TW
0

Alemany, polític?
Sempre he defensat la participació activa del president, del conseller delegat, del màxim accionista... del Reial Mallorca en la vida social de les Illes Balears. Em referesc, en tot cas, a la defensa de valors més o manco universals com la llengua, la cultura, el patrimoni, el medi ambient, l'autogovern... Un clar exemple és el president del FC Barcelona, Joan Laporta, que no dubta a donar suport de manera pública i ben explícita a tot tipus d'iniciatives. En canvi, crec que s'han de saber guardar les maneres i mai de la vida no es pot donar suport a un partit polític en concret i menys encara a un sector radical i ultradretà d'una determinada formació. Mateu Alemany s'equivocà, així, dissabte en acudir a la proclamació provisional del seu amic Manolo Onieva com a candidat a la batlia de Calvià.

Ja sé que Onieva és amic seu, però el màxim accionista i conseller delegat del Reial Mallorca hauria d'abstenir-se de fer costat als ultradretans amics de l'actual batle de Calvià, Carlos Delgado, que s'ha distingit pels atacs a la nostra llengua. Alemany pot tenir, evidentment -només faltaria- les idees que vulgui, però ha de pensar que com a màxim accionista i conseller delegat del club més representatiu d'aquesta terra ha d'anar una mica alerta. De tota manera, em diuen que, almanco de moment, Alemany té descartat dedicar-se al món de la política. Ara bé, si un dia fes la passa, ara ja sabem que ho faria vora l'ala més dura, dretana i conservadora del Partit Popular. Curiosament, l'actual president del Reial Mallorca, Tomeu Vidal, forma part del PP més nostre. Vull dir, més allunyat de Delgado.

Dimissió
Em donen per segur que José Miguel García, vicepresident del consell d'administració del Reial Mallorca i propietari de poc més del 5 per cent de la Societat Anònima Esportiva, sol·licità dies enrere la dimissió del president Tomeu Vidal. I sembla que ho va fer per escrit. Certament, em sembla una greu equivocació per part de Vidal continuar en el càrrec. Hi arribà de la mà de Javier Martí Asensio i hauria d'haver partit quan aquest empresari madrileny quedà desvinculat de l'entitat. La seva presència, i la de Maria Antònia Fiol i Alex García Mas, no s'entén. I, personalment, tampoc no puc entendre per quina estranya raó Alemany els manté en el consell d'administració. Déu meuet! Per cert, el president ha assegurat que no vol parlar de la venda fins que acabi la Lliga. És cert, però també és vera que si ve algú amb una oferta clara i ferma demà... Alemany no dubtarà d'acceptar-la. En podeu estar segurs.

Lluís Sitjar
S'ha parlat, i molt, les darreres setmanes, de la possibilitat que la Conselleria de Comerç i Indústria compri el Lluís Sitjar per construir el recinte firal en els terrenys que ara ocupa el mític estadi. El primer que s'ha de saber és que es tracta d'una proposta de la batlessa de Palma, Aina Calvo, assumida, si més no inicialment, per la consellera Xesca Vives. Dit això, ha de quedar ben clar que la Conselleria de Comerç i Indústria cerca el millor lloc possible per ubicar-hi el recinte firal. I arribat a aquest punt, sembla una obvietat inqüestionable que el Lluís Sitjar no és l'indret més avinent. Hi hauria clares dificultats d'accessibilitat, d'aparcament i, fins i tot, de superfície -massa petita-. Ara bé, l'Ajuntament de Palma ha jugat amb avantatge envers els ciutadans de la zona. De fet, qualsevol home de bé es mostraria partidari d'ubicar la infraestructura al Lluís Sitjar si l'alternativa fos continuar amb la degradació constant que pateix l'antic estadi. Personalment, estic ben convençut que el millor seria ubicar-lo en un emplaçament més idoni, millor comunicat i més gros.

Clar, i que l'Ajuntament de Palma compràs el Lluís Sitjar per fer-hi instal·lacions esportives per als ciutadadans del barri. S'hi podria incloure també, accedint a les peticions dels veïns, un casal cultural. D'aquesta manera, Xesca Vives aconseguiria un bon solar per al recinte firal -no el Lluís Sitjar-, Aina Calvo podria dotar la zona del Fortí d'instal·lacions esportives i socioculturals, i els ciutadans en serien els grans beneficiats. L'únic problema seria per a l'Ajuntament de Palma, ja que hauria d'aconseguir recursos econòmics per comprar el Lluís Sitjar. Es tracta, en tot cas, de prioritzar, i és prou evident que Calvo i el seu equip de govern no poden permetre l'existència d'un abocador il·legal al centre de la ciutat.

Impresentable
L'actitud de Fernando Crespí, president de l'Atlètic Balears, és absolutament impresentable. Ara ja tinc absolutament clar que el president no té la dignitat suficient per presidir un equip amb la història, la tradició i l'afició de l'Atlètic Balears. El forner, que així li diu Bartomeu Cursach, ha mostrat una actitud infantil i irresponsable en oferir l'Estadi Balear per construir-hi el recinte firal. Aquest homenet, que els seguidors blanc-i-blaus haurien d'engegar a coces, ha demostrat que es troba, com a molt, a la mateixa altura de Jeroni Petro. Avui, tan negatiu és un com l'altre per a l'equip. No es mereixen més que el menyspreu més absolut de l'afició.

Crespí ha oferit un estadi que no és seu i s'ha permès el luxe de fer demagògia barata dient diumenge -jo el vaig escoltar a UH Ràdio- que l'Atlètic Balears vol col·laborar amb les institucions en aquests moments de crisi. No m'estranyaria, en aquest sentit, que els responsables de les nostres institucions agafassin la paraula de Crespí i li presentassin per escrit la renúncia a totes les subvencions que li pertoca cobrar. Crespí és un barrut mal intencionat que no dubta a convertir l'Atlètic Balears en la rialla de la ciutadania per perjudicar Petro, president de la Procampo de l'Estadi Balear. No hi ha dret.

Albertí
Ja sabeu que Pau Albertí ha abandonat la disciplina de l'Atlètic Balears i s'ha convertit en el nou preparador físic del Racing de Santander. Idò bé, Albertí es va mostrar dissabte a Inca, on l'Atlètic Balears jugà el seu darrer partit, emocionat i trist per deixar l'equip. No dubtà a lloar l'afició blanc-i-blava i va assegurar que l'Atlètic Balears és un club molt especial.

Afició
La ratxa de l'Atlètic Balears, des de l'arribada d'Àngel Pedraza a la banqueta, és senzillament espectacular. L'equip totalitza nou partits sense perdre -un empat i vuit triomfs-. Tanmateix, m'heu de permetre que destaqui per sobre de qualsevol altra circumstància l'enorme il·lusió de l'afició. Res no s'ha aconseguit encara, però es transpira optimisme. Si en lloc d'un pallasso com Fernando Crespí n'ocupàs la presidència una persona seriosa... Vull pensar que la seriositat d'Inverfutbol -l'empresa propietat de Bartomeu Cursach- és la que aguanta l'equip.