí es poden aconseguir moltes coses més, però queda molta Lliga per endavant", manifestà el Chori, que pensa que entrar a la llista d'Óscar Washington Tábarez, seleccionador uruguaià, per al Mundial serà "molt difícil", ja que té "una base de jugadors" consolidada en la fase de classificació.

"Vull fer les coses bé, però sempre tens el somni de jugar amb la selecció. Una persona treballa en un equip per jugar amb la seva selecció. Uruguai ja té una base de jugadors i serà molt difícil entrar-hi. Jo faré la meva feina i que Tabárez decideixi", sentencià Castro, que va reconèixer que ahir encara no havia vist el golarro que tombà l'Osasuna, tot i que explicà el record que tenia a peu de camp. "Record la passada de Webó que em posa en carrera, arrib abans a la pilota, retall cap al centre, intent mirar la pilota quan li pec i quan aixec el cap la pilota ja entrava. No vaig veure la trajectòria però sé que va ser un gol bonic, per no oblidar", explicà el migcampista esquerrà en la conferècia de premsa efectuada ahir a la Ciutat Esportiva de Son Bibiloni.

I és que després de dues temporades irregulars, el Chori s'ha guanyat un lloc a l'onze i espera mantenir el nivell demostrat fins ara perquè "no quedi en una cosa de tres o quatre partits". "Els dos primers anys no vaig estar bé. Ara tinc aquesta oportunitat i he d'aferrar-m'hi. He de fer les coses bé i continuar així i que no quedi en aquests tres o quatre partits", recordà. D'ençà que arribà, l'estiu de 2007, l'uruguaià va admetre que ja s'havia adaptat al futbol espanyol, més ràpid i dinàmic que el sud-americà. "He millorat el joc de velocitat, aquí s'ha de ser molt més ràpid mentalment, jugar a un o dos tocs, la pilota i el camp t'hi obliguen i ja m'hi he acostumat. M'agradaria tenir el protagonisme que tenia al meu país", sentencià.

El jugador urugaià va donar les claus del dolç moment que viu el conjunt de Manzano: la seguretat defensiva i la unió del vestidor. "Està donant fruits la gran feina que estam fent a nivell de grup. Estam treballant molt bé la part defensiva i quan ha d'atacar sap que té el suport de la gran defensa que ens dóna una seguretat enorme. També és mèrit seu", va reconèixer. "Tenim un gran vestidor amb grans companys. La majoria dels companys ja hi érem l'any passat i sabem què és patir. Un sap que ve al vestidor tres hores al dia i hi ve content, veu bones cares, hi ha bon ambient", anuncià el jugador esquerrà.