... i altres herbes

Alemany
Mateu Alemany formalitzà el passat setze de setembre la compra del deute que Vicenç Grande tenia amb el seu company, amic i notari de confiança Àlvaro Delgado. Es tracta de poc més de 116.000 euros que quedaven pendents de pagament de les accions que Delgado va vendre a Binipuntiró, una de les empreses de Vicenç Grande que presentà concurs de creditors. Idò bé, els administradors concursals m'asseguren que no saben res de la intenció de Mateu Alemany de comprar el deute que Grande encara té amb Antoni Tugores o Miquel Vaquer. Per què va comprar Alemany el deute d'Àlvaro Delgado i no el de Tugores? És tan senzill i lícit com pensar que és més amic d'un que de l'altre. Ni més ni pus.

Concurs?
El Reial Mallorca té serioses dificultats de tresoreria. Ara bé, és just significar que la Societat Anònima Esportiva ha complert, almanco fins ara, de manera escrupulosa en tots i cada un dels seus compromisos. Personalment, m'estranya, i molt, la insistència de la propietat a recordar que tot va com ha d'anar, sense entrebancs ni sorpreses. Que compleixi és el més normal del món! Ah, i l'esperpèntic comunicat que va fer públic el Reial Mallorca dijous passat insistia a assenyalar que l'entitat no falla. "El club continua complint amb tots els seus compromisos econòmics, tal com ha estat des de l'arribada d'aquesta propietat", assegurava textualment. M'han de permetre que els reprodueixi el tercer punt del comunicat. És, senzillament, deliciós: "Causa sorpresa el gran interès informatiu que suscita l'economia del club, que és coneguda pels nostres socis i aficionats. L'esmentat aspecte, que no ha registrat canvis significatius, no és aliè a la situació cojuntural de l'economia mundial". Certament, no comprenc per què s'estranya la propietat que els periodistes estiguin interessats en l'economia del Reial Mallorca Societat Anònima Esportiva.

S'ha de pensar, per exemple, que qualsevol incidència econòmica negativa pot suposar serioses dificultats esportives -que al cap i a la fi és el que més interessa els aficionats-. A més, vista la generosa aportació d'IB3 Televisió, que pagam entre tots els ciutadans de les Illes Balears, no és estrany que els aficionats i contribuents es preocupin per saber com es gasten els seus doblers. Ah, i el fet que els propietaris no siguin d'aquesta terra, i són mallorquinistes just des del dia de la compra de l'entitat, fa pensar en la possibilitat que just vulguin enriquir-se amb el nostre estimat Mallorca. Una coseta més: la propietat pot estar ben convençuda que els aficionats no saben quasi res de l'economia del Reial Mallorca.

Per exemple, quants doblers deu l'entitat? Quants doblers ha cobrat ja amb el contracte amb IB3 TV com a garantia? Quants doblers ha percebut amb els doblers que s'han de percebre de Mediapro com a garantia? Quin és el sou del conseller delegat? Què cobra Fernando Pons? Quants doblers s'estalviarà el Mallorca amb els acomiadaments efectuats? Fa comptes Martí Asensio ajornar el pagament als futbolistes en arribar el trenta de juny, tal com va fer la temporada passada Mateu Alemany? Té decidit Martí Asensio presentar concurs voluntari de creditors en acabar la temporada actual? Els interrogants són molts. I encara n'hi ha més.

Tomeu Vidal
No és fàcil fer la feina que la família Martí Mingarro ha encomanat a Tomeu Vidal. El president del Reial Mallorca no ho té gens fàcil i és ben segur que rebrà un bon grapat de crítiques -alguna de meva-. Però també és just significar que Vidal coneix perfectament aquesta societat nostra, sap quins són els mecanismes de funcionament mai no escrits... És a dir, que el conseller delegat Martí Asensio encertarà si escolta el seu president. Ho dic, per exemple, perquè em consta que Tomeu Vidal és absolutament partidari de cercar una solució negociada en el conflicte sorgit amb IB3 Televisió. Vidal, que té clar que la nostra televisió autonòmica ha de ser en la nostra llengua, farà tot el que pugui per evitar els tribunals.

Pressupost
Mateu Cañellas, conseller d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears, està una mica preocupat pensant ja en el pressupost del 2010. Saben vostès que el dimonió Carles Manera, conseller encarregat de la repartició pecuniària, ha anunciat ja una reducció del 15 per cent del pressupost. Cañellas, a més, es troba enguany amb una dificultat afegida. Fa ara dos anys, quan arribà l'hora de pagar 45 milions d'euros per l'obra licitada del Palma Arena, es va fer un préstec. Aleshores, es va pactar que durant els dos primers anys just se'n pagarien els interessos. Tanmateix, els dies passen i durant el 2010 s'haurà de començar a pagar el capital. Així, i considerant la important rebaixa que han experimentat els tipus d'interès, Cañellas ha calculat que haurà de pagar uns 2,8 milions d'euros de més durant el 2010. L'home es desplaça sempre amb una calculadora a la mà, però sembla que encara no ha revelat la incògnita: d'on ha de retallar.

Héctor
El cap de premsa del Reial Mallorca, Héctor Romero, ha estat pare. Bruno Romero Massip ja és aquí. I en perfecte estat. Tant la mare com el pare estan ja recuperats. Ah, i l'infantó, a Déu donem gràcies, m'asseguren que és clavadet a la mare. Enhorabona!

Miquel Vaquer
Miquel Vaquer és un bon aficionat a l'esport. Li agraden, de fet, quasi tots. Arribà a ostentar el quinze per cent de l'accionariat del Reial Mallorca i avui és encara membre del consell d'administració de l'entitat. Idò bé, Vaquer, propietari de l'empresa de fabricació i distribució de material sanitari Oxidoc, s'ha convertit ja en el principal patrocinador privat de les Illes Balears. Una coseta més: estic ben convençut que, tard o d'hora, Vaquer es convertirà en el màxim accionista del Reial Mallorca. Avui per avui, les seves obligacions professionals fan impossible que es pugui dedicar en cos i ànima a la Societat Anònima Esportiva, però que ningú no s'estranyi si en un futur, no gaire llunyà, hi ha novetats.