El negoci (II)
Ja vos que he explicat en alguna oportunitat que Mateu Alemany pactà amb Raúl Burillo, delegat a les Illes Balears de l'Agència Tributària, que si el Reial Mallorca canviava de propietari afrontaria un pagament de dos milions d'euros. Idò bé, ara per ara el Mallorca no pot pagar els dos milions d'euros compromesos amb Hisenda. Em diuen que Burillo està cansat dels incompliments del Reial Mallorca. Així, ningú no s'hauria d'estranyar si tard o d'hora el Reial Mallorca pateix un embargament de l'Agència Tributària. Sembla com si Javier Martí Asensio i companyia no tinguessin clar que per gestionar un club de futbol és imprescindible possar-hi doblers o, com a mínim, tenir els recursos suficients com per obtenir crèdit -finançament-. L'autofinançament de la Societat Anònima Esportiva, ara mateix, és una quimera. Quants doblers ha posat fins ara la família Martí Mingarro en el Reial Mallorca? De moment, què els ha costat? Poc, molt poc. Únicament, els doblers que pagaren a Mateu Alemany per tenir el control de la Societat Anònima.
El negoci (III)
Per cert, sabeu si els proveïdors del Reial Mallorca cobren puntualment? Ah, i què en passau: han cobrat els futbolistes i Manzano la totalitat de les primes dels partits que fins ara s'han disputat? Mirau, els futbolistes del Reial Mallorca estan cobrant enguany la feina que realitzaren la temporada passada en un acte de generositat i confiança cap a Mateu Alemany quasi irresponsable. De fet, no crec que mai més de la vida ho tornin a acceptar. Els jugadors també tenen clar que disposen de moltes més opcions de percebre íntegrament els seus emoluments si l'equip fa una bona campanya que no si baixa a Segona Divisió. Personalment, emperò, començ a sospitar que la propietat ja té decidit presentar concurs de creditors. És una pena, però...
El negoci (IV)
I, qui és el culpable que el Mallorca estigui en mans d'una gent que inspira tan poca confiança. Finalment, l'amic i admirat Mateu Alemany és qui va optar pels doblers de la família Martí Mingarro i digué no a l'oferta que encapçalava el pobler Llorenç Serra Ferrer. Estic ben segur que a Mateu Alemany tampoc li agrada com es fan moltes coses avui al Mallorca, però res no pot fer. Respecte a Alemany, vos he de confessar que no tinc clar què farà si la família Martí Mingarro no compleix amb els terminis de pagament que pactà amb ell. Té dues opcions: no fer res o reclamar el deute i que li retornin el Mallorca. He parlat amb ell en alguna oportunitat des que abandonà la Societat Anònima Esportiva i tinc la sensació que no exigirà, de cap de les maneres, que li tornin la propietat. És clar que no fa gaire vaig parlar amb un gran amic seu i em va dir que no consentirà, de cap de les maneres, que la família Martí Mingarro no li pagui. És a dir, que si és necessari exigirà el retorn del club, però per reiniciar el procés de venda de manera immediata. Ho dubt, però...
El negoci (V)
El procés de compravenda del Reial Mallorca per part de Mateu Alemany és molt estrany. Són moltes les incògnites què es podran resoldre amb el pas del temps i que, de moment, continuen sense una resposta clara. Per exemple, té raó Vicenç Grande per sentir-se robat en vendre el Mallorca? Encertaren els administradors judicials de Grande en acceptar la mínima oferta de compra de Mateu Alemany? Per què no va comprar Carlos González? Per què Alemany no va voler vendre el Reial Mallorca al grup de Serra Ferrer? Només vos diré una cosa: m'asseguren que si Serra Ferrer hagués garantit la continuïtat de Fernando Pons al club, en seria ara el màxim accionista.
El negoci (VI)
Encara estic astorat de les declaracions que Javier Martí Asensio va fer la setmana passada quan declarà que el millor de la bona situació esportiva del Mallorca era que els futbolistes es revaloritzen. Aquest al·lotot ho té clar: sempre pensant en el mateix, en l'únic, diria Marx. Em referesc, ja vos ho podeu imaginar, als doblers. És clar, i des d'aquesta òptica ningú no es pot estranyar si el Mallorca perd algun futbolista durant el mercat hivernal. Ja sabeu que en ocasions hi ha ofertes que no es poden rebutjar. I, evidentment, qui té més opcions d'abandonar l'equip és el golejador Aritz Aduriz. Es tracta, ja ho sabeu, d'un futbolista de cost molt elevat, ja que entre l'amortització i la fitxa suposa més de dos milions d'euros per al Mallorca. No fa falta què vos digui que em semblaria irreverent, una vulgaritat extrema i un lleig a l'afició el traspàs d'Aduriz abans de la conclusió de la temporada.
El negoci (VII)
Ja sabeu que el director general d'IB3 Antoni Martorell, amb la benedicció del president del Govern balear, Francesc Antich, anuncià fa dies a Tomeu Vidal, president del Reial Mallorca, una important retallada de la subvenció que rep la Societat Anònima Esportiva de l'ens públic de ràdio i televisió. La mesura provocà, a més, la felicitació del conseller d'Economia Carles Manera, bon mallorquinista, però que és ben conscient de la necessitat de retallar despesa. Idò bé, serà aquesta setmana quan es reuneixin Antoni Martorell i el conseller delegat del Reial Mallorca Javier Martí Asensio. Serà aleshores quan Martorell quantifiqui la retallada que patirà el Mallorca. Una coseta més: em diuen que Jordi Jiménez, nou cap de comunicació del Reial Mallorca, no va deixar que els companys demanassin al conseller delegat Javier Martí res sobre el tema relacionat amb les qüestions econòmiques en acabar el partit.S'ha d'amagar res?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Verger, quan parlaràs de la retallada dels 6 milions d'euros que cobra en R Nadal, per promocionar les Illes Balears a un golf de Castelló?