Samuel Sánchez, Alejandro Valverde i Cadel Evans completaren el pòdium final. | MIGUEL VIDAL

TW
0

El murcià Alejandro Valverde (Caisse d'Epargne) es proclamà vencedor de la 64a edició de la Vuelta a Espanya, la primera ‘gran' en el seu palmarès, un cop finalitzada la 21a i darrera etapa que es va disputar entre Rivas Vaciamadrid i el passeig de la Castellana de Madrid, de 110 quilòmetres, l'esprintada de la qua va ser per a l'alemany André Greipel, qui amb quatre victòries n'és el rei. "Ara sí, això és un somni fet realitat. El dedic als meus dos al·lots", va ser la primera cosa que va comentar Valverde a la línia de meta, poc abans de ser felicitat pels companys d'equip com a número 1 de la Vuelta. El corredor de Las Lumbreras (Múrcia) va pujar al pòdium escortat pel basc, campió olímpic, Samuel Sánchez (Euskaltel Euskadi) i per l'australià Cadel Evans (Silence Lotto).
A la festa de "Balaverde" es va colar l'alemany Greipel, que va engrandir el seu mallot verd en guanyar el prestigiós esprint de Madrid per davant l'italià Daniele Bennati, que va partir de buit, i de l'eslovè Borut Bozic.

El germànic, que va marcar un temps de 3 h 11.56, va conquerir finalment 4 etapes, va suplantar perfectament el seu company Cavendish i va augmentar la ratxa del Columbia, ja amb 78 triomfs aquesta temporada. Va ser el punt final de La Vuelta, en una jornada festiva, d'homenatge al vencedor, disputada entre bromes a ritme de samba i amb emoció final amb l'esprint a la Castellana. Encara que hi va haver un petit ensurt per una caiguda, però sense conseqüències. Valverde va aixecar els braços a la Cibeles com a successor d'Alberto Contador, el darrer home que va visitar com a triomfador la deessa símbol de la terra, l'agricultura i fecunditat. Un relleu a l'esglaó d'or i una confirmació que, efectivament, el murcià està capacitat per guanyar una gran cursa per etapes. Un rival per al de Pinto en el Tour? Són paraules majors, però després de "l'alliberament" de Toledo Valverde pretén apuntar alt.

Amb 29 anys, s'ha tret la pressió de no veure en el seu palmarès un títol dels grans. Tenia a la Vuelta tots els llocs de l'1 al 5, menys el primer. Ja el té. En el vuitè any de professional s'obre un altre panorama davant dels seus ulls. Èxits no n'hi faltaven en clàssiques: ha guanyat 2 vegades la Lieja-Bastoña-Lieja, la "degana", una Fletxa Valona, a més dues plates i un bronze en Mundials. Un ciclista complet i guanyador des que es va posar a competir amb 9 anys en el Club Pont Cansalades. La Vuelta arriba a Valverde en un any tan victoriós com difícil. Privat del Tour després de la sanció de dos anys que li va imposar el CONI per participar en tota prova que es disputi en terres italianes0, Valverde va apostar per la Vuelta, a la qual va arribar com a clar favorit després dels seus triomfs a la Dauphiné, Volta a Catalunya i Volta a Burgos. Des del càstig l'espasa de Dàmocles penja sobre el seu cap. El TAS i l'UCI tenen la paraula perquè l'esmentada sanció adquireixi caràcter universal. La foto del pòdium va fer lloc amb honors a Samuel Sánchez, el campió olímpic que aquesta vegada va haver de defensar la plata amb totes les forces, i a l'australià Cadel Evans, que es va haver de conformar amb el tercer lloc.