L'Ono Estadi dictarà sentència (2-1)

El Reial Mallorca no sap guanyar a fora. El conjunt vermell va caure ahir (2-1) a l'estadi José Zorrilla davant el Valladolid, en el partit d'anada de l'eliminatòria de setzens de final de la Copa del Rei, i està obligat a remuntar en el matx de tornada, que es jugarà el pròxim 11 de novembre a l'Ono Estadi, si vol continuar amb vida en el torneig del KO. Gregorio Manzano decidí fer rotacions i donar una oportunitat als jugadors menys habituals. Així les coses, presentà un onze titular amb moltes cares noves respecte a l'equip que ha actuat en Lliga en les darreres jornades.

Aouate, davant la baixa per lesió de Lux, es tornà a col·locar sota els pals de la porteria vermella; en defensa, debutà el brasiler Mattioni en partit oficial ocupant el lateral dret, mentre que Iván Ramis, Rubén i Corrales l'acompanyaren en la línia de quatre; en el centre del camp, Pep Lluís Martí i Bruno China formaren un doble pivot amb Varela per la dreta i Tuni per l'esquerra; Pezzolano s'ubicà a la mitja punta i Keita, com a home més avançat a la davantera. Malament començaren les coses per al Mallorca. El conjunt vermell sortí adormit al terreny de joc i quan reaccionà ja anava per davall en el marcador. De fet, el Valladolid just tardà dos minuts a marcar. César Arzo aprofità la descoordinació de la defensa mallorquinista a l'hora de fer el fora de joc per afusellar Aouate, completament tot sol dins l'àrea.

Aquest contratemps obligà el Mallorca a dur la iniciativa del joc davant un Valladolid que reculà per cercar la sentència al contracop aprofitant la velocitat de l'angolès Manucho. Costava al conjunt de Manzano trobar espais en l'ordenada teranyina defensiva dels locals. Malgrat tot, de mica en mica el joc anava guanyant intensitat i el perill va començar a rondar les dues àrees. Bueno va estar molt a prop de marcar el segon gol del Valladolid en el minut 23 després d'una brillant jugada personal, però la seva rematada final fou desviada amb molts problemes per Aouate per damunt el travesser. Poc després Tuni fou objecte d'un clar penal que no veié com a tal Iturralde González. Ara bé, el col·legiat basc sí sancionà amb pena màxima, en el minut 27, una empenta de Barragán sobre Keita. Pep Lluís Martí, que en la passada edició de la Copa del Rei desaprofità un penal que hauria pogut ser decisiu en la semifinal contra el Barça, no fallà aquesta vegada i col·locà l'esfèric a l'escaire de la porteria de Fabricio per empatar el partit.

Abans d'arribar al descans, Pezzolano gaudí d'una clara ocasió per avançar el Mallorca amb un xut dins l'àrea que rebutjà el porter local. Bueno tornà a posar a prova Aouate amb una rematada des de la frontal i Keita no encertà amb el pit i a un metre de la porteria en la darrera jugada del primer temps. En la represa el partit continuà sense tenir un clar dominador i les accions de perill se succeïren en una porteria i en l'altra. La més clara fou una rematada de cap de Ramis en el minut 53, que salvà Baraja sobre la línia de gol. Poc després el defensa pobler hagué d'abandonar el terreny de joc amb problemes físics. En no tenir cap central a la banqueta, Manzano n'hagué d'improvisar un endarrerint la posició de Martí, mentre que Borja Valero, el substitut de Ramis, passà a acompanyar Bruno China en el doble pivot.

Mendilibar també mogué la banqueta, canvià els dos extrems, Héctor Font i Asier, i el punta Manucho i donà entrada a Nauzet, Marquitos i Diego Costa, amb la qual cosa el Valladolid guanyà en verticalitat, velocitat i pegada. La jugada li sortí bé, al tècnic local, ja que Diego Costa envià al fons de la xarxa la primera pilota que tocà després de culminar amb una rematada a la mitja volta des del punt de penal una bona combinació per banda dreta entre Barragán i Nauzet. Amb el marcador en contra, el Mallorca va cercar amb força insistència el gol de l'empat, però Keita i Webó, que va sortir al terreny de joc en els minuts finals, no varen tenir sort. Al final, victòria mínima del Valladolid. L'Ono Estadi dictarà sentència.