Deignan obre la murada

L'irlandès Philip Deignan, del Cervélo, va escalar amb èxit la murada d'Àvila per conquerir la seva primera victòria en la Vuelta. Ho féu en un duel a l'esprintada en el qual es va imposar al txec Roman Kreuziger, mentre que els favorits van entrar en grup a 9.40 minuts amb Alejandro Valverde, un dia més, vestit d'or. Deignan, nascut a Latterkenny fa 26 anys, va emocionar el seu absent cap de files i "fundador" del Cervélo, Carlos Sastre, el vencedor del Tour 2008, que va aplaudir a casa l'èxit del seu company. De fet, l'irlandès va guanyar el torcebraç a Kreuziger amb una tremenda arrencada final, en la qual encara picà 3 segons al seu rival del Liquigas. Va marcar a meta 4 h 19.14.

A continuació van anar arribant en el marge d'un minut els 16 integrants de l'escapada, que varen animar una etapa que quedà en no-res. "Vigílies de molt, dies de res". Els 165 quilòmetres de la devuitena etapa entre Talavera de la Reina (Toledo) i Àvila només van servir per arrencar un altre full del calendari. No hi ha forces.
Res no va succeir a la zona calenta de la classificació. El perfil muntanyós de la serra avilesa no va alterar els ànims dels aspirants a la Vuelta. ‘Joc passiu' s'hauria xiulat en handbol. Valverde va fer una passa més cap a Madrid amb les mateixes diferències sobre els seus acompanyants actuals del pòdium, és a dir, mig minut sobre l'holandès Robert Gesink i 1.10 respecte a Samuel Sánchez.

El protagonisme al costat de les murades de la monumental Àvila va ser per a Deignan. Va estar atent en el descens del darrer port de l'etapa, el del Boquerón, quan Kreuziger trencà el grup. Una selecció natural cap a baix on també es decideixen les corregudes. Ambdós varen travessar la zona empedrada al costat de les muralles i es varen mesurar cos a cos. El txec va fingir, però no anava de veres. L'irlandès se'n va adonar, va superar els nervis de la inexperiència i va aplicar la llei del més fort en la seva segona Vuelta, la victòria més important des del seu debut professional l'any 2005.

Un dia fred, plujós, desagradable. Talavera acomiadà el pilot amb cara grisa. Per davant, la muntanya avilesa i alguna trampa. L'escapada es va formar en el quilòmetre 40. Cap representant de l'equip del líder, que no va veure cap dorsal perillós per davant seu. L'Euskaltel posà Igor Antón i el Liquigas a Kreuziger. Van entrar-hi tambés el rei de la muntanya David Moncoutié i el classicòman belga Philippe Gilbert. Grup interessant amb pinta d'èxit. L'expedició va coronar els 20 quilòmetres d'ascens a Mijares (1a) amb 2.05 minuts de renda sobre un pilot controlat per Euskaltel.

En l'esprintada intermèdia d'El Barraco (km 93), el poble ciclista per excel·lència, l'avantatge augmentà als 5 minuts. Fou inevitable el record de Chaba Jiménez i d'altres il·lustres com Angel Arroyo i Carlos Sastre, "desaparegut" del ciclisme des del final del Tour. En la pujada a El Boquerón (3a) s'inicià la baralla. De nou Kreuziger, avançat -ara amb 7.30 minuts sobre l'excursió d'enrere. La gestió del triomf quedà en avantguarda. Kreuziger trencà el motlle. S'hi uniren en principi Herrero (Xacobeo) i Vazquez (Contetpolis), però tot d'una veieren que la cosa no anava amb ells. En la baixada es va escriure la història entre els més forts.