... i altres herbes

L'afició
Es va notar l'esforç del Reial Mallorca perquè Son Moix registri una bona entrada. Els socis tingueren l'oportunitat de comprar entrades amb un descompte molt important, que arribava al vuitanta per cent del preu total, per al partit de diumenge davant el Getafe. A més, és ben segur que el club repartí un bon grapat d'invitacions. El resultat fou la millor entrada de la temporada, malgrat que encara sigui empegueïdora. Només 14.672 espectadors acudiren a Son Moix, tot i que el Mallorca es troba en zona europea. Una substancial millora respecte als 11.839 que iniciaren la Lliga davant el Xerez, però una quantitat encara insuficient. Els responsables del Mallorca no tenen altre remei que continuar treballant per recuperar a l'afició.

I, com ho poden fer? És molt complicat. El Mallorca s'ha instal·lat a Primera Divisió i els aficionats ja no es conformen amb el luxe i el privilegi que suposa veure futbol de la màxima categoria. És imprescindible alguna cosa més. El més senzill és aconseguir bons resultats i triomfs, ja que cercar una major afluència d'aficionats per la via del compromís amb la societat és molt més complicat. Vaig per davant que totes les comparacions són tan injustes com odioses, però Son Moix fou l'estadi de Primera Divisió que registrà una menor asistència d'aficionats a la darrera jornada.

A Pamplona, acudiren 17.128 aficionats a presenciar l'exhibició d'Osasuna davant l'Atlètic de Madrid. Més de 15.000 aficionats acudiren a Chapín per veure el duel entre Xerez i Vila-real i a Màlaga eren 26.000. San Mamés registrà una gran entrada (35.000) en el partit entre l'Athletic i l'Sporting i a La Romareda es juntaren 25.000 ànimes. I també hi hagué més gent a Cornellà, Mestalla, Riazor i el Santiago Bernabéu. Diumenge, es va notar, i molt, que molts d'aficionats no eren habituals.

Descartats
Gregorio Manzano no s'ha torbat enguany en trobar el millor onze. I malgrat algunes rotacions a la banqueta sembla prou clar que Bruno China, Corrales i Webó jugaran poc, molt poc.

Minut de silenci
El Reial Mallorca explicità diumenge el seu rebuig a la violència de gènere. De fet, en els prolegomens del partit es va guardar un emotiu minut de silenci en memòria d'Snezhana Blagoeva, morta dilluns passat a mans del seu company. Escenificar el dol per la mort d'una nova víctima de la violència de gènere és una petita contribució més a la lluita per eradicar aquesta lacra.

Ferrer-Melià
Sempre n'hi ha que atribueixen gests, decisions i posicions a un distanciament entre els alcudiencs i dirigents d'Unió Mallorquina Josep Melià i Miquel Ferrer. Idò bé, els dos membres de l'Executiva del partit que presideix Miquel Àngel Flaquer acudiren diumenge a l'ONO estadi. L'Alcúdia aconseguia un meritori empat a Lloseta i el tàndem Melià-Ferrer contemplava el triomf del Mallorca. De distanciament, res de res, tot i que en moltes oportunitats el pensament d'un i altre no és coincident.

Martí Asensio
No m'agrada que Javier Martí Asensio, conseller delegat del Reial Mallorca, visqui a Madrid i just vengui en aquesta terra nostra en contades oportunitats. D'aquesta manera, és ben complicat que pugui arribar a entendre res de res, però... En canvi, crec que l'encerta al convertir-se en habitual de la ciutat esportiva de Son Bibiloni quan juga el filial. Molt bé! Ja era hora que des de la planta més noble de Son Moix es preocupassin, i molt, pels equips base.

Bauzà
Jaume Bauzà, des de sempre, m'ha semblat tan bon entrenador com persona. Anys enrere fou injustament tractat, però amb paciència i sense estridències va saber perllongar la seva trajectòria professional. Aleshores, sortí del Mallorca per la porta del darrere, traït per l'ara secretari tècnic -perdó, director esportiu- Fernando Pons. Tornà i ara ja ningú no dubta que està perfectament capacitat per dirigir el filial i, fins i tot, el primer equip. De fet, ningú no s'ha d'estranyar si Javier Martí Asensio li confia el primer equip la temporada pròxima. En tot cas, l'únic segur que és Manzano no continuarà.