... i altres herbes

Dinar
Hi ha un membre del consell d'administració del Reial Mallorca, ben relacionat políticament, que està ben preocupat amb la situació de la Societat Anònima Esportiva i la crisi que es viu en aquesta terra nostra. M'asseguren que intenta pactar un dinar de la propietat amb Antoni Martorell. Per què? Es tracta, ja s'ho poden imaginar, del bon amic José Miguel García.

Concurs?
És possible que el Mallorca presenti concurs voluntari de creditors? Què suposaria per a l'entitat? Cobrarien els futbolistes íntegrament els seus emoluments? Evidentment, és possible que el Mallorca presenti concurs voluntari de creditors. Ara bé, s'ha de considerar que el Mallorca ha patit durant anys situacions econòmiques ben complicades i mai no ha presentat -ja ho saben- concurs de creditors. Idò, per què hi ha tanta gent preocupada? Mirau, per evitar el concurs de creditors, només hi ha una solució: poder pagar els futbolistes, que ja han anunciat en privat que no acceptaran un ajornament. I per poder afrontar el pagament hi ha tres vies: generar recursos a bastament -és impossible-, fer una ampliació de capital -la família Martí Mingarro sempre ha dit que el Mallorca s'ha d'autofinançar- o demanar un préstec.

Sembla que sol·licitar els doblers a un banc és la solució més factible, però heu de saber que la família Martí Mingarro haurà d'avalar el préstec amb el seu patrimoni personal. Estaran disposats a fer-ho. Supòs que no, però... Presentar concurs de creditors faria possible que el Mallorca negociàs amb la plantilla una retallada dels seus emoluments. Per cert, a què es dedica la família Martí Mingarro? Ahir m'asseguraren que compren empreses en crisi i les venen una vegada sanejades. Uff.

Descomposició
"Per què plores?", va demanar un empleat del Mallorca a un altre. "Perquè això se'n va a la merda", fou la resposta. Han de saber que el treballador que bramava com una magdalena és quasi segur que hi quedarà. I és que en el Reial Mallorca s'ha estès la sensació que l'entitat està en franca descomposició. De moment, el nin Javier Martí Asensio, covard i mentider, continua sense donar la cara instal·lat al seu estimat Madrid. De fet, em diuen que ja ha renunciat a llogar un habitatge a Palma i que dormirà a un cèntric hotel quan hagi de fer nit a l'Illa. Clar, lògicament, ho farà a compte del Reial Mallorca. Idò bé, Martí Asensio ha aconseguit tenir descontent tothom en el club. La situació em preocupa, especialment, perquè els futbolistes de la primera plantilla estan ben disgustats. No els agrada el que llegeixen i molt manco encara el que veuen.

Que no entri!
Eduardo Chaves, el comptable madrileny del Reial Mallorca, l'home de confiança de Javier Martí Asensio, el nin covard i mentider, em sembla un miserable. Per què? Va donar ordres als guardes de seguretat de Son Moix perquè no deixassin entrar un dels homes que ahir havia estat engegat. Demostrà clarament que no coneix el personal del Mallorca. Us puc ben assegurar, perquè conec personament des de fa anys la persona que Chaves pretenia que mai més no entràs al club, que seria incapaç de fer res que pugui perjudicar els seus companys o el seu estimat Reial Mallorca. A mí, Chaves em sembla un d'aquests comptables avars i casposos que es passen el dia comptant i recomptant els doblers de la caixa forta. Ah, i sospiten molt sovint que tothom els vol robar. Què ha fet el Mallorca per caure tan baix? Quin gran pecat hem fet els mallorquinistes perquè el Bon Jesús ens hagi enviat aquest càstig?

Equip tècnic
Javier Martí Asensio pretén que la direcció esportiva del Reial Mallorca funcioni amb un programa informàtic. A la planta més noble de Son Moix estan una mica preocupats davant la possibilitat que el conseller delegat no sàpiga que l'entitat ja té dos programes que ofereixen en qüestió de segons tot tipus d'informació estadística sobre la pràctica totalitat dels futbolistes amb fitxa a Primera i a Segona Divisió a qualsevol país mínimament rellevant. Ara bé, en el club encara no han instal·lat cap màquina que digui si un futbolista és bo o xerec, ni que parli del caràcter del jugador... Per cert, em donen per segur que Fernando Pons ahir dematí no havia estat informat encara de l'arribada de la màgica màquina de Javier Martí Asensio. Ah, una coseta més, el meu company i amic Tomeu Terrasa, que sempre està ben informat, digué no fa gaire que el Mallorca pensava a fer desaparèixer els equips cadets i infantils, tal com va fer l'Athletic Club de Bilbao. Idò bé, vaig parlar ahir amb un incondicional de l'equip biscaí que m'assegurà que l'Athletic té equips cadets i infantils. Ah, i ahir un dels membres de la direcció esportiva em recordà que l'Atlètic de Madrid i el Deportivo prescindiren anys enrere del futbol base i que un i altre equip ja en tornen a tenir.

Lux
El porter argentí Germán Lux es mostrà ahir satisfet per la seva actuació a Sevilla. Lògicament, es declarà en condicions per jugar sempre que faci falta. Lamentà la derrota de l'equip i explicà que era molt important sumar el màxim nombre de punts possibles en la primera volta. Recordà que en la segona visitaran Palma els conjunts més grossos.

Tensió de feina
Gregorio Manzano visqué ahir un entrenament molt intens. Va estar pendent del futbolistes en tot moment i corregí defectes durant tota la sessió. Així hauria de ser tot l'any.

Bauzà
Jaume Bauzà és el tècnic miracle que ha aconseguit situar el Mallorca a la zona més noble de la classificació. La plantilla no és xereca, però aquest gran inici és producte de la feina de l'entrenador de Sineu. Dels jugadors és just reconèixer que estan fent mèrits per obtenir una oportunitat en el primer equip. És una pena que Manzano no capti el missatge i entengui que en el filial hi ha futbolistes ben aprofitables. Ja sabeu que sempre he pensat que els jugadors bons han de debutar joves. A l'Athletic de Bilbao, per exemple, enguany juga de titular Muniain, que només té setze anys. Però Caparrós, clar, no és Manzano.