Humiliats (4-1)

Quin ridícul! Quina vergonya! Humiliats! L'Sporting de Gijón golejà (4-1) el Reial Mallorca en un partit esperpèntic dels homes de Gregorio Manzano. Pep Lluís Martí, de penal, avançà el Mallorca abans que es complís el primer quart d'hora, però l'Sporting, superior en tot moment, capgirà el duel en la segona meitat. El conjunt asturià fou millor, dominà territorialment i acaparà la possessió de la pilota. A més, els homes de Manolo Preciado golejaren els de Gregorio Manzano en ganes, intensitat, coratge, entrega, mobilitat... El Mallorca, apàtic fins a la desesperació, fou una caricatura d'equip, una rialla, i jugà al ralentí, a mig gas, sense córrer... com si menyspreàs un equip humil però feiner. En teoria el Mallorca és superior, però la realitat fou ben diferent. Ahir, per jugar a El Molinón, Gregorio Manzano no va recórrer a les rotacions. L'única novetat a l'onze fou la presència vora Mario de Pep Lluís Martí, que desplaçava així Borja Valero a la banda dreta sacrificant Julio Àlvarez.

L'Sporting, per part seva, presentà un onze de circumstàncies, ja que Manolo Preciado no pogué comptar amb Cuéllar, Bottia, José Angel, Diego Camacho i Maldonado. Ara bé, el conjunt asturià va ser millor des de l'inici, ja que no tardà a disposar d'alguna clara oportunitat. Així i tot, un evident penal de Gregory sobre Víctor va servir perquè Pep Lluís Martí avançàs el Mallorca en el marcador abans que es complís el primer quart d'hora. L'Sporting, després del gol, insistí en el domini, que per moments fou angoixant. Diego Castro humiliava Josemi i l'Sporting atacava una vegada i d'altra per la seva banda esquerra. Els asturians disposaren així d'un grapat de bones oportunitats, però Barral i Diego Castro no encertaren en la rematada final.

El Mallorca era com si no hi fos, estava desaparegut. El gol i un xut de Tuni a les acaballes de la primera meitat foren tot el bagatge ofensiu dels homes de Manzano. La segona meitat s'inicià sense canvis. L'Sportnig perdia, però els aficionats asturians -més de 20.000- animaven sense aturar. Per moments semblà que el Mallorca tenia més la pilota, que havia aconseguit desfer-se del domini local, i Mario, fins i tot, fou aferrat dins l'àrea a la sortida d'un córner. Míchel obligà Aouate a lluir-se i poc després Luis Moran aprofità una centrada de De Las Cuevas per deixar enrere Ayoze amb un control orientat i empatar el partit amb un xut fort i col·locat.

L'Sporting era millor, però el Mallorca disposà d'una bona oportunitat. Ara bé, Adúriz no encertà a controlar l'esfèric sol dins l'àrea. En el minut 63, De las Cuevas, a boca de canó, posà en avantatge (2-1) els asturians en una jugada desafortunada de la defensa del Reial Mallorca. Semblava que els mallorquinistes jugaven sense ganes, sense ritme, sense la mínima intensitat exigible a un equip professional. Els asturians estaven humiliant els homes de Manzano, que deambulaven sobre el camp. Webó substituí Víctor, però res no va canviar. De las Cuevas, en el minut 68, aixecà la pilota per sobre d'Aouate (3-1). Josemi, infame tot l'horabaixa, habilità el migcampista local. És clar, les injustes i tímides protestes dels mallorquinistes, que reclamaven fora de joc, no foren ateses.

Pezzolano entrà per Tuni, però la seva presència ni es va notar. Poc després Julio Àlvarez suplí Mario Suárez. Tampoc no es modificà res. L'Sporting guanyava, però continuava dominant, cercant la porteria rival. El Mallorca suspirava ja perquè arribàs el final del partit i deixar de patir, però els asturians encara tingueren temps d'incrementar el seu avantatge. Bilic, sol i a boca de canó, aconseguí marcar i deixar el duel completament llest (4-1). L'Sporting de Gijón havia fet un bon partit davant un Mallorca que havia estat horrorós. Els homes de Manzano, sense intensitat, sense caràcter, sense ambició, sense il·lusió... havien patit una severa humiliació.