TW
0

Martí Asensio (I)
Javier Martí Asensio, expropietari i exconseller delegat del Reial Mallorca, va rompre dissabte el seu perllongat silenci a Ultima Hora Punto Ràdio. Va dir coses prou interessants, però també hi hagué silencis ben aclaridors. Per exemple, no va voler concretar si Fernando Pons, secretari tècnic -perdó, director esportiu- del Reial Mallorca, disposa, com molts futbolistes, d'un contracte d'imatge. En tot cas, a tots els que escoltàrem l'entrevista ens va quedar clar que Pons sí que en té un. Si no fos així, és fàcil imaginar-se que Martí Asensio hauria contestat de manera clara la pregunta. I també ens va quedar ben clar que Pons envià un sms a Cléber Santana per instar el futbolista a denunciar el Reial Mallorca per impagament. Els silencis, sigui com sigui, són interpretables. En aquest sentit, Martí Asensio no fou prou clar quan fou interrogat sobre algunes qüestions.

Em referesc als 500.000 euros que, suposadament, va treure del Reial Mallorca i que serviren per abonar el primer i únic pagament que arribà a cobrar Mateu Alemany per la venda del club. L'exconseller delegat explicà que en arribar al Mallorca considerà que l'entitat disposava de patrimoni més que suficient per aconseguir finançament. No va ser així i Martí Asensio fou incapaç d'obtenir recursos econòmics. Tampoc no va dir res dels reiterats incompliments que tingué amb la plantilla. I, evidentment, no explicà per què no havia estat capaç d'afrontar l'abonament dels doblers pactats amb Mateu Alemany per la compra del club.

Martí Asensio (II)
Dit tot això, també és ben cert que Martí Asensio ha estat una víctima més del tècnic Gregorio Manzano i del director esportiu Nando Pons, que des del primer moment entraren en guerra amb el nou propietari. Martí Asensio, això no obstant, és culpable de no haver efectuat la imprescindible neteja que ha de menester el club. Hi va començar una absurda retallada de personal que no serví per a res més que per intranquil·litzar els treballadors. En canvi, no va ser capaç d'efectuar els acomiadaments que tothom considera necessaris. Em referesc, bàsicament, al director esportiu Nando Pons i al tècnic Gregorio Manzano, que es mostrà hipercrític en públic amb la gestió de Martí Asensio.

Alemany
Mateu Alemany, que ja sabeu que torna a ser el màxim accionista del Reial Mallorca, tampoc no fa comptes fer la imprescindible neteja, com ja ha quedat demostrat. De fet, Alemany ni tan sols no s'ha atrevit a canviar de president. Personalment, crec que Tomeu Vidal hauria d'haver abandonat el càrrec i que Alex García Mas i Maria Antònia García tampoc no haurien de formar part a hores d'ara del consell d'administració. Hi arribaren de la mà de Martí Asensio i per una qüestió de coherència n'haurien d'haver partit.

Beltran
L'expresident del Reial Mallorca Bartomeu Beltran acudí dissabte a la llotja de Mestalla. Era a la ciutat per qüestions estrictament professionals -el seu programa de ràdio La salud es lo que importa d'Onda Cero s'emetia des de València- i fou convidat al partit pel president xe. Beltran no dubtà d'acceptar la invitació. M'asseguren que patí de valent durant els noranta minuts, però que sortí de l'estadi més content que unes castanyetes: el seu estimat Mallorca havia aconseguit un valuós empat.

Entrenadors
El Comitè Balear d'Entrenadors, presidit per Jesús Díaz, organitza dissabte al Casino el tradicional Dia de l'entrenador. Enguany, la xerrada tècnica serà sonada, perquè que el convidat és Luis Aragonés. No us ho perdeu. En continuarem parlant.

Crespí (I)
Fernando Crespí Luque, president del CE Atlètic Balears, envià el 25 de novembre un burofax a l'atenció del director de dBalears. Exigeix que siguin publicades les següents declaracions correctores: "Com a president del CE Atlètic Balears, m'omple d'orgull comprovar cada diumenge que la meva gestió és aprovada i rep el suport dels milers d'aficionats que de bon de veres senten els nostres colors. Consider tan irrellevants com refutables pels fets les declaracions pseudoperiodístiques abocades en aquest diari en relació a les meves aptituds en la direcció d'aquesta institució.

Els mitjans de comunicació en general, i en concret l'autor de l'article, haurien d'abstenir-se d'incitar a la violència en els espectacles esportius suggerint literalment que : 'Aquest homenet, que els seguidors blanc-i-blaus haurien d'engegar a coces (...)'. De la mateixa manera, hauria de prevaler la informació sobre les opinions buides de tota rellevància pública. El desitjable rigor informatiu i la deontologia professional haurien aconsellat l'opinant a actuar sense la manifesta mala fe exhibida. La més mínima diligència periodística exigiria comprovar al Registre de la Propietat, arxiu públic, que, en contra de les acusacions abocades, sí que som copropietari de la Procampo. Aquesta mateixa actitud diligent li hauria permès actuar amb major prudència, en el millor dels casos, per tal de comprovar l'existència dels processos penals oberts en relació a la gestió de la Procampo. Fets tots que no sé si és que es volen obviar interessadament en perjudici d'un periodisme de més qualitat o, almanco, imparcial i verídic".

Crespí (II)
Ja en parlarem en una altra ocasió, però si no us ho repetesc rebentaré: l'afició de l'Atlètic Balears hauria d'engegar a coces Fernando Crespí. Uff! Evidentment, ja us podeu imaginar que no vull que ningú pegui ni una sola coça -Déu me n'alliberi- al president blanc-i-blau. Es tracta, per si Crespí, la seva directiva o els seus advocats no ho saben, d'una expressió feta que mai de la vida voldria que s'interpretàs de manera literal. Us diré, per si no ho sabeu, que som un fervent militant del pacifisme i de l'antimilitarisme. A més, i ja ho he explicat en alguna oportunitat, m'identific plenament amb els valors que històricament ha representat l'Atlètic Balears.

Entenc que no fa falta que us recordi la clara vinculació de l'equip amb les classes més populars de Palma. Ah, i no sé si Crespí ho sap, però per si un cas li recordaré que el Balears participà a l'Olimpíada Popular. Supòs que Crespí, si no és curt o mal intencionat, ho entendrà correctament, ja que em diuen que raona bastant bé. No hi ha lloc per a més, però us assegur que ben aviat us tornaré a parlar de Crespí, del seu incondicional Fernando Miró i de la junta a la qual el president atribueix la decisió del tan encertat i prudent burofax que us he reproduït abans.