Decidí Ibrahimovic (1-0)

Ni Messi ni Ronaldo. El jugador decisiu fou Ibrahimovic. Una setmana li ha durat al Madrid el lideratge. El seu etern rival, el FC Barcelona, recuperà el primer lloc de la taula gràcies a un gol esplèndid del suec Zlatan Ibrahimovic al principi de la segona part, en un dels clàssics més igualats dels darrers anys. El Barça hagué de lluitar per la victòria fins al darrer alè. Primer perquè es trobà amb un rival centrat gairebé exclusivament, en el terreny tàctic, a intentar destruir la construcció de joc dels blaugranes a mitjan camp. I en segon lloc, perqué hagué de disputar la darrera mitja hora de partit amb un home menys per l'expulsió de Busquets. Amb Leo Messi i amb Cristiano Ronaldo de titulars, però sense Ibra, arrancà el matx. No hi hagué els minuts de pausa amb què solen començar aquests partits tan decisius i plens d'emoció i tensió. El Barça, fidel al seu estil, atacava bastint joc, mentre que el Madrid intentava sorprendre'l al contracop amb la velocitat de Ronaldo i d'Higuaín.

Els primers vint minuts foren un torcebraç per controlar la zona ampla. La primera ocasió clara arribà en un u contra u de Cristiano amb Valdés que el porter blaugrana desvià amb la punta de la bota. Pareixia que el conjunt català tocava amb comoditat a mitjan camp, però li faltava agressivitat en atac, en part per la manca de profunditat i encert d'un, ahir, nefast Henry. Messi i Iniesta intentaven trenar jugades que no acabaven en res pel desencert del davanter gal. Al final de la primera part el campió començà a dominar, mentre que Ronaldo arrancava en vertical un cop darrere l'altre, però sense finalització. La parella de centrals del Barça, Puyol i Piqué, estava incommensurable. El descans arribà sense que s'hagués mogut el marcador i amb la sensació que els de Pellegrini continuaven vius gràcies a una descomunal despesa física.

Llevat d'una ocasió clara d'Higuaín que rebutjà Puyol just iniciada la segona part, el Madrid començà a desaparèixer del Camp Nou. I entrà Ibrahimovic. De seguida, el dibuix de l'atac blaugrana canvià i el davanter suec, en la primera pilota que tocava, cantà gol. Un gol de traca i mocador. Era el minut 51 quan una pilota aèria perfectament servida per Dani Alves des de la banda dreta era copejada, sense deixar-la caure, per Ibra. Casillas no pogué fer res davant la impressionant volea d'Zlatan. El Camp Nou esclatà i semblava que el Madrid ja havia tingut la seva oportunitat. Però deu minuts després Busquets, que tocà la pilota amb la mà en una jugada sense perill, era expulsat i donava vida a l'equip blanc.

Expulsió de Busquets

L'expulsió de Busquets, estúpida però justa, tornà a equilibrar les forces i els visitants gaudiren d'un parell d'ocasions per empatar. Però Valdés estigué ahir sensacional. Ronaldo, poc abans de ser substituït per Benzema, podria haver empatat de cap. Amb superioritat numèrica, el Madrid tenia el control de la pilota, però pareixia que el Barça es trobava còmode al contracop. A Abidal li faltà ben poc per sentenciar, amb un xut que fregà el pal dret de Casillas. I Messi, que començà molt inspirat però que s'anà apagant, tingué a l'abast el 2-0 en un u contra u amb Casillas que el porter rebutjà a córner. Guardiola ja havia tret Touré, la bèstia, per contrarestar un rival amb un home menys. L'ivorià recuperà per al seu equip el domini de la zona ampla.

Sense Ronaldo al camp, el Madrid quedà sense el poc perill que generava i Raúl es dedicà més a cercar pilotes a la pròpia àrea que el gol. Al final, liquidant els possibles nervis que sempre genera un resultat mínim, Lass fou expulsat també per doble amonestació i, en igualtat numèrica, els visitants no pogueren fer res davant l'equip que millor controla la pilota del món. En resum, triomf mínim del Barça en un dels millors, per la igualtat, clàssics dels darrers anys. Els de Guardiola recuperen el lideratge i tenen ara 2 punts més que els blancs, que poden ser 5 si dimecres vencen, també al Camp Nou, el coer de la categoria, el Xerez, en partit avançat pel compromís dels catalans al Mundialet de clubs, que es disputa en les properes setmanes. El Madrid caigué amb dignititat, però s'hi discutirà a què jugà un equip format a base de talonari i que ahir demostrà el mínim que se li exigeix: compromís, serietat i lluita. Però per ser campió fa falta alguna cosa més: potser la identitat que té l'etern rival i que ells, per la raó que sigui, no tenen ni sembla que hagin de tenir mai amb la seva filosofia.