Roux trenca la calma establerta

El francès Anthony Roux, de la Française donis Jeux, va treure profit d'una escapada per imposar-se, per una bicicleta, en la dessetena etapa de la Vuelta, jornada de transició amb 193 quilòmetres de trajecte entre Ciudad Real i Talavera de la Reina en la qual Alejandro Valverde va mantenir el jersei d'or de líder. Roux es va salvar per un parell de metres. Aquest va ser el marge d'error del pilot, que es va voler engolir sencer el francès, però que es va rebel·lar davant la gentada per firmar, a 22 anys, la primera victòria professional. Pels pèls, però suficient per estrenar el seu equip. Va creuar la línia en 4 h 28 minuts 14 segons, el mateix temps del gran grup, encapçalat per un altre francès, Wiiliam Bonnet (Bouygues), i l'alemany André Greipel, que no va tornar a mullar, perquè el seu equip li va fallar la calculadora.

Manera agònica, però dolça i bonica, de rematar en la seva primera gran Vuelta una escapada de 187 quilòmetres, pràcticament de sortida. Un premi amb intriga "al costat d'un riu molt bonic que hi havia a la dreta". Fins i tot el francès va tenir temps de constatar la presència del Teix. Una altra etapa avorrida i de guió escrit, encara que no eximeix de sobresalts considerables. Mal assumpte si la Vuelta ha de dependre de caigudes per escriure'n la història. Primer hi va haver punxada de Valverde, la segona consecutiva per al murcià, que no ho va fer amb l'objectiu de mantenir l'or del seu mallot amb 31 segons sobre l'holandès Robert Gesink i 1,10 minuts respecte al campió olímpic Samuel Sánchez.

Després hi va haver una gran caiguda col·lectiva. En el quilòmetre 129 es va produir un caramull amb bastants implicats. Allà hi havia el gallec Ezequiel Mosquera, que no se'n perd ni una. El líder del Xacobeo es va copejar el cap, va trencar el casc i va caminar de manera desorientada uns instants. Ensurt a la casa d'Alvaro Pino, que no guanya per a disgusts, l'home. En l'accident també va sofrir danys de xapa i pintura Robert Gesink. Quan es va produir l'accident ja estava controlada entorn dels 3 minuts l'aventura de torn, protagonitzada amb prou feines, des de la sortida per Markel Irízar (Euskaltel), que serà company de Lance Armstrong en el RadioShak l'any que ve; Francisco José, Tasta, Martínez (Andalusia), Anthony Roux (Française), Martijn Maaskant, holandès del Garmin, i Lieuwe Westra, compatriota de l'anterior, del Vacansoleil.

El pilot es va plantejar la crida i cerca dels fugitius. El Columbia i el Liquigas, que no n'encerta una amb Bennati ni per casualitat, es van posar a treballar. S'ensumava la quarta de Greipel. Tots van anar caient, un a un, com engolits per un monstre famolenc. Menys un, Anthony Roux, que va decidir revoltar-se davant la dictadura dels esprintadors. Així que va arrencar a falta de dos quilòmetres de la ratlla final al costat de Maaskant. L'holandès no va aguantar i deixà les regnes de l'assumpte a Roux, que va saber gestionar les poques forces que li quedaven per aixecar els braços com a vencedor. Per una bici. Suficient per carregar-se el guió establert i aportar una petita dosi d'emoció en una tediosa setmana final de la Vuelta. Ara, els favorits volen "reaparèixer". Sort.