Pep VergerPalma25/11/09 0:00
TW
0


Martí Asensio
Javier Martí Asensio, expropietari i exconseller delegat del Reial Mallorca, envià ahir una carta als mitjans de comunicació. Hi repassa la gestió realitzada i recorda, per exemple, que el Mallorca no ha traspassat cap futbolista durant l'estada a l'entitat o que es va fitxar China, Pezzolano, Rubén, Julio Àlvarez, Mattioni i Borja amb una inversió de només 400.000 euros. Recorda també les renovacions, la bona marxa esportiva, els patrocinadors aconseguits... És clar, res no diu dels incompliments amb els futbolistes, de les mentides, dels 500.000 euros que se sospita que va treure del Mallorca per pagar els únics doblers que cobrà Alemany, de les despeses amb la Visa... Martí Asensio, gràcies a Déu, ja és història, malgrat que encara en sentirem a parlar.

Estabilitat (I)
He sentit en un munt d'oportunitats que el gran objectiu del Reial Mallorca és consolidar-se a Primera Divisió, deixar de ser un equip ascensor -que puja i baixa de manera constant- per arribar a l'estabilitat a la màxima categoria del futbol espanyol. El Mallorca suma ja tretze temporades a Primera Divisió, des que el juny del 97, amb Bartomeu Beltran a la presidència, s'aconseguí l'anhelat ascens. N'han passat de tot color i el Mallorca, que fins i tot arribà a jugar la Lliga de Campions, fa ara ja un grapat de temporades que juga amb el descens. Ara bé, tot i l'estabilitat que suposa haver jugat 13 campanyes consecutives a Primera, és ben clar que el Mallorca no és, ni de prop, un club consolidat a la màxima categoria. Ben al contrari, tretze anys després... la situació de l'entitat és especialment delicada.

En tretze anys, per exemple, no s'ha aconseguit, ni tan sols, disposar d'una propietat estable, no hi ha projecte esportiu més enllà de la necessitat d'encertar alhora de fitxar, la situació econòmica és caòtica i el concurs de creditors és avui una possibilitat ben propera. És tracta, en definitiva, d'un fracàs col·lectiu, de tots. Hem de reconèixer que accionistes, presidents, membres del consell d'administració, entrenadors, jugadors, aficionats, periodistes, representants institucionals... no hem estat capaços de dotar d'estabilitat l'entitat. Pensau, per exemple, que el Mallorca no té, avui dia, ni un director financer, ni un gestor, ni... En definitiva, un desastre.

Estabilitat (II)
Les carències del Reial Mallorca són nombroses i es fa imprescindible adoptar decisions més o manco ràpides. El pla d'Alemany és pagar tan poc com sigui possible, ajornar tots els deutes -sempre dins la legalitat, és clar- i vendre el club el mes de juny. És a dir, que Alemany, tal com ja va fer la temporada passada, no solucionarà cap problema. Només els ajornarà, que no és poca cosa.

Concurs
Heu de pensar i saber que la primera i més important de les prioritats de Mateu Alemany és aconseguir vendre el Reial Mallorca a bon preu com més prest millor. Idò bé, Alemany està valorant molt seriosament la possibilitat de presentar concurs de creditors com a la millor solució, tant per al Reial Mallorca com per al seu interès per vendre la Societat Anònima Esportiva. En aquest sentit, heu de pensar que Alemany té molt clares les primeres recomanacions que faria als administradors judicials. És evident que durant els dos darrers anys s'han pres decisions clarament perjudicials per als interessos de la Societat. Alemany té clar que el premi al secretari tècnic -perdó, director esportiu-, Fernando Pons, fou una greu errada. Ah, i el contracte de Pons fins al 2094 -perdó, fins al 2014- és també fora de mercat.