Brillant Djokovic

El serbi, tercer millor jugador del món, derrotà amb més dificultats de les previstes el francès Gael Monfils, quinzè cap de sèrie, per 6-2, 5-7, 7-6 (3), en dues hores i 43 minuts de joc.

Després d'una setmana de tennis intens, Bercy es va resoldre en un joc de desempat que va guanyar el que va tenir més experiència en aquest tipus d'exercicis. I no va ser Monfils, que va cometre una doble falta a la primera bolla de partit del seu rival.

Quan falta una setmana per a la competició de Mestres que reunirà a Londres les vuit millors raquetes del rànquing, Nole aconseguí la major victòria de la temporada i presentà la candidatura al títol de mestre de mestres que va aconseguir fa un any a Xangai.

El de Bercy és el segon triomf consecutiu, després de l'aconseguit fa una setmana a Basilea davant el local Roger Federer, número 1 del món.

També va vèncer a Pequín i va assolir les semifinals de Xangai i de l'Obert dels Estats Units. Cap altre tennista no n'iguala l'esprint final.

Per alçar el títol de París, Djokovic va haver d'emprar-se a fons, més que en cap dels duels anteriors, malgrat que pel camí va deixar tennistes de més pes que Monfils, com el suec Robin Soderling, novè favorit, i el manacorí Rafel Nadal, segon, el qual fou derrotar en un partit impressionant de força i precisió.

El serbi es va endur una final en terreny hostil, perquè els gairebé 15.000 espectadors que van omplir de gom a gom l'Omnisport de Bercy estaven disposats a contribuir amb l'alè que el trofeu no sortís de França, cosa que l'any anterior havia aconseguit Jo-Wilfried Tsonga.

Monfils planta cara

Monfils els va donar esperances, va forçar una tercera mànega i per moments va fer la sensació que podia guanyar per esgotament del rival, que a mesura que passaven els minuts multiplicava els gests de fatiga.

Tanmateix, al francès li va faltar una mica de tennis i d'experiència per conquerir el primer Màsters 1.000 en la primera ocasió que accedia a una final d'aquest tipus.

El parisenc pot anar-se'n content d'haver acabat el millor torneig de la seva vida i haver-ho fet de manera brillant. Monfils ha fet una passa més en la maduració. És ja el segon millor francès -per darrere de Tsonga i per davant de Gilles Simon- i el seu joc guanya en efectivitat i en solidesa. Lluny queda el tennista eixelebrat i irregular que cercava més l'espectacle fora que dins de la pista.

D'això, en pot donar fe Djokovic, que va haver d'apurar les darreres reserves per guanyar, a la cinquena, la seva primera final de Màsters 1.000 d'enguany.

El serbi havia impressionat Bercy i ningú no el creia quan afirmava al final de cada duel que estava molt justet de forces. L'esforç li ha valgut la pena.