"Els exhort elegir Chicago, els Estats Units. I si ho fessin i recorrem junts aquest camí, els assegur que Chicago i els Estats Units realment enorgulliran el món", han estat les paraules amb què el dirigent nord-americà ha tancat el seu discurs, de més de deu minuts i protagonitzat per la relació personal que manté amb la Ciutat del Vent.
Així, Obama s'ha declarat "apassionat" dels Jocs i ha assenyalat que seria un "honor i una enorme responsabilitat" allotjar un esdeveniment esportiu d'aquesta magnitud, "confiança que Estats Units està preparada per assumir".
A continuació, ha esmentat la rebuda que Chicago fa de tothom, començant pel seu propi pare, immigrant en aquesta ciutat, i que farà amb tots els esportistes i visitants si finalment aquesta candidatura aconsegueix guanyar la votació, especialment perquè "cada barri té el seu propi caràcter, personalitat, història, cançons, idiomes... però totes formen part d'una mateixa ciutat".
"Sé que s'enfronten a una difícil elecció entre quatre ciutats i nacions enormes. Venc a demanar-los que triin Chicago pel mateix fet que jo la vaig elegir fa 25 anys, la raó per la qual em vaig enamorar de la ciutat que anomèn casa meva. No solament perquè hi vaig conèixer la meva dona, que ja hauran vist que és un gran punt per vendre la ciutat; sinó perquè mai no he tingut arrels en cap lloc, cultura o grup ètnic, i als carrers de Chicago vaig treballar amb molta gent diferent i vaig veure que és la ciutat americana més americana", ha assegurat el president.
MOMENT DE TREBALL COMÚ
Així, Obama ha destacat que la ciutat a la vorera del llac Michigan és un lloc on es pot "celebrar el que fa a la gent diferent i el que tenen en comú", que es tracta d'una "gran metròpoli amb cor de ciutat petita on la gent es reuneix per treballar per un somni comú de molta feina, disciplina i dedicació". "No és només un somni d'Amèrica; és l'esperit olímpic, l'essencial".
A continuació, el dirigent de l'Estats Units ha recordat que, "en aquest moment, la destinació de cada nació està connectada amb la destinació de totes les altres".
"Ha arribat el moment dels desafiaments i dels esforços comuns. Jo em vaig presentar a la Presidència perquè creia que en aquest moment revelador els Estats Units tenien la responsabilitat d'ajudar en aquest esforç, de forjar noves aliances amb països, gent... i ningú no espera que els Jocs Olímpics resolguin tots els reptes que tenim, però sí creiem que en un món on amb massa freqüència som testimonis dels aspectes més amargs de la realitat, una competició entre nacions representa el millor de la humanitat", ha proclamat.
A més, ha opinat que aquest esdeveniment esportiu ajudarà, "encara que només sigui per unes setmanes" a comprendre's millor entre uns països i d'altres, la qual cosa constitueix "un punt de partida molt fort per aconseguir el progrés".
"Res no m'agradaria més que, a poques passes de la meva casa familiar on Michelle i les meves filles viuen, acollir els Jocs Olímpics al nostre barri. Volem ser escenari del dinamismes de les nacions unides, acollir uns Jocs que ens uneixin en una competició noble, en la celebració del nostre potencial il·limitat com persones,".
Durant les preguntes dels membres del COI sobre les mesures que es prendran per garantir que tots els visitants aconsegueixin un visat amb què accedir als Estats Units, Obama ha afirmat que es farà el possible perquè "els visitants de tot el món se sentin benvinguts". "Nosaltres ens veiem com el món. Aquesta veritat fonamental del nostre país s'havia perdut en els últims anys, però ara es recuperarà".
INTERVENCIÓ EMOCIONADA
La primera dama nord-americana, Michelle Obama, que va intervenir abans que el seu marit i va ser l'encarregada de donar-li pas, es va emocionar durant el seu discurs en recordar al seu pare, qui va "estar determinat que l'esport fos una línia de connexió amb el món" i amb el seu germà i ella mateixa, després que li diagnosticassin esclerosi múltiple als 30 anys.
Així, apel·lant a la sensibilitat de l'auditori i emocionant-se fins a tremolar-li la veu, Michelle ha recordat els membres del COI que ella va néixer i va créixer en la part sud de Chicago, "no molt lluny d'on es farà la cerimònia d'inauguració dels Jocs". "El meu pare s'hauria sentit molt orgullós de veure aquests Jocs a Chicago", ha reconegut.
A més, ha explicat que el seu pare i la seva lluita diària sempre fou exemple en la família, però que a més ell li va aportar, "les regles fonamentals del joc" que encara guien la seva vida com són "fer les coses amb honor, dignitat i justícia". "El meu pare era el meu heroi i quan pens en el que aquests Jocs poden significar pens en gent com el meu pare, amb reptes increïbles però que no deixen de lluitar per aconseguir-los".
"Venc d'una família treballadora, amb valors forts. Els esports ens van apropar a la comunitat, van enfortir els nostres vincles. Jo jugava amb els altres al·lots del barri, i els esports em van fer confiar en mi mateixa, treballar en equip, competir d'igual a igual. A més, l'esport és un regal que vaig compartir amb el meu pare. Alguns dels meus millors records consisteixen a estar amb els meus pares i donar-li alè a Nadia Comaneci, Carl Lewis, i sentir-me molt bé, totalment inspirada. Però mai no vaig imaginar que la flama olímpica alguna vegada podria il·luminar el meu propi barri", ha confessat.
Així, ha demanat "no només com a primera dama que desitja donar la benvinguda al món sinó com a habitant de Chicago orgullosa i emocionada, deman que elegeixin a Chicago, als Estats Units", abans de concloure explicant que "res no és tan poderós com l'esperit humà".
"Els Jocs tenen a veure amb el que poden aportar Chicago: inspirar a una generació i deixar-li un llegat, amb la responsabilitat dels nord-americans no només per organitzar uns Jocs fantàstics sinó per usar-los com mitjà per unir, per introduir-nos en una nova era de compromís internacional, donar esperances i canviar vides a tot el món".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La notícia esportiva important d'avui és que els Dragons Catalans juguen la semifinal de la lliga de rugbi a XIII. Després de quatre anys d'haver entrat a la Super League l'equip de Perpinyà d'aquesta disciplina de rugbi ha arribat sorprenentment a la semifinal. dBalears, volem llegir les nostres notícies esportives.
Jo no ho entenc, sempre emplean doblers des meus impostos i mall me conviden a aquests saraos. Jo demano el meu dret a una Suite igual que tots els que han convidat a Copenhague. Però com que no m'han convidat tant se men dona on facin aquestes parides competitives anomenades olimpiades. Per cert, a mi m'agrada fumar i aprofito aquesta data Olímpica per reclamar el meu dret a treure fum per sa boca i pes cul si en vé de ganes. Tanta olimpiada, tant d' esport i tanta comèdia, hombre!!
Bé, de moment ja hem pogut veure na Michelle amb un vestit daurat que feia goig. Quina llàstima que no sigui ella la presidenta!