El Chelsea supera el United

El matx, molt disputat, estigué marcat per la intensitat d'ambdós conjunts, que en alguns moments es convertí en un joc violent permès per l'àrbitre. Com a conseqüència d'aquest fet, el xoc va transcórrer sense grans ocasions per a cap dels dos equips i es va decidir en una jugada aïllada a pilota aturada.

Carlo Ancellotti posà messions per un equip ofensiu per rebre els diables vermells i disposà un centre del camp amb Essien com a únic pivot defensiu, al costat de Lampard, Ballack i Deco. Per la seva banda, Alex Ferguson renuncià a la participació de Berbatov i deixà Wayne Rooney tot sol en punta.

Els primers moments de l'enfrontament varen ser per al Chelsea, que va mantenir el domini de la pilota davant un United conservador que esperava les seves ocasions. En un primer temps molt intens, en el qual els defenses s'imposaren als davanters, les oportunitats millors les va tenir Anelka per als amfitrions, els xuts del qual varen ser rebutjats per Van der Sar. Giggs i Rooney per al Manchester també crearen perill en dos ràpids contraatacs.

El desgast de la primera part va passar factura al Chelsea, que va començar el segon període amb menys frescor i a poc a poc es va veure tenallat per un Manchester United en el qual va emergir la figura de Rooney, que en va protagonitzar les jugades més perilloses. Tanmateix, quan semblava que el gol l'acabarien aconseguint els jugadors visitants, una falta treta per Ballack va ser rematada per John Terry a l'esquerra de Van der Sar.

Els futbolistes del Manchester United protestaren per un possible fora de joc i el partit començà a ser aspre, amb algunes accions perilloses. Ferguson donà entrada a Owen i Obertan i el Chelsea acabà tancat a la seva àrea, però això no bastà per forçar un empat que hauria fet justícia.