El Mallorca, tot i la crisi, dóna la cara (4-2)

Perdre al Camp Nou és lògic. Res a dir. Tanmateix, el Mallorca fou derrotat ahir (4-2) per un Barcelona efectiu i amb molts recursos. El conjunt de Manzano, tot i la crisi institucional, donà la cara, però no va saber aprofitar les facilitats dels blaugranes. Manzano presentà el millor equip possible, amb un onze farcit d'homes poc habituals. Així, Aouate ocupà la porteria. En defensa, Josemi i Ayoze es col·locaren a les bandes amb Nunes i Ramis com a centrals. I Mattioni? Manzano el relegà una altra vegada a la banqueta. Per què? Pep Lluís Martí i Mario foren els encarregats d'organitzar el joc del Mallorca. Varela se situà a la banda dreta i Tuni, a l'esquerra, amb Borja Valero just per darrere Webó. El FC Barcelona, per part seva, presentà un onze de circumstància, farcit de poc habituals. Víctor Valdés es col·locà sota els pals. La defensa va estar formada per Puyol, Txigrinski, Piqué i Abidal. Al centre del camp, Guardiola alineà Touré Yaya, Sergi Busquets i Keita. I en atac, Pedro i Henry ocuparen les bandes amb Ibrahimovic a la zona central. És a dir, que el tècnic blaugrana va oferir descans a Alves, Xavi, Iniesta i Messi.

Quin alleujament! Així i tot, el guió marcava que el Barça acapararia la possessió, que controlaria el tempus del partit i intentaria fer circular la pilota amb rapidesa. Així va ser. I també era previst que el Mallorca tractaria de dificultar la sortida de l'esfèric, tallar la línia de passada dels blaugranes i cercar el gol al contracop. El conjunt de Manzano tingué dificultats per controlar el joc d'atac dels blaugranes, però sí que sortí amb rapidesa i perillositat al contracop en diferents oportunitats. Ibrahimovic, de tacó, habilità Pedro, que completament sol, superà Aouate. La defensa del Reial Mallorca havia badat i les errades davant el Barça sempre surten cares. El conjunt català pitjà per moments i Henry, en dues oportunitats, ni Pedro no encertaren a ampliar l'avantatge.

La primera aproximació amb clar perill del Mallorca arribà en el minut 18 quan Pep Lluís Martí va fer una gran passada que deixà Webó completament sol. El davanter camerunès no afinà i Víctor Valdés desvià la pilota a córner. Això no obstant, un minut després, Martí va treure un córner i Nunes, sol en el segon pal, connectà un bon cop de cap que Valdés no pogué aturar. El Barça no feia un gran partit, però la qualitat individual dels seus futbolistes podia decidir el matx en qualsevol moment. El cronòmetre volava cap al descans, i sense grans dificultats pels mallorquinistes. Tanmateix, en el tram final de la primera meitat arribà el desastre. Keita va fer una gran passada i Pedro, a boca de canó, provocà el lluïment d'Aouate.

El rebuig fou per Henry i el porter es va tornar a lluir. Un nou rebuig i una altra aturada d'Aouate. Finalment, Pedro envià la pilota al fons de la porteria. El Barça es posava així amb avantatge en el marcador quan faltaven cinc minuts per al final. Encara abans del descans, Pedrito, de cap, centrà a Henry, que va fer el tercer i decidí el duel.
La segona part començà sense canvis, però Guardiola no tardà a donar entrada a Messi, que substituí Pedro, acomiadat amb una gran ovació. El partit es tornà avorridot. El Mallorca dominà territorialment, però el Barça donava per bo el triomf aconseguit i ni tan sols aconseguia crear clares oportunitats. Manzano cercà solucions per intentar, com a mínim, marcar un gol i recuperar les opcions de triomf.

Castro suplí Tuni, Keita entrà per Mario i Víctor rellevà Webó, però res no varià. El pitjor Barça des de feia molt temps deixava el control de la pilota al Mallorca, que ho intentava, però sense encert. Guardiola va fer entrar Xavi en substitució de Busquets i en el tram final Iniesta suplí Henry. El Barça recuperà intensitat en els darrers minuts. Fou suficient perquè Josemi fes penal a Ibrahimovic, que Messi s'encarregà de transformar en gol (4-1). I ja en temps de perllongació, Keita maquillà una mica el resultat en transformar en gol una bona passada de Castro.