TW
0

El COI adoptà ahir la decisió històrica de concedir per primera vegada uns Jocs Olímpics a Sud-amèrica i encarregà aquesta responsabilitat a Rio de Janeiro, que va eliminar en successives votacions els rivals, Chicago, Tòquio i Madrid, també aspirants a organitzar l'edició de 2016.

Rio va derrotar en la ronda final Madrid per una ampli marge, 66-32, que parla del desig del COI d'obrir el mapa dels Jocs a zones encara inexplorades. Després del resultat d'ahir, l'Àfrica és l'únic territori aliè als Jocs.

La candidatura brasilera va ser defensada amb passió, proximitat i empenyorament pel president del país, Luis Inácio Lula da Silva, que va intervenir davant de l'assemblea olímpica reunida a Copenhaguen per sol·licitar uns Jocs que, va dir, es mereixia la joventut de Sud-amèrica.

Lula va afirmar que havia arribat "l'hora" de Rio, l'única entre les deu principals economies del món que mai no ha tingut uns Jocs. "La nostra candidatura no és només nostra, també de tota Amèrica del Sud, de 400 milions de persones, entre les quals hi ha 180 milions de joves", assenyalà Lula, qui va indicar la necessitat de corregir el "desequilibri" geogràfic en la concessió dels Jocs.

Vuit hores després, quan ja es coneixia guanyador, Lula va plorar de felicitat davant de centenars de periodistes de tot el món. "El Brasil ha guanyat definitivament la ciutadania internacional, ja no som més habitants de segona classe", afirmà.

Madrid va quedar a les portes dels Jocs per segona vegada consecutiva. Més a prop fins i tot que fa quatre anys, quan va acabar per darrere de Londres i de París.

Amb la presència del rei, Joan Carles, i del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que acompanyaven ahir l'equip del batle, Alberto Ruiz-Gallardón, no n'hi va haver prou per atorgar els Jocs a Madrid en el moment decisiu. Tampoc no va poder inclinar la balança a favor de la capital espanyola l'emotiva crida del president honorari del COI, Juan Antonio Samaranch, que va demanar als col·legues olímpics que "al final" dels seus dies prenguin en consideració premiar el seu país "amb l'honor d'organitzar els Jocs Olímpics a Madrid".

La capital espanyola va exhibir davant del COI les instal·lacions ja acabades, la glòria dels esportistes i el suport dels polítics, però es va complir el principi d'alternança continental, que impedeix que dues edicions consecutives dels Jocs es disputin al mateix continent. Londres farà els del 2012.

Així, Palma, representada ahir a Copenhaguen pel regidor d'Esports de l'Ajuntament palmesà, quedà amb les ganes de ser subseu de futbol, premi de consolació que la candidatura madrilenya concedí a la capital balear després d'haver escollit València com a seu de les proves de vela.

Chicago va ser la primera que cigué eliminada, amb només 18 vots. El viatge llampec del president, Barack Obama, que va arribar a Copenhaguen minuts abans d'intervenir davant del COI, no va sorgir l'efecte desitjat.

Obama es va manifestar de manera convincent, però la presentació de Chicago es va centrar en el vessant emocional del projecte, oblidant gairebé per complet els aspectes tècnics.

Tòquio va ser la següent que quedà eliminada. Amb la seva primera candidatura des de 1964 i el suport també en persona del nou primer ministre, Yukio Hatoyama, va fonamentar la presentació d'ahir en la solidesa financera i en l'aposta ecologista.

La festa acabà en mar de llàgrimes

Els més de dotze mil madrilenys congregats a la plaça Oriente, segons l'Ajuntament, es mostraren descoratjats en conèixer que Madrid no acollirà els Jocs Olímpics el 2016 i, amb diferents gests, han expressat un sentiment comú: la decepció per la derrota.

El descart de la capital espanyola omplí la plaça de silenci, de cares de tristesa generalitzades, de llàgrimes, incloses les d'alguns regidors de la corporació municipal, i de la freda sensació que l'esforç no sempre té la seva recompensa.

Madrid patí ahir la segona derrota consecutiva en l'afany per ser seu d'uns Jocs Olímpics, en una cursa que la capital va començar fa 44 anys com a aspirant a les Olimpíades de 1972 i va continuar amb la candidatura per al 2012, però aquesta vegada la derrota ha fet més mal que mai.