Jugar a Europa és un somni possible

El partit fou intens, farcit d'errades, però el Mallorca en fou un just vencedor. Una vegada més, l'efectivitat del conjunt de Manzano fou determinant. Jorge Valdano digué ja fa anys que "el futbol és un estat d'ànim". I, certament, el Mallorca exhibeix un ànim immillorable. Acumula confiança i mostra qualitats insospitades a principi de temporada. La plantilla és una pinya i tant titulars com suplents mostren un altíssim grau de compromís amb l'entitat.

Manzano alineà, com sempre, Aouate a la porteria. En defensa, Josemi i Ayoze ocuparen els laterals amb Nunes i Ramis com a centrals. En el centre del camp, Pep Lluís Martí i Mario Suárez eren els encarregats d'organitzar i distribuir el joc amb Castro i Tuni a dreta i esquerra. I en atac, Webó i Aduriz. El tècnic, com se sap, no pogué disposar de Borja Valero, Julio Àlvarez, Varela ni Corrales.

José Antonio Camacho, per part seva, tenia les baixes de Pandiani, Delporte i Monreal. Malgrat això, alineà un onze de garanties amb futbolistes d'indiscutible qualitat com Massoud, Camuñas, Nekouman i Aranda.

El duel començà amb gran intensitat, tot i que amb escassa precisió. Un i altre equip abusaven del joc directe, encara que fou sempre el Mallorca qui manejà el partit. El matx era xerec, avorridot, molt igualat i ben aviat quedà clar que marcar abans que l'adversari seria determinant.

Ni Osasuna ni Mallorca no arribaven amb perill a l'àrea contrària, però era el conjunt illenc -que ahir jugà de blanc- qui gaudí de la més clara oportunitat.

Fou en el minut 26 quan Josemi robà la pilota a Massoud i Castro, el millor del duel, xutà, però Ricardo envià l'esfèric a córner amb dificultats.

Aranda, passada la primera mitja hora de joc, hagué d'abandonar el terreny de joc lesionat i fou substituït per Galán. Mallorca, ja en el tram final del primer temps, dominava amb claredat, a però faltava el gol.

L'Osasuna semblà que pressionava una mica just iniciar-se el segon temps, però la seva reacció no fou més que un miratge.

Aduriz i Ramis, de cap, varen estar a punt de marcar, encara que el gol no arribava. El partit era obert, tot i que el Mallorca era superior. Castro, des de fora de l'àrea, va fer un golarro amb l'esquerra (minut 60) i el partit quedà decidit. El triomf era just, però restava encara un món, malgrat que vist el que havia succeït fins aleshores semblava impossible que l'Osasuna marcàs.

Manzano mogué fitxa i féu entrar Pezzolano en substitució de Webó. El Mallorca era ja molt superior, mentre que l'Osasuna jugava més amb el cor que amb el cap. El conjunt de Camacho abusava de la pilotada llarga, de les centrades a l'àrea, però el joc combinatiu era del tot inexistent.

Mattioni entrà per Castro quan faltaven cinc minuts per al final i, poc després, Keita substituí Tuni, però res no varià.

L'Osasuna pitjà fins al darrer moment. Això no obstant, el duel estava llest i el marcador ja no es va moure.

El Mallorca havia sumat el primer triomf lluny de Palma, ocupa la cinquena posició a la classificació i jugar a Europa ja és un somni ben possible. Res no s'ha aconseguit encara, però aquest equip està demostrant que té opcions. I moltes.