Martí Asensio sortint del despatx de l'advocat Buades al carrer Jaume III de Palma. | Ferran Aguiló - Monserrat.

TW
0

El futur del Reial Mallorca sembla de cada dia una mica més fosc. La gestió de la família Mingarro ha abocat l'entitat palmesana a una crisi institucional que pot desembocar en un concurs de creditors, cosa que seria una taca en la història del club, ja que cap equip de Primera Divisió no s'ha vist forçat fins ara a presentar suspensió de pagaments. El Mallorca ha de menester liquiditat de manera desesperada. Poc importa si el club queda en mans dels propietaris actuals o si torna a ser dirigit per Mateu Alemany. Tant els madrilenys com el mallorquí han d'aconseguir una important inversió per salvar l'economia del Mallorca, fet que sembla, tant pels uns com pels altres, molt complicat.

Els Mingarro ja han deixat clar amb les seves accions que no estan disposats a arriscar el seu patrimoni per treure l'entitat de l'actual crisi financera. L'autofinançament que ha cercat Javier Martí Asensio és, en el món del futbol, una quimera, i més encara en aquesta època de recessió, en la qual trobar recursos és fins i tot difícil per als negocis rendibles. Per la seva banda, Alemany realitzà una gestió encomiable durant la crisi que es desfermà amb la caiguda de Vicenç Grande i el concurs de creditors presentat per les empreses d'aquest. L'advocat andritxol aconseguí tornar l'estabilitat al club, la tranquil·litat a la plantilla i la fe als seguidors vermells. Però Alemany és un gestor, no un inversor. Tal com passa amb els Mingarro, ell tampoc no està disposat a arriscar patrimoni en el club palmesà i, si l'entitat tornàs a les seves mans, el concurs de creditors no seria gaire més enfora que amb els madrilenys.

De fet, no són només les primes d'uns quants partits les que no s'han pagat. Tant el personal del club com els jugadors estan pendents de percebre la mensualitat del mes d'octubre, Hisenda reclama el pagament que aconseguí ajornar Alemany abans de la venda i alguns proveïdors de la Societat Anònima Esportiva han deixat de prestar-li serveis a l'espera de cobrar el que ja els deuen. Entre tots, un forat que frega els 15 milions d'euros.
Se senten rumors que relacionen ambdues parts amb diferents grups d'inversió estrangers, però ara per ara no n'hi ha cap que hagi fet una passa endavant per confirmar el seu interès. Si això no passa, el concurs de creditors és l'únic camí que li queda al Reial Mallorca.

Si finalment s'arriba a la suspensió de pagaments, l'entitat illenca es convertirà en el tercer equip en aquesta situació a Primera, amb el Màlaga i l'Sporting de Gijón, encara que aquests dos s'hi varen veure abocats quan militaven a la Segona Divisió. Sis conjunts més de la categoria de plata -el Celta, Las Palmas, el Llevant, la Reial Societat, l'Alabès i el Múrcia- estan també en aquesta conjuntura. Els resultats, en la majoria de les ocasions, són esportivament negatius per als clubs.

Notícies relacionades

Vidal es planteja continuar a la presidència sense els Mingarro

Tomeu Vidal està en el seu element dins el Reial Mallorca. El misser mallorquí es planteja continuar en la presidència del club palmesà si aquest canviàs de mans i el nou propietari li ho demanàs. Aquesta seria una decisió difícil d'entendre per part de Vidal, perquè l'advocat arribà al Mallorca de bracet dels Mingarro, fet que molts no li deixaran oblidar. Tot i que la seva relació amb els propietaris és professional, el president va ser un dels valedors dels madrilenys quan desembarcaren a l'Illa amb el seu projecte per al Mallorca i donà la cara per ells davant l'opinió pública.

Si es considera que Vidal ni tan sols és mallorquinista, o almenys no sempre ho ha estat tan profundament com sí barcelonista, es pot pensar que al president li va la marxa. Això, o aquest temps, poc temps, que fa que és a la poltrona del Mallorca, li ha esborrat les barres blaves del cor per tenyir-les-hi de vermell. Vidal, per si de cas, ja fa temps que ha adoptat un discurs una mica diferent del dels primers dies, quan tot eren lloances cap a la nova propietat. El president ha posat distància entre el seu client i la seva persona, potser pensant ja en el propi futur.