La pallissa que va pegar ahir el Mallorca al Saragossa no va ser només la confirmació que els de Manzano estan en plena ratxa positiva i que, ara per ara, són molt superiors als de Marcelino, sinó de moltes altres coses.
L'equip tècnic del club mallorquí ha fet un conjunt sòlid i eficaç. I això malgrat la crisi institucional en la qual s'ha instal·lat el club des de fa uns anys. Perquè sabem que l'aficionat, de la mateixa manera que l'elector, té una memòria de peix, per això és necessari i oportú recordar que la crisi institucional que viu el club avui dia és fruit, sobretot, de la pèssima gestió que es va fer en el passat, especialment a l'època en què Vicenç Grande n'era el president i màxim accionista.
El mateix que passa en política: la boira que assola les institucions polítiques avui és fruit de la política de focs artificials i venda de fum que es va fer en el passat, quan el Grande de la política, Jaume Matas, presidia el Govern de les Illes Balears.
Però cert és que l'aficionat mallorquinista, que és sobirà, qui castiga amb la seva absència i abstenció són els dirigents actuals. I el conjunt actual, tot i l'excel·lent campanya que està desenvolupant.
És una llàstima que els aficionats, que, insistim-hi, són totalment lliures de fer allò que vulguin, no donin suport al millor Mallorca d'aquests darrers anys. Si amb l'estadi mig buit (aquí és pertinent veure-ho així) el Mallorca està situat en la zona alta de la classificació, en els llocs que permeten l'accés a Europa, amb l'empenta d'un estadi ple, es podria aspirar al màxim que poden aspirar els clubs que no són el Barça o el Reial Florentinenc. No és hora de recordar crisi, nervis i errades. Ha arribat el moment que els mallorquinistes reaccionem i tornem a acudir en massa a l'estadi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.