Rogge ha estat ratificat amb 88 vots a favor i un en contra en la 121 Sessió del COI que se celebra a Copenhaguen. A l'elecció no hi havia més candidats.
El cirurgià belga, de 67 anys, va ser elegit president el 2001, després que Joan Antoni Samaranch abandonàs el càrrec. El primer mandat és de vuit anys, renovable per un altre de quatre que comença ara.
"Ens queda molt per fer", ha dit Rogge després de ser reelegit. "Estrenyerem les diferències esportives entre els països desenvolupats i en desenvolupament; i entre els homes i les dones. Redoblarem els nostres esforços per posar l'esport al servei de la humanitat, per inspirar per igual a joves i vells, per donar als atletes l'oportunitat de donar exemple," ha afegit.
La concessió dels Jocs Olímpics a un país sud-americà per primera vegada en la història -els de 2016 a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro, fa una setmana- i la creació dels Jocs Olímpics de la Joventut, les primeres edicions dels quals es disputaran a Singapur el 2010 (a l'estiu) i Innsbruck (Àustria) el 2012 (els d'hivern) han estat les principals fites de la primera part del mandat de Rogge.
Es van celebrar els Jocs de Salt Lake City 2002, Atenes 2004, Torí 2006 i Pequín 2008, tots concedits en el període de Samaranch, i també es van atorgar els de 2010 a Vancouver, els de 2012 a Londres i els de 2014 a Sochi; abans que venci el mandat de Rogge s'elegiran els d'hivern de 2018 i els d'estiu de 2020.
Els conflictes i la polèmica que va acompanyar el relleu de la torxa de Pequín 2008 que va passar Grècia per organitzar amb èxit els Jocs d'Atenes 2004 han estat els moments de major tensió en aquesta presidència.
Rogge, regatista olímpic en 1968, 1982 i 1976 i exmembre de la selecció belga de rugbi, es va proposar en arribar al capdavant del COI reduir el cost, la mesura i la complexitat dels Jocs, encara que la realitat l'ha obligat a conformar-se amb detenir el seu creixement.
En el pla econòmic, les noves amenaces terroristes internacionals van disparar les despeses de seguretat per a les ciutats organitzadores. I en el caire esportiu, la resistència de les federacions internacionals va impedir una reducció substancial del programa olímpic.
Després de posar a la porta de sortida a esports com el pentatló modern, la natació sincronitzada o el piragüisme en aigües braves, Rogge es va haver d'empassar una revisió quatrienal del programa. El 2005, després d'una sèrie interminable de votacions, es va eliminar el bèisbol i el sóftbol per als Jocs de 2012, però no es va aprovar que d'altres els substituïssin. Per als de 2016 avui mateix es votarà l'admissió del golf i de rugbi a set.
El COI va augmentar els seus ingressos per patrocini des dels 663 milions de dòlars del cicle olímpic que va concloure a Atenes fins als 883 del que va acabar a Pequín 2008.
En la venda dels drets de televisió, Rogge ha trencat amb el costum de negociar amb blocs de països, com els agrupats en l'UER, per segellar contractes país per país.
El COI disposa actualment de reserves per valor de 455 milions de dòlars, que li permetrien sobreviure quatre anys en el cas hipotètic que, per qualsevol circumstància, se suspengués una edició dels Jocs.
Rogge manté una política de tolerància zero contra el dopatge, traduïda en un augment dels controls i en un endurecimento de les normes internacionals, que obliguen els esportistes a ser localitzables 24 hores al dia.
Tampoc no desitja que l'ombra de la corrupció planegi sobre el COI. Va expulsar l'indonesi Bob Hasan per haver-hi condemnat al seu país i al búlgar Ivan Slavkov per mostrar-se disposat a vendre el seu vot en l'elecció dels Jocs de 2012, segons va revelar un programa de televisió amb cambra oculta. Un Yong Kim, també condemnat pels tribunals sud-coreà, va ser suspès del COI i va dimitir abans que l'expulsassin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.