El Mallorca: sense cor ni ànima?

"No té ni cor ni ànima" és una expressió molt mallorquina per referir-se a una persona dura, inflexible. Es tracta d'un home o una dona que no permet que els sentiments condicionin el seu comportament, la seva decisió, la seva manera d'actuar. La raó sempre s'imposa al cor, les xifres sempre guanyen les intuïcions... Les empreses, en moltes oportunitats, actuen sense cor ni ànima. Apliquen únicament i exclusivament les normes bàsiques de la productivitat, cercant sempre la millora dels comptes anuals, l'increment dels beneficis. Però el Reial Mallorca mai no podrà convertir-se en una empresa més. A hores d'ara, Javier Martí Asensio ja hauria de saber que el Reial Mallorca és molt més que una societat anònima qualsevol. L'activitat del Reial Mallorca afecta el cor i l'ànima de milers de mallorquins. Es tracta d'una societat anònima que aixeca passions, que genera sentiments, que fa riure i plorar...

I en aquesta peculiar societat anònima hi ha treballadors, un bon grapat, que vos puc ben assegurar que no cobren sous milionaris -ni prop fer-hi-. Són gent que pateix com qualsevol altre aficionat quan l'equip perd, que celebra els triomfs i que no tenen primes per vèncer el Xerez, empatar a Vila-real o derrotar el Tenerife. Tenen un sou -i no és res de l'altre món- i pus. Són treballadors, emperò, compromesos amb l'entitat. No dubten a dedicar hores i esforços al seu estimat Mallorca. Ara, arribada l'hora de la reestructuració, accepten qualsevol decisió de la propietat. No demanen un ou de dos vermells, sinó que es donen per satisfets de ser tractats amb dignitat. Els agradaria poder parlar amb el conseller delegat, explicar-se... I els encantaria que no es perllongàs la incertesa sobre el seu futur... Són treballadors que no cobren primes, ni sous milionaris, però viuen i defensen els colors. Segur.